Paisatges de Barcelona

Marques Turístiques

Els Paisatges de Barcelona estan formats per un territori heterogeni i divers, amb un ampli ventall d'elements d'interès, tant pel que fa a la riquesa natural (parc de Sant Llorenç de Munt i l'Obac) com a la de la història i monuments de la seva xarxa de ciutats. Una arrelada tradició industrial, així com establiments de turisme rural i termal i la millor gastronomia, completen el llistat d'atractius de la regió.

Els Paisatges de Barcelona pertanyen al "Biosphere Destinations Community". Els "Biosphere Destination" són destinacions que realitzen una medició integral de la seva contribució als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i a l'Acord de París contra el Canvi Climàtic a través de les directrius assenyalades a la Carta Mundial de Turisme Sostenible +20.

L'any 2016 va ser reconeguda per la Comissió Europea pel projecte "Sistema de Indicadors de Gestió Sostenible", dins la categoria Gestió Global del Turisme Sostenible.



Parcs Naturals de la Muntanya de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i patrimoni industrial.

Itineraris de senderisme pels seus parcs.
  • Comarca: Anoia, Bages, Osona, Moianès
  • Província: Barcelona
  • Municipi: Aguilar de Segarra, Aiguafreda, Alpens, Ametlla del Vallès, Argençola, Artés, Avinyó, Badia del Vallès, Balenyà, Balsareny, Barberà del Vallès, Bellprat, Bigues i Riells, Bruc, Brull, el, Cabrera de Mar, Cabrera d'Igualada, Calaf, Calders, Caldes de Montbui, Calldetenes, Callús, Calonge de Segarra, Campins, Canovelles, Cànoves i Samalús, Capellades, Cardedeu, Cardona, Carme, Castellar del Vallès, Castellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castellcir, Castellfollit de Riubregós, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Castellolí, Castellterçol, Centelles, Cerdanyola del Vallès, Collsuspina, Copons, Espinelves, Figaró-Montmany, Fogars de la Selva, Fogars de Montclús, Folgueroles, Fonollosa, Franqueses del Vallès, Gaià, Gallifa, Garriga, la, Granera, Granollers, Gualba, Gurb, Hostalets de Pierola, Hostalets de Pierola, els, Igualada, Jorba, La Roca del Vallès, Les Masies de Roda, L'Esquirol, L'Estany, Llacuna, la, Llagosta, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Lluçà, Malla, Manlleu, Manresa, Marganell, Martorelles, Masies de Voltregà, Masquefa, Matadepera, Moià, Mollet del Vallès, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Montcada i Reixac, Montesquiu, Montmaneu, Montmeló, Montornès del Vallès, Montseny, Muntanyola, Mura, Navarcles, Navàs, Òdena, Olost, Orís, Oristà, Orpí, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Perafita, Piera, Pobla de Claramunt, la, Polinyà, Pont de Vilomara i Rocafort, Pont de Vilomara i Rocafort, el, Prats de Lluçanès, Prats de Rei, Pujalt, Rajadell, Rellinars, Ripollet, Roda de Ter, Rubí, Rubió, Rupit i Pruit, Sabadell, Sallent, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Feliu Sasserra, Sant Fost de Campsentelles, Sant Fruitós de Bages, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Vilatorta, Sant Llorenç Savall, Sant Martí d'Albars, Sant Martí de Centelles, Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada), Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Sant Mateu de Bages, Sant Pere de Torelló, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pere Sallavinera, Sant Quirze de Besora, Sant Quirze del Vallès, Sant Quirze Safaja, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Besor, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Martorelles, Santa Maria de Miralles, Santa Maria de Palautordera, Santa Maria d'Oló, Santa Perpètua de Mogoda, Santpedor, Sentmenat, Seva, Sobremunt, Sora, Súria, Tagamanent, Talamanca, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Teià, Terrassa, Tona, Torelló, Torre de Claramunt, Torre de Claramunt, la, Ullastrell, Vacarisses, Vallbona d'Anoia, Vallgorguina, Vallromanes, Veciana, Vic, Vidrà, Viladecavalls, Viladrau, Vilalba Sasserra, Vilanova de Sa, Vilanova de Sau, Vilanova del Camí, Vilanova del Vallès
  • Extensió: 4860
  • Habitants: 460105
  • Entitat de promoció: Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona
  • Web: https://www.barcelonaesmoltmes.cat/es/web/territori/paisajes-barcelona

Situació geogràfica

Els Paisatges de Barcelona engloben una àmplia zona de l'interior de la província de Barcelona, que inclou les comarques d'Osona, l'Anoia, el Bages i el Moianès.

Clima

El territori dels Paisatges de Barcelona es divideix, a nivell climàtic, entre la zona d'influència marítima i la zona eminentment d'interior, amb notables excepcions.

La major part del Bages, així com les parts muntanyoses d'Osona, presenten un clima mediterrani de muntanya mitjana marcat per una oscil·lació tèrmica considerable entre el dia i la nit, unes temperatures fredes i unes precipitacions elevades, que poden arribar fins els mil mil·límetres en algunes zones de les Guilleries.

Tant l'Anoia com la plana de Vic registren un clima d'interior més extrem, amb temperatures molt fredes a l'hivern (amb mínimes que sovint volten els -5ºC) i estius força calorosos (amb màximes d'uns 35ºC). Les estacions de transició són curtes i concentren escasses precipitacions, d'uns 600 mil·límetres anuals. Cal destacar el fenomen d'inversió tèrmica de la plana de Vic, que produeix una boira hivernal bastant persistent i uns vuitanta o noranta dies de glaçada anuals.

Activitats econòmiques

Paisatges de Barcelona és un dels territoris on la indústria es troba més arrelada i desenvolupada. Històricament, cursos de rius com el Llobregat, el Cardener o l'Anoia entre d'altres van veure néixer la indústria tèxtil. Aquest sector és encara el més rellevant al conjunt de la regió, tot i que les últimes dècades del segle XX van comportar una forta crisi tèxtil que es va superar amb la diversificació i la tecnificació. Així doncs, van guanyar pes sectors actualment estratègics com el metal·lúrgic, el químic, el dels materials de construcció o l'alimentari. També cal mencionar la importància de la tradicional indústria paperera en determinades localitats de l'Anoia, especialment a Capellades.

Les ciutats de la Catalunya central s'han convertit els darrers anys en importants centres econòmics basats en els serveis i l'activitat comercial. En aquest sentit, cal destacar poblacions com Manresa, Vic o Igualada.

A banda de tot això, el sector primari continua tenint una presència destacada a la contrada, amb un relleu força important a les comarques menys urbanitzades com l'Anoia o Osona. En tots els Paisatges de Barcelona, la ramaderia representa actualment una font d'ingressos superior a l'agricultura, centrada especialment en granges d'engreix de porcs i aviram, tot i que també amb certa importància del sector boví (tant vaques de llet com vedells d'engreix). Així doncs, els conreus s'han transformat per donar servei al bestiar, amb preponderància de cereals (ordi i blat) i farratges per damunt d'altres conreus com el regadiu o la vinya (present al Pla de Bages).

Història

Totes les èpoques prehistòriques han deixat una sèrie important de vestigis que demostren una població continuada de les terres de la Catalunya Central. El paleolític registra importants jaciments en zones muntanyoses i encinglades properes als rius, com els cingles de Bertí, Gallifa i Sant Feliu de Codines, les terrasses del riu Congost, la vall de Sau, l'Abric Romaní (Capellades) o la riba del riu Anoia a Sant Jaume Sesoliveres. Cal destacar també els assentaments de les Coves del Toll (Moià), que van des dels 100.000 anys d'antiguitat fins a l'edat del bronze.

El neolític va comportar el poblament d'algunes zones més baixes, com la plana de Vic o el pla de Bages. A més, els megàlits sovintegen en diversos emplaçaments, com les terres altes del Bages.

Les tribus ibèriques dels laietans, els lacetans i els ausetans es van repartir el territori durant l'època d'influència dels colonitzadors fenicis i grecs a partir del segle VI a.C. Mentre que els romans van deixar vestigis rellevants, com el Pont Vell de Manresa o el sepulcre de la Torre del Breny, així com diverses vies i temples. Algunes ciutats ja eren important llavors, com Vic que, de fet, el seu temple romà devia ser l'origen de la posterior diòcesi cristiana que va tenir aquesta ciutat com a seu des del segle V.

La dominació musulmana va tenir, en general, poca incidència en aquest territori, que va fer de frontera entre els francs i els sarraïns, amb una població força escassa. El segle IX, Guifré el Pilós va reorganitzar la zona i en va iniciar la repoblació, després de les revoltes populars que van marcar els anteriors intents francs. El segle X es va constituir el comtat d'Osona i el segle XI el comtat de Manresa, que integraria l'anterior a més de l'Anoia, la Segarra i l'Urgell el segle següent. Els monestirs van ser importants també en la repoblació d'aquella època.

La repoblació cristiana es considera culminada amb la creació de les vegueries per estructurar el territori dels comtats. A la zona es van constituir les de Manresa i d'Osona; un cas a part és l'Anoia, que va quedar repartida entre les vegueries de Vilafranca i de Cervera. A més, cal destacar l'existència del vescomtat de Cardona, que va estendre el seu control sobre part del Bages i l'Anoia durant nou segles. Els conflictes entre la vila d'Igualada (propietat de la casa de Barcelona) i els Cardona van allargar-se segle rere segle.

El creixement econòmic del segle XIII, basat en l'agricultura, va tenir una forta aturada el segle XIV, a causa de les epidèmies. Les guerres Remences del segle XV, una rebel·lió dels pagesos contra els abusos dels senyors feudals, va ser generalitzades a la Catalunya Central. Aquest conflicte es va solapar amb la guerra de la Generalitat contra Joan II, en una època molt convulsa que va comportar la destrucció de bona part d'Igualada per part de les tropes reialistes, capitanejades pel comte de Cardona.

El bandolerisme del segle següent va tenir també una gran transcendència als camins i boscos de la Catalunya Central, dificultant el comerç en els mercats més importants. Personatges com Rocaguinarda, Serrallonga, Trucafort, Tocason i molts d'altres es van fer cèlebres gràcies als seus cops. Malgrat tot, el progrés econòmic i el creixement demogràfic no es van aturar fins a la guerra dels Segadors (1640-52), que va ser molt intensa. El 1651, les tropes castellanes van prendre el territori d'aquestes comarques.

De seguida, els conflictes amb els francesos van mantenir el clima de conflicte, tot i que el progrés econòmic començava a prendre formes embrionàries d'industrialització. El segle XVIII, superada la guerra de Successió, va significar una època de creixement important al camp, de la mà de l'expansió de la vinya. A més, la indústria tèxtil començava a prendre un relleu preponderant, que culminaria el segle següent.

El segle XIX va començar amb la guerra del Francès i va seguir amb la intensa industrialització dels Paisatges de Barcelona, amb les colònies tèxtils com a principal emblema. El progrés no es va aturar malgrat les accions guerrilleres de les guerres carlines. Almenys fins a les últimes dècades del segle, quan la fil·loxera va acabar amb el conreu de la vinya i va crear moltes dificultats a la pagesia, mentre naixien nous sectors industrials com el metall i l'alimentari.

La conflictivitat social va anar en augment amb l'entrada del segle XX, i tot plegat va culminar amb la Guerra Civil de 1936-1939, que va afectar profundament tot Catalunya i va aturar en sec la industrialització. Fam, morts, exili i una intensa repressió franquista van protagonitzar la postguerra. Fins a la dècada de 1960 no va arribar la recuperació industrial, de la mà d'una enorme onada immigratòria del sud d'Espanya que va canviar completament la fesomia amb una desordenada urbanització que va fer créixer nous barris d'enormes edificis en un ampli cinturó industrial al voltant de la ciutat de Barcelona. La instauració de la democràcia a partir de 1977 ha anat retornant, poc a poc, l'ordre al territori.

Entre 2014 i 2015, va crear-se el Moianès, una comarca formada per municipis fins llavors del Bages (L'Estany, Santa Maria d'Oló, Moià, Calders i Monistrol de Calders), del Vallès Oriental (Granera, Castellterçol, Sant Quirze Sagaja i Castellcir) i d'Osona (Collsuspina), però no va quedar legalment constituïda fins l'1 de maig de 2015.

Què veure-hi

Les mostres de patrimoni arquitectònic dels Paisatges de Barcelona es troben al vast entramat de mitjanes i grans ciutats que la conformen.

La basílica gòtica de Santa Maria de la Seu és el símbol de Manresa, i el de Cardona és el castell. La capital d'Osona, Vic, és coneguda per la plaça Major porxada, envoltada d'edificis renaixentistes, i a Igualada, a l'Anoia, hi ha l'església renaixentista de Santa Maria i el claustre del segle XVII del convent escolapi.

La Revolució Industrial del segle XX ha deixat la seva empremta a moltes de les comarques; a Osona destaquen la colònia tèxtil Fabra & Coats de Borgonyà o l'antiga factoria de cotó Can Sanglas, avui Museu Industrial del Ter, a Manlleu. Sense oblidar la muntanya de sal de les mines de Cardona (Bages) o el Museu del Molí Paperer de Capellades (Anoia).

Què fer-hi

El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat és un paratge de gran significació religiosa gràcies al monestir benedictí que alberga. S'hi venera la imatge de la Moreneta, patrona de Catalunya. També és destinació de gran quantitat de rutes de senderisme.

Al Bages, i d'altres comarques, es troba el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a l'abast de la gran majoria de la població de l'àrea metropolitana, i amb el Montcau i la Mola com els punts més alts.

Els productes de prestigi dels camps de la Catalunya Central tenen els millors exponents en els vins de la Denominació d'Origen Pla de Bages, la llenega de Cardona al Bages, el cigronet de l'Alta Anoia, la llonganissa de Vic i la resta d'embotits de la comarca d'Osona, o el mató de Montserrat (Anoia i Bages).

Els habitants de la ciutat tenen en el turisme rural l'ocasió d'entrar en contacte amb el món del camp. Són moltes les cases de pagès que ofereixen aquest servei, sobretot a les comarques del Bages, Osona i l'Anoia.

Voltants

Barcelona, Costa de Barcelona, Costa Brava, Pirineus, Terres de Lleida, Costa Daurada.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Paisatges de Barcelona
  • Paisatges de Barcelona

  • Paisatges Barcelona

  • Paisatges de Barcelona
  • Paisatges de Barcelona

  • Paisatges Barcelona