Olèrdola

Olèrdola es troba a la part meridional de la comarca de l'Alt Penedès, al límit amb el Garraf, al sud de Vilafranca del Penedès i el sud-oest de Barcelona. S’estén a la zona de contacte entre la depressió Prelitoral i el massís calcari del Garraf, a la riba dreta del riu Foix: la riera de Canyelles drena part del seu territori.

Tradicionalment, l’economia del municipi ha estat agrícola: cultiu de la vinya, que és el conreu principal, els cereals, els arbres fruiters i les oliveres. La ramaderia ovina i porcina, i l’avicultura també són presents a l’economia.

El Parc Comarcal d´Olèrdola i els diferents cellers on s’elabora el cava aporten visitants de pas que potencien el sector serveis del municipi.

L’antiga ciutat d’Olèrdola, situada en una talaia natural al punt de trobada entre el massís del Garraf i la plana penedesenca, va ser poblada des dels inicis de l’edat del bronze (1800 aC). Els pobladors de l’edat del ferro (segle VIII aC) van bastir-hi un primer mur que delimitava l’àrea habitada.

La tribu ibèrica dels cossetans també van ocupar Olèrdola (segle VI aC) amb un gran poblat emmurallat, que van haver de compartir amb els romans a partir del segle I aC. Aquests van fortificar l’enclavament i el van dotar d’obres d’infraestructura com les espectaculars cisterna i muralla, a més de la talaia.

El moment més àlgid d’Olèrdola arriba amb l’alta edat mitjana, quan va ser la capital històrica de la comarca. Documentat des del 929, s’hi va construir un castell i una església, i va començar a acumular un nucli de població de certa importància. El terme s’estenia uns 200 km2 a la zona fronterera amb els dominis sarraïns.

A partir del segle XII, l’expansió catòlica cap al sud permet que els habitants davallin cap a les planes penedesenques, més amables, on van crear les noves poblacions.

La combinació d’història i natura és el principal reclam d’Olèrdola. El Parc Comarcal d’Olèrdola acull el destacat conjunt monumental del castell, un seguit de vestigis arqueològics que cohabiten en una zona elevada. S’hi poden trobar restes de construccions que van des de l’edat del bronze fins a l’edat mitjana, passant per les èpoques dels ibers i dels romans. Tot plegat forma part d’un projecte museístic liderat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. L’església de Sant Miquel corona el conjunt i li proporciona un perfil inconfusible.

Als peus de l’antiga ciutat d’Olèrdola, al segle XIX es va construir la nova parròquia de Sant Miquel, al voltant de la qual va créixer el poble de Sant Miquel d’Olèrdola. I a un quilòmetre d’aquest nucli, a mig camí de Sant Pere Molanta, hi ha la capella del Mas del Sant Sepulcre, una construcció romànica de planta circular erigida al segle XI que encara conserva pintures murals romàniques a l’interior. Actualment està encalcinada.

El nucli de població més gran d’Olèrdola és Moja, que té uns 1.300 habitants. S’hi pot veure un parell de construccions d’un indubtable interès. D’una banda, hi ha la capella romànica de Sant Esteve de Moja, del segle XI, actualment adossada a l’església parroquial de Sant Jaume, del segle XIX. De l’altra, la torre de Moja, una torre de defensa primitiva de planta circular que es va construir el segle X.

Per gaudir del paisatge de la meitat septentrional del municipi d’Olèrdola, que ofereix boniques vistes entre les extensions de vinya, s’aconsella passejar pels estrets camins veïnals asfaltats que uneixen els nuclis de Moja, Sant Pere Molanta i Sant Miquel d’Olèrdola. Una de les opcions comença al capdavall del poble de Sant Pere Molanta, on s’agafa l’antiga carretera d’Olèrdola, rebatejada actualment com a camí de Rossend Montané, que està flanquejada en tot moment per vinyes.

En efecte, el poble té una llarga tradició vitivinícola, com demostra el fet que fa uns quatre segles, en una de les parcel·les més allunyades de la carretera cap al sud, la família Torres va iniciar la seva activitat. Aquesta tradició també es pot copsar amb la visita a algun dels cellers, com per exemple el de Caves Hill, situat al nucli de Moja, el de Finca Viladellops, al petit nucli del mateix nom, o els de les masies Finca Valldosera i Torreblanca.

- Vilafranca del Penedès.

- Parc Natural del Garraf.

- Vilanova i la Geltrú.

- Sitges.