Oristà

Oristà és el municipi més extens de la comarca d'Osona, que s'estén a la vall mitjana de la riera Gavarresa, entre el Bages i el Lluçanès, subcomarca a la qual pertany, a prop de cent quilòmetres de Barcelona. Es tracta d’un territori d’interior accidentat i amb una alçada mitjana de 700 metres. La riera Gavarresa recull aigües d’altres rieres, com la de Lluçanès, el Bassí i de Segalers.

El clima és mediterrani de muntanya mitjana amb tendència marcadament continental, caracteritzat per una notable oscil·lació tèrmica i amb destacada pluviositat. Les èpoques de l’any més plujoses són la primavera i la tardor. Els fenòmens d'inversió tèrmica faciliten les glaçades a l'hivern i les fan més freqüents. A l’estiu les precipitacions poden ser en forma de calamarsa. Les temperatures són molt extremes, amb uns hiverns rigorosos i uns estius força suaus, ja que es troba a un altiplà voltat de muntanyes.

L'agricultura que predomina al municipi és la de secà: cereals com el blat, l’ordi, la civada, el sègol, el gira-sol, la colza, la vinya i els farratges. Les granges avícoles i de conills i la ramaderia han guanyat importància des dels anys vuitanta, especialment el porcí.

La indústria és molt poc rellevant: l’agroalimentària, de la fusta i tèxtil, sense oblidar la construcció.

El sector serveis i, en especial, el turisme rural tenen també incidència en l’economia municipal.

El topònim sembla tenir un origen iber, per bé que l’empremta humana a la zona és anterior. S’hi han trobat restes arqueològiques de l’edat del bronze (1700-1500 aC).

L’any 908 apareix documentat per primer cop el castell, al voltant del qual es començà a traçar el poblament de la zona, en una regió molt extensa que el 957 pertanyia ja a la canònica de Vic.

El municipi va estar sotmès al castell de Tornamira, que actualment és un mas, pertanyent a la família Montcada. Per successió va passar a mans dels Cabrera fins que el 1386 el rei en va assumir la jurisdicció.

El municipi és ric en art preromànic i romànic. Una de les joies arquitectòniques més representatives de la comarca és la cripta preromànica del segle X, situada als baixos del temple parroquial d’Oristà (923). La cripta és un espai de petites dimensions, format per tres naus, sis columnes i un petit altar amb dos vitralls d’alabastre al darrere.

Pel que fa a l'art romànic, cal esmentar l'ermita de Sant Nazari de la Garriga (segle XII) i la de Sant Salvador de Serradellops.

La gran quantitat de cases de pagès escampades pel terme, de gran importància arquitectònica i històrica, són un dels trets característiques d’aquesta vila. Hi destaquen Mas Rocaguinarda (avui dia gairebé en ruïnes), Mas Tonamira, Mas Sant Salvador, Mas Altarriba, Mas Cabanes o Mas la Quintana.

Oristà té un territori amb molts paisatges d'interès natural, apreciat pels excursionistes, caçadors, pescadors, boletaires i tots els amants de la natura. Des dels punts més alts del municipi es poden veure en dies clars el Cadí, Montserrat o el Pedraforca.

El cingle dels Tres Còdols és un paratge ideal per als amants del senderisme. En aquest tallat, fruit de l’erosió de la riera Gavarresa, es poden observar un conjunt d’inscripcions i gravats de diverses èpoques. La tradició diu que el famós bandoler Perot Rocaguinarda hi va deixar inscrit aquí el nom.

Per als interessats en la cultura, cal destacar el Museu de Terrissa Rocaguinarda (a la rectoria), que allotja una col·lecció d'unes 5.000 peces de terrissa catalana. La col·lecció s’ha anat ampliat gràcies a diferents donacions i ara ocupa set sales, amb una exposició permanent que permet seguir cronològicament la terrissa catalana des del segle IV, amb especial èmfasi en els objectes medievals.

Una de les cites importants de la població és la Fira d’Artesania (al novembre). La plaça Major i la de l'Església s’omplen de parades de productes artesans (pa i coques, embotits, formatges, ceràmica, fusta, teixits, etc.). Fins i tot s’hi pot veure com treballen els boters, bufadors de vidre, picapedrers, talladors de fusta o espardenyers. Per acabar la festa, cada any hi ha una actuació de teatre.

A a l’octubre se celebra la caminada popular d’Oristà, amb un concurs de bolets.

- El pantà de Reixac, a Olost.

- El castell dels Moros, a Muntanyola.