Olot

Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa, a la Catalunya interior. El municipi es troba a la serralada Transversal, a l’oest de Girona. Limita al nord-est amb la serra de Sant Miquel del Mont, al nord-est amb la serra d'Aiguanegra, al nord amb Santa Pau, al sud amb les Preses i a l'oest amb la Vall d'en Bas. El riu Fluvià i el seu afluent, el Ridaura, travessen el municipi, on també hi ha el Parc Natural de la Garrotxa, territori d’origen volcànic amb cons ben visibles com el Montsacopa, el Montolivet, el volcà de les Bisaroques i el de la Garrinada. Al municipi es troba la famosa fageda d’en Jordà, extens bosc de faigs limítrof amb el municipi de Santa Pau.

El clima d’Olot, mediterrani de muntanya amb una certa continentalitat, presenta pluges durant bona part de l’any, una mitjana anual que supera els mil mil·límetres. Les temperatures són suaus, encara que a l’hivern les glaçades són freqüents. L’estació més plujosa és la primavera, mentre que l’estiu té les nits fresques i agradables.

El sector serveis, amb notable oferta hotelera, és el piló més important de l'activitat econòmica, la qual conserva l'agricultura (tubercles, cereals, blat de moro i farratges pels ramats bovins) i l'explotació forestal. Els sòls i el clima afavoreixen molt el desenvolupament dels cultius.

El sector industrial, força important, té una tradició molt antiga, en la qual destaquen les indústries tèxtil, metal·lúrgica, alimentària, de pells, de fusta i paper, i del moble.

Les primeres referències històriques del lloc es remunten al segle IX, al voltant de l’església de Santa Maria. El 977 Olot ja era una vila de certa importància, amb l’església anteriorment citada i una altra de dedicada a sant Esteve.

Arran d’una donació del comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll, a finals del segle XI, el municipi va quedar sota el domini dels abats del cenobi. Aquell canvi va provocar un fort creixement de la població durant el segle XII.

Durant el segle XIV es va convertir en un important centre comercial, gràcies al dret de celebrar fira rebut del rei Jaume II. A finals d’aquell segle, el rei Martí l’Humà va reclamar els drets hereditaris que tenia sobre el comtat de Besalú i la vila d’Olot.

Els anys 1427 i 1428 foren els més fatídics per a la història de la ciutat. Dos terratrèmols van destruir completament la vila, que va haver de ser reconstruïda. A més, la guerra contra Joan II provocà el saqueig de la població i la conquesta successiva dels dos bàndols.

A partir del segle XVI, la prosperitat retornà a Olot, que va créixer sense aturador malgrat els diversos conflictes que van afectar Catalunya des d’aleshores.

La ciutat d'Olot, nascuda al segle IX, s'estén a banda i banda del Fluvià, al voltant de l'església de Santa Maria del Tura. A causa dels terribles terratrèmols, no hi ha res a la capital que sigui més antic al segle XV. El nou teixit urbanístic va distribuir els carrers paral·lels i encreuats al voltant de la plaça central.

El monument més vell que es conserva és el claustre de l'antic convent del Carme, un bonic element escultòric d'empremta renaixentista.

L'església romànica de la Mare de Déu del Tura neix al mateix temps que Olot, tot i que d'aquesta època només es conserva la imatge romànica de la Verge del Tura (la patrona) i algun element del pany lateral.

Del nucli antic cal destacar també la Casa-Museu Trinxeria, una de les cases pairals més importants, construïda al segle XVII, així com l'església de Sant Esteve i el Museu Comarcal de La Garrotxa.

L'element popular més concorregut pels olotins és el passeig d'en Blay o Firal, una fabulosa rambla plena d'arbres que aplega un munt de gent. Al Firal també hi podem trobar els dos edificis modernistes més destacats: la casa Gaietà Vila i la casa Solà-Morales.

Les finques Masramon, de l'arquitecte Rafael Masó (carrer Vayreda), i les cases Gassiot (carrer Sant Rafael) i Pujador (carrer del Carme) completen el panorama modernista olotí.

Com a punts verds de la ciutat, cal esmentar el parc Nou, que abraça un esplèndid jardí botànic, els aiguamoixos de la Moixina i el volcà de Montsacopa, que s'aixeca sobre la ciutat. A l'altre extrem del con volcànic podem veure dues torres de defensa i l'ermita de Sant Francesc.

A 2 quilòmetres del nucli d'Olot hi ha el castell del Coll, una fortificació del segle XII convertida en masia. També als afores de la població es pot veure el Mas Ventós, una típica casa pairal.

Tal com han assenyalat nombrosos pintors i escriptors, el paisatge olotí és d'una bellesa innegable, i els visitants poden corroborar-ho passejant-hi.

Per fer una visita general d'Olot recomanem el camí que va del volcà Montsacopa al claustre de l'església del Carme. Aquesta excursió combina natura, història i arquitectura, i travessa els indrets més destacats de la ciutat i part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, en el coneixement del qual es pot aprofundir al Museu dels Volcans.

Per als qui desitgen un itinerari més urbà, proposem la ruta modernista. El recorregut comença al centre, es desplaça al passeig de Barcelona i d'allà a l'eixample Malagrida, una urbanització ciutat-jardí.

Un dels itineraris més emblemàtics d'Olot és el que condueix del jardí botànic a la Moixina, ja que enllaça dos indrets molt estimats pels olotins: el Parc Nou i els aiguamoixos (o aiguamolls) de la Moixina, on hi ha una font i un restaurant. Fa uns 2,5 quilòmetres i es pot recórrer tant a peu com amb bicicleta.

Una altra ruta, que es pot realitzar a peu o en bicicleta, és la Via Verda del Carrilet, que uneix Olot i Girona per una antiga via de tren.

El camí que ressegueix el llit del Fluvià pot ser també un amable recorregut per veure paisatges florits i, alhora, tallers i fàbriques que en el passat necessitaven la força de l'aigua.

La ruta de les fonts és un altre itinerari molt agraït i ple d'encant. Al llarg de sis quilòmetres, es passa per les fonts de les Tries, la Moixina, la Deu Vella, Castanys i Sant Roc.

El calendari festiu d'Olot té unes dates que cal recordar: el primer cap de setmana de juliol es du a terme el Cornamusam (Festival Internacional de la Cornamusa), el segon diumenge de juliol té lloc des de fa més de cinquanta anys l'Aplec de la Sardana al parc Nou, el 8 de setembre se celebra la festa major o les Festes del Tura, i el 18 d'octubre té lloc la fira agrícola i comercial de Sant Lluc, que s'acompanya de la Fira del Dibuix, una bona oportunitat per comprar obres d'art a bon preu.

La ciutat és el centre comercial més important de la comarca, amb un nucli ple de botigues i comerços. Un dels productes que es poden adquirir són els famosos embotits, així com el tortell d'anís, la coca de llardons, la ratafia i les figuretes de pessebres o sants.

Recomanem, també, el mercat setmanal dels dilluns al Firal (passeig d'en Blay) i el mercat del Rengle dels dissabtes, on els pagesos venen els excedents de les collites.