Olius

Olius és un municipi prepirinenc de la comarca del Solsonès, situat a la conca alta del Cardener i el riu Negre, al nord-oest de Barcelona. El terme municipal envolta bona part del municipi veí de Solsona (la capital comarcal). El municipi té diversos serrats i turons, com ara la serra la Torreta, al nord, una de les principals.

El clima és de tipus mediterrani subhumit de tendència continental a les valls i subalpí de tendència seca i continental a les muntanyes. En general, les temperatures mitjanes manifesten una clara influència continental: molt baixes a l’hivern i altes a l’estiu. Les precipitacions es concentren a la tardor i a l’estiu. A les cotes altes, però, la neu és normal fins i tot al mes de març. Igualment, les glaçades i les boires són habituals principalment a les fondalades de les valls.

L'agricultura (cereals, pastures) té encara una certa importància en l'economia del municipi.

Les indústries d'elaboració de pinsos, de material de construcció i de teixits i unes quantes granges importants de cria de bestiar boví complementen l'economia d'Olius.

Ha esdevingut un centre d'estiueig i segona residència (urbanització del Pi de Sant Just), fet que complementa l’economia del municipi.

El lloc d’Olius ja era conegut al segle X, i el seu palau va ser residència del comte Ermengol d’Urgell (975-1011) a partir de l’any 1000. També del segle X són les primeres referències històriques de la fortalesa de Castellvell.

El nucli de Brics, per la seva part, apareix documentat des del segle XI amb el nom de Trevics. Aleshores pertanyia als comtes d’Urgell, que el van cedir a la família de Ramon Isarn.

Al segle XII el castell va ser cedit a la canònica de Santa Maria de Solsona, i els bisbes de Solsona des d’aleshores també van ser marquesos d’Olius.

A mitjan segle XIII, Castellvell va quedar sota la jurisdicció dels vescomtes de Cardona, que també controlaven la ciutat de Solsona. El 1417 se sap que Brics pertanyia a l’església de Solsona, amb la família Trevics com a castlans.

Les guerres carlines van afectar el municipi d’Olius. Concretament, la Tercera Guerra Carlina va destruir bona part del que quedava de Castellvell.

El cap de l’actual municipi es troba situat al Pi de Sant Just, una moderna urbanització construïda el 1969.

Al poble d’Olius es pot admirar l’església de Sant Esteve, exemple de romànic llombard (segle XI, consagrada el 1079). Té una sola nau, amb finestretes a l’absis superior i a la cripta. L’altar major és sostingut per sis columnes i forma tres petites naus. L’escalinata central i el campanar són del segle XVI.

A prop seu hi ha un original cementiri modernista projectat el 1916 per l’arquitecte Bernardí Martorell, qui havia col·laborat en la construcció de la Sagrada Família de Barcelona. Aquest recinte té la particularitat que sepulta els difunts dins la roca.

D’Olius es pot anar a Brics, on hi ha un grapat d’antigues masies amb molta història, com la masia de Viladebages i la de Torre de Flot, totes dues amb una capella romànica.

D’aquí ens desplacem a Castellvell, on veurem una fortalesa molt antiga dels segles IX i XI, reformada al segle XIV, quan es construí la gran sala que ocupa la banda oriental de l’edifici, amb arcs apuntats transversals sobre columnes cilíndriques amb capitells cúbics.

Fora del recinte es conserven restes d’una interessant església d’època romànica, la de Sant Miquel de Castellvell.

Caminar d’una parròquia a l’altra permet descobrir els paisatges dels voltants. Es pot recórrer el municipi, per exemple, descobrint-ne les fonts: la dels Frares, prop d’una esplanada de roures, la del Llobató, on se’ns recomana tastar l’aigua, i la de la Salamandra.

També es pot, partint d’Olius, agafar la carretera de Berga i desviar-se a la dreta per veure de prop el pantà de Sant Ponç, o bé pujar a la fortalesa del Castellvell, en un turó de més de 800 metres d’altitud, des d’on es pot gaudir d’una impressionant panoràmica de la comarca.

Pel que fa a la cuina, Olius presenta un dels plats típics de la gastronomia de la zona com és la botifarra a la llosa. També és popular l’estofat de llebre amb bolets dels voltants.

- El pantà de Sant Ponç, a Clariana de Cardener.

- La catedral de Solsona.

- El santuari de Lord, a Sant Llorenç de Morunys.