Oluges, les

Les Oluges és un municipi de la Catalunya interior, a la Segarra, situat a la riba del Sió al nord-est de Cervera. S'estén a banda i banda de la vall alta d'aquest riu; reguen també el terme els seus dos afluents: els torrents de Malacara i de Vergós. Els tres nuclis d’origen medieval que conformen el municipi es troben en turons que dominen grans planes.

L'agricultura que predomina al municipi és la de secà, amb el conreu de cereals, especialment ordi i civada, seguits per les oliveres, els ametllers i la vinya, la qual havia tingut gran importància abans de la crisi de la fil·loxera. La de regadiu, per altra banda, es localitza en un petit sector al fons de la vall del Sió. La ramaderia bovina i ovina i l'avicultura complementen l'economia del municipi.

D’altra banda, el sector serveis té cada cop més incidència, atès l’interès turístic que desperta, sobretot, Montfalcó Murallat.

La població té l’origen al segle XI. Fou durant el domini de Bernat I (1035-1049), comte de Berga, que es va repoblar aquesta estreta franja del territori, abans en poder musulmà, a la marca de la Segarra, fronterera amb els sarraïns.

Al municipi hi ha les restes del que va ser la vila closa medieval de Montfalcó Murallat, que conserva encara altes muralles de vuit metres, una dotzena de cases adossades a la fortificació i un únic portal d’entrada al recinte (diuen que hi ha una ruta subterrània que va de Montfalcó a les Oluges per on pot passar un cavall sencer).

Val la pena recórrer l’interior de Montfalcó Murallat o del Duc, declarat l’any 1949 Bé Cultural d’Interès Nacional. S’hi poden veure les restes del forn i de la cisterna comunitària que recollia l’aigua de tots els veïns al segle XI i que encara s’utilitza. Tot i que amb els temps s'hi han fet adaptacions, el conjunt conserva un estil morisc.

El castell de les Oluges, anomenat també de l’Oluja Baixa o d’Oluja Jussana, està documentat des del 1072. Fou una de les moltes fortificacions de la Segarra construïdes per combatre els musulmans. Durant la Guerra Civil Catalana, el 1462, els propietaris del castell, la família de Pere Ramon d’Oluja, foren partidaris de Joan II i hi hostatjaren el seu fill Ferran, el futur rei catòlic, que hi féu llargues estades.

Consta d’una torre quadrada on ressalta la gran portalada de dovelles llargues (les altres portes són totes diferents), els finestrals amb motllures d’estil renaixentista i alguna enreixada amb l’escut dels Oluja. Al segle XVI modificaren el castell i el convertiren en un gran palau senyorial d’inspiració renaixentista, tot deixant l’antiga estructura exterior. Avui, una part de l’edifici és un allotjament rural.

L’església de Sant Pere era d’estil romànic i es va aixecar a l’extrem est de la fortificació, aprofitant una torre circular defensiva per construir l’absis. L’edifici ha estat reformat al llarg de la història. La transformació més important es realitzà entre els segles XVII i XVIII, quan es construïren les capelles laterals i la torre del campanar. A l’interior s’instal·là un retaule barroc, del qual avui només queda una taula pintada.

A Santa Fe encara es pot veure el castell o casa senyorial, que data del segle XII. És quadrat i en cada vèrtex es conserva una torre que servia per comunicar-se amb els altres pobles. Hi ha una muralla a l'entrada, prop de la plaça d'armes. Darrere el castell es troba un turó anomenat el Tossalet, amb l'ermita de Santa Magdalena, on es feien aplecs.

Les Oluges pot ser un punt cèntric a l’hora de realitzar excursions per les diverses rutes de castells i viles closes de la Segarra.

Per als amants de la cacera, l’orografia del terme permet trobar molts conills que fan d’aquesta terra de transició entre els plans de l'Alta Segarra i les planes baixes de la vall del Sió el seu hàbitat.

Pel que fa a la gastronomia, el municipi ofereix al visitant la possibilitat d’assaborir les coques de recapte i de pa amb sucre, a més dels magnífics productes derivats del porc.

- Les rutes per la vall del Llobregós

- Cervera.

- El Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, als Plans de Sió.

- Sant Guim de Freixenet.

- El santuari de Sant Ramon Nonat i el monestir de Sant Ramon de Portell, a Sant Ramon.

- El castell de Meià, a Torrefeta i Florejacs.

- La ciutat romana de Iesso, a Guissona.

- El monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, a Torà.

- La torre de Vallferosa, a Torà.