Oliola

Guia de Municipis

En una zona tranquil·la i aïllada a la vall del Llobregós (dins de l'Espai Natural Protegit de les valls del Sió-Llobregós), Oliola és un municipi privilegiat per poder gaudir del medi rural i de la natura en tota la seva esplendor i que està format per vuit entitats de població.

El nucli principal, que dona nom al terme, és el que presenta més atractius per al visitant, amb carrers estrets i cases típiques d'un ambient rural als peus d'un turó on s'alçava l'antic castell. Altres entitats, com Plandogau també conviden a perdre's pel seu interior gaudint de l'aire pur d'aquesta zona.

Amb un important patrimoni arquitectònic de caràcter religiós, Oliola convida a recórrer els seus quilòmetres de carreteres i pistes forestals per descobrir-ne els racons amagats. Hi destaquen, per exemple, l'església de Sant Tirs, a Oliola; la de Santa Maria de la Serra de Castellar, o la de Santa Magdalena dels Arquells.

Imprescindibles

És gairebé una obligació dedicar una estona a recórrer els carrers estrets i pujar fins a les restes del castell. També es pot visitar Oliola fent rutes més llargues, com la de Ponts i el Segre Mitjà.

Suggeriments

La vall del Llobregós ofereix la possibilitat de passejar per zones sense gaire dificultat per fer senderisme. També es pot anar a les zones muntanyoses del municipi per gaudir de les vistes.

Comarca: Noguera
Província: Lleida
Localitat: Coscó, Gos, el, Maravella, Oliola, Plandogau, Renant, Serra de Dalt, la, Claret
Extensió: 86
Habitants: 202

Web: http://www.ccnoguera.cat/oliola/

Situació geogràfica

El terme municipal d'Oliola està dominat per la vall del Llobregós, amb alguns sistemes muntanyosos de petita alçada a la zona oest.

Clima

El clima és mediterrani continental, de tendència àrida i també de muntanya. Els estius són, en general, suaus i secs; mentre que els hiverns són freds i presenten boires freqüents.

Activitats econòmiques

De mica en mica, l'agricultura i la ramaderia han anat perdent presència al municipi. Actualment, la principal activitat econòmica és el turisme, amb diverses cases rurals i de colònies.

Història

Oliola va ser colonitzada el 1035, encara que la seva reconquesta havia tingut lloc el 908. La baronia d'Oliola era una jurisdicció senyorial centrada en el castell d'Oliola que, al segle XII, pertanyia als Puigverd i, al segle XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig. El 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, que la va incorporar al seu patrimoni i així va restar fins a la fi dels senyorius.

Què veure-hi

Alguns dels nuclis de població com la mateixa Oliola, Coscó o Plandogau mereixen passar una estona pels seus carrers per submergir-se en un ambient rural. A més, a Oliola es pot pujar fins a les ruïnes de l'antic castell per tenir unes bones vistes de tota la localitat.

El municipi també té alguns edificis religiosos notables pel que fa al seu valor patrimonial. Cal destacar l'església de Sant Tirs d'Oliola, edifici romànic del segle XI-XII, modificat i ampliat al XVIIII i d'una sola nau. La primera referència documental és del 1061 en una donació de béns per a l'obra d'aquesta església. També l'església de Santa Maria de la Serra de Castellar, d'una sola nau i que pot considerar-se com una obra característica de les formes constructives de l'arquitectura catalana del segle XII.

Altres temples destacats són l'església de Santa Magdalena dels Arquells, l'ermita de Sant Silvestre de Serralta o la capella de Sant Joan de Mas d'en Trilla.

Què fer-hi

La vall del Llobregós convida a fer rutes a peu o en bicicleta per gaudir de la natura més autèntica en una de les zones més aïllades de les terres de Lleida. Les petites elevacions muntanyoses a l'oest del terme ofereixen unes boniques vistes de tota la plana.

Voltants

Ponts, rodejada de fèrtils hortes, que disposa de bonics indrets, com el parc del Segre i la canònica de Sant Pere de Ponts. També Cabanabona, on destaca la seva església, i la vila d'Agramunt, molt coneguda pels seus torrons.