Les ciutats, viles i pobles més encantadors

Ciutat abocada decididament a la cultura, Reus és també la població que ha vist néixer personalitats del món de les lletres, com el poeta Gabriel Ferrater o el director teatral Lluís Pasqual.

Qui la visiti no podrà obviar algunes institucions senyeres, com els teatres Bartrina i Fortuny, ni oblidar l'aroma de pólvora que desprèn la tronada, acte central de la concorreguda festa major, que té lloc a la bellíssima plaça del Mercadal.

L'arrelament d'aquest passat ha cristal·litzat en la concorreguda Setmana Medieval, que té l'origen en la llegenda de sant Jordi i el drac, situada pel costumista Joan Amades a la capital de la Conca de Barberà. Completen aquest extraordinari fris patrimonial els seus jaciments arqueològics, des de pintures rupestresd paleolítiques fins a restes d'assentaments íbers.

Prades, coneguda com la vila vermella pel color de la pedra de moltes de les seves cases, té un nucli antic que forma un conjunt històric de gran interès.

L'entorn de les muntanyes de Prades li confereix un innegable interès per als amants del turisme i les activitats de muntanya en general, tant pel que fa als excursionistes com als caçadors o els boletaires.

D'altra banda, una part de la seva extensió geogràfica (el vessant de ponent) abraça la conca del riu Montsant, al voltant del qual s'articula l'homònima denominació d'origen vinícola, una referència relativament jove i molt preuada per la personalitat dels seus vins, propers en textura i sabor als famosos Priorat.

La ciutat conserva un barri antic medieval que s'enfila fins a la imponent catedral, a través dels ombrívols carrerons del barri Vell, mentre a l'altre costat del riu s'estén la part més moderna i ordenada. Sobre la riba de l'Onyar es mostra la imatge més famosa de Girona, formada per les vistoses cases coloristes.

La catedral gòtica de Santa Maria (segles XI-XVIII) és l'element arquitectònic més rellevant de Girona, però ni molt menys l'únic. L'arquitectura religiosa compta amb nombrosos exemples més, com el monestir de Sant Pere de Galligants (segle XIII), els convents de Sant Domènec (segle XIII) i de Sant Josep (segles XVI-XVII) o les esglésies de Sant Feliu (segles XII-XVI), Sant Nicolau (segle XII) o Sant Daniel (segle XI), entre altres edificis.

Existeixen també diverses mostres d'arquitectura civil de vàries èpoques, com els banys àrabs (segles XII-XIII), la casa Agullana (segles XIV-XVII), l'antic palau de Caramany (segles XVI-XVIII) o la modernista casa Teixidor (1918).

Però l'atractiu de Girona no es limita només a la història o arquitectura. El Parc de la Devesa és un dels espais verds urbans més agradables de Catalunya. Els nombrosos museus de la ciutat completen una oferta cultural força àmplia.

Com correspon a una ciutat de profundes arrels històriques, Lleida disposa de força edificis interessants. El turó de la Seu Vella (segle XIII) o les restes de l'antiga Suda musulmana (castell del Rei), li permeten obtenir les millors vistes de la ciutat.

Al nucli antic cal no perdre's el palau de la Paeria, la Seu Nova o l'antic hospital de Santa Maria, a més a més de l'extensa oferta museística encapçalada pel Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, el Museu d'Art Jaume Morera, el Museu de l'Aigua, el Centre d'Art la Panera, i el Conjunt Monumental de Gardeny.

La ciutat conserva un barri antic medieval que s'enfila fins a la imponent catedral, a través dels ombrívols carrerons del barri Vell, mentre a l'altre costat del riu s'estén la part més moderna i ordenada. Sobre la riba de l'Onyar es mostra la imatge més famosa de Girona, formada per les vistoses cases coloristes.

La catedral gòtica de Santa Maria (segles XI-XVIII) és l'element arquitectònic més rellevant de Girona, però ni molt menys l'únic. L'arquitectura religiosa compta amb nombrosos exemples més, com el monestir de Sant Pere de Galligants (segle XIII), els convents de Sant Domènec (segle XIII) i de Sant Josep (segles XVI-XVII) o les esglésies de Sant Feliu (segles XII-XVI), Sant Nicolau (segle XII) o Sant Daniel (segle XI), entre altres edificis.

Existeixen també diverses mostres d'arquitectura civil de vàries èpoques, com els banys àrabs (segles XII-XIII), la casa Agullana (segles XIV-XVII), l'antic palau de Caramany (segles XVI-XVIII) o la modernista casa Teixidor (1918).

Però l'atractiu de Girona no es limita només a la història o arquitectura. El Parc de la Devesa és un dels espais verds urbans més agradables de Catalunya. Els nombrosos museus de la ciutat completen una oferta cultural força àmplia.

Com correspon a una ciutat de profundes arrels històriques, Lleida disposa de força edificis interessants. El turó de la Seu Vella (segle XIII) o les restes de l'antiga Suda musulmana (castell del Rei), li permeten obtenir les millors vistes de la ciutat.

Al nucli antic cal no perdre's el palau de la Paeria, la Seu Nova o l'antic hospital de Santa Maria, a més a més de l'extensa oferta museística encapçalada pel Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, el Museu d'Art Jaume Morera, el Museu de l'Aigua, el Centre d'Art la Panera, i el Conjunt Monumental de Gardeny.

Els principals atractius arquitectònics de la ciutat, declarats Patrimoni de la Humanitat, són romans: les muralles, l'amfiteatre, el teatre, el circ, la torre del Pretori, la necròpolis paleocristiana i els fòrums local i provincial, tots al centre històric. A més, als afores es poden veure la pedrera del Mèdol, l'aqüeducte del pont del Diable i el mausoleu dels Escipions. D'altra banda, cal no deixar passar l'oportunitat de visitar la catedral de Santa Maria i les cases Canals i Castellarnau.

Entre els dinou quilòmetres de costa del terme municipal, destaquen platges com la Llarga, l'Arrabassada o l'Arboçar, així com els espais naturals de la desembocadura del Gaià i de Tamarit-Punta de la Móra, on se situen el castell de Tamarit i la torre de la Móra.

La ubicació prop de la desembocadura del riu Ebre de ben segur que va afavorir tot aquest esplendor. Ara la ciutat s'obre al Delta i a la natura que l'envolta, amb tres espais protegits: les illes de l'Ebre (Audí, Vinallop i Xiquina), els Ports i les serres de Cardó i el Boix.

El municipi integra els nuclis de Bítem, Campredó, Jesús, els Reguers i Vinallop.

Ciutat abocada decididament a la cultura, Reus és també la població que ha vist néixer personalitats del món de les lletres, com el poeta Gabriel Ferrater o el director teatral Lluís Pasqual.

Qui la visiti no podrà obviar algunes institucions senyeres, com els teatres Bartrina i Fortuny, ni oblidar l'aroma de pólvora que desprèn la tronada, acte central de la concorreguda festa major, que té lloc a la bellíssima plaça del Mercadal.

L'arrelament d'aquest passat ha cristal·litzat en la concorreguda Setmana Medieval, que té l'origen en la llegenda de sant Jordi i el drac, situada pel costumista Joan Amades a la capital de la Conca de Barberà. Completen aquest extraordinari fris patrimonial els seus jaciments arqueològics, des de pintures rupestresd paleolítiques fins a restes d'assentaments íbers.

Prades, coneguda com la vila vermella pel color de la pedra de moltes de les seves cases, té un nucli antic que forma un conjunt històric de gran interès.

L'entorn de les muntanyes de Prades li confereix un innegable interès per als amants del turisme i les activitats de muntanya en general, tant pel que fa als excursionistes com als caçadors o els boletaires.

D'altra banda, una part de la seva extensió geogràfica (el vessant de ponent) abraça la conca del riu Montsant, al voltant del qual s'articula l'homònima denominació d'origen vinícola, una referència relativament jove i molt preuada per la personalitat dels seus vins, propers en textura i sabor als famosos Priorat.

Santa Pau ocupa el territori més ric i variat de la comarca en fenòmens volcànics i un terç de l'extensió total del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Al seu terme hi ha els cràters antics més importants de la zona, com el puig de Martinyà, el Croscat i el Santa Margarida.

També pertany a aquest municipi la fageda d'en Jordà, un paratge carregat d'extensos boscos de faigs que s'estenen als peus del volcà del puig Jordà. Val la pena contemplar els milers de colors i matisos de la fageda qualsevol època de l'any.

Al bell mig de la zona volcànica apareix el poble de Santa Pau, que conserva un recinte medieval presidit per un castell, considerat Conjunt Historicoartístic.

Siurana és un petit municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la província de Girona. El municipi ja està documentat l'any 822, com a Villa Fuirana. El castell de Siurana data del segle XIII, però actualment només es conserva una torre gòtica del segle XVII. L'any 1984, la siuranenca Empar Pagès va ser la primera dona de tot l'Estat espanyol a obtenir la llicència per pilotar helicòpters.

Pals és una de les viles més pintoresques de la Costa Brava, gràcies a un nucli antic d’origen gòtic que ha recuperat tota l’esplendor després d’una acurada i completa restauració.

El poble es troba situat al cim del puig Aspre, i el terme municipal arriba fins a la costa, amb una llarguíssima platja, ideal per a la pràctica d’esports aquàtics. Són característics de l’entorn de Pals els camps d’arròs, hereus de l’entrorn pantanós que antigament hi havia i que donen un encant afegit.

El Pedró, nucli històric d’origen gòtic, amb uns racons i una essència medievals, és la part més atractiva del municipi, que ofereix altres llocs d’interès com els paisatges dels antics camps d’arròs i les dunes.

Recuperada de l'abandó per un grup d'excursionistes durant els anys 60, aquesta població és un petit nucli que s'alça a dalt del turó de Montclar, on les cases de pedra, fusta i teules antigues estan col·locades amb l'ordre que en l'època medieval donava sentit als pobles i viles. El respecte per la tradició urbanística ha donat sentit als seus carrers estrets o la seva plaça i, sobretot, ha relligat l'entorn urbà amb el paisatge que l'envolta.

Les platges que voregen la vila a nord i sud són excel·lents, algunes per la qualitat dels serveis que ofereixen i altres per l'entorn quasi virginal. El patrimoni del municipi comprèn empremtes romanes, records modernistes i aires de la bohèmia artística de les avantguardes.

La diva de Hollywood Ava Gardner va trepitjar la sorra granulosa de la platja Gran el 1950 per rodar el film Pandora i l'holandès errant. Per als mitòmans del cinema això deu ser motiu suficient per descobrir la vila.

A Sant Pol de Mar descobrim un antic poble de pescadors, de cases blanques i carrers estrets i tranquils, de cales rocoses i platges de sorra granulada banyades d'aigües cristal·lines. Fent un recorregut pels carrers esglaonats del nucli antic gaudim del ric patrimoni arquitectònic de construccions modernistes, com les antigues Escoles, on s'aprecia la gran bellesa del treball artesanal del ferro forjat. Un passeig arran de mar resseguint la costa fins a la Punta o una ruta fins a Calella a través del camí de ronda conviden el visitant a descobrir la bellesa d'un entorn excepcional.

La costa de l'Ametlla de Mar, que té setze quilòmetres de longitud, és un paisatge encisador i verge. Aquest racó del Baix Ebre no era més que un lloc estratègic per a torres de defensa contra els pirates, fins que al segle XIX es va convertir en la residència d’algunes famílies de pescadors valencians. Aviat va ser un important centre d’intercanvis comercials amb Cambrils, Tarragona i Reus.

Des que es van crear les primeres cooperatives agràries i de pescadors (el port fou construït l'any 1920), el creixement ha estat notori i la vila conserva, malgrat l'incipient comerç i la modernització inevitable, el caire de poble pescador del seu naixement. Avui la pesca i el turisme són les dues principals fonts d'ingressos del municipi.

Un perfil costaner amb platges de gran categoria, un bon nombre de rutes que permeten descobrir la varietat paisatgística i natural de la zona, construccions emblemàtiques (com la Glorieta neoclàssica, que ofereix a més unes magnífiques vistes) i una cuina de mar que atorga el merescut protagonisme al llagostí i a la galera, són alguns dels al·licients de Sant Carles de la Ràpita.

El municipi de Begur s’eleva 200 metres per damunt del nivell del mar, sobre el massís del mateix nom, situat entre les Gavarres i la costa. Aquí, al litoral, es troben algunes de les cales i platges més admirades de la Costa Brava. S’hi conserven encara barraques de pescadors, que recorden la importància que la pesca tingué en nuclis com Sa Riera o Sa Tuna i que hi donen un ambient encisador.

La vila s’estén al voltant de l’imponent castell medieval, datat del segle XI i envoltat de carrers estrets i sinuosos que s’enfilen fins a les ruïnes de la fortalesa, a través d’una orografia accidentada i capritxosa. Les torres de defensa de la vila en són els elements històrics de referència.

Coneguda com l'Havana xica al segle XIX, Vilanova i la Geltrú és avui una de les principals capitals de la cultura popular i tradicional del país. Els Tres Tombs o el Carnaval, declarat Festa Patrimonial d'Interès Nacional, són algunes de les festes que han convertit la capital del Garraf en un referent. L'esplendorós Passeig Marítim, on conviuen amb harmonia construccions d'estil colonial amb les cases de pescadors, la seva Rambla, eix social i comercial de la ciutat, i la seva àmplia oferta gastronòmica de cuina marinera i Xató, fan de Vilanova un lloc per anar-hi i tornar-hi.

Palamós, vila marinera per excel·lència, és una de les destinacions turístiques més preuades de la Costa Brava.

A l’atractiu reconegut de les platges, cal afegir-hi les possibilitats de lleure i esports que el municipi proporciona, una amplíssima oferta d’oci nocturn, una gastronomia autòctona reconeguda que té la famosa gamba de Palamós com a ingredient central i una ferma voluntat de mantenir el patrimoni històric, aplegat en bona mesura al Museu de la Pesca.

Tampoc cal no oblidar el regust medieval que respira el seu nucli antic i les possibilitats de contacte amb la natura que proporciona la proximitat amb el massís de les Gavarres.

L’Escala està situada al sud del golf de Roses, al límit comarcal amb el Baix Empordà, a només dos quilòmetres de les famoses ruïnes d’Empúries. Com altres pobles costaners, la seva activitat principal ha estat, des d’antic, la pesca: l’anxova autòctona és un dels productes més preuats de la gastronomia marinera catalana.

El municipi conserva encara tot l’encant del nucli antic, perfilat per un singular passeig marítim i platges de tanta personalitat com la de Montgó, on hi ha la famosa torre de defensa del mateix nom.

Caterina Albert i Paradís (1869-1966), l’autora de Solitud i més coneguda amb el pseudònim masculí de Víctor Català, és la filla més il·lustre de la vila.