Móra d'Ebre

Móra d'Ebre és la capital de la comarca de la Ribera d'Ebre, és un municipi prelitoral que es troba al sud-oest de Tarragona. S'estén a la riba dreta del riu Ebre, al centre de la cubeta homònima oberta a la serralada Prelitoral. La plana del municipi es trenca cap a occident amb els contraforts de la serra de Cavalls, que té com alçada important la Picosa, amb prop de 500 metres. El riu Sec dels Estrets fa de límit meridional del terme.

L'activitat econòmica més important del municipi és la industrial, que es troba força diversificada: des d’adobs, agroalimentària, construcció, de la fusta i el moble.

La ramaderia de bestiar porcí i ovina complementa l'agricultura (oliveres, vinyes, ametllers i arbres fruiters).

Móra d’Ebre ha estat poblada ininterrompudament des del neolític, com demostren els jaciments de la cultura dels sepulcres de fossa, els vestigis ibèrics del Calvari i la vil·la romana dels Emportells.

La formació del nucli urbà data de l’època musulmana, quan va ser construït el castell, que durant l’edat mitjana va ser centre de la baronia de Castellvell, abans d’integrar-se en el comtat de Prades. Les lluites entre la baronia i els templers de Miravet i Ascó van causar greus danys a la comarca a l’època medieval.

La vila també va patir les conseqüències de gairebé tots els conflictes bèl·lics posteriors, com la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, la Guerra del Francès i les guerres carlines.

Durant la Guerra Civil, Móra d’Ebre va tenir un paper protagonista com a lloc de comandament i centre d’avituallament principal del bàndol republicà durant la batalla de l’Ebre.

El pont d’arcades de ferro sobre el riu Ebre és l’element arquitectònic amb més simbolisme de Móra d’Ebre, i la vila l’ha adoptat com a imatge més reconeguda i característica.

De tota manera, l’edifici més rellevant és el castell, construït pels musulmans segurament entre els segles VIII i IX, del qual resta part de la muralla exterior i de dues torres circulars.

Oberta parcialment als visitants, la fortificació s’està adequant per al turisme, prenent com a referència l’aspecte que tenia durant les guerres carlines, el moment històric més documentat de l’edifici. Les vistes sobre el riu des del recinte emmurallat són un al·licient afegit per visitar el castell.

El nucli antic de Móra d’Ebre presenta altres punts d’interès, com la plaça de Baix, amb els seus perxes; la Casa Montagut (segle XVIII), a la plaça de Dalt, o l’església de Sant Joan Baptista. Aquest temple va ser del tot reconstruït després de l’incendi que patí durant la Primera Guerra Carlina i fou restaurat en profunditat després de la Guerra Civil.

Als afores de la vila, cal mencionar el paratge de Sant Jeroni, on s’aixequen les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona. És un bon lloc per relaxar-se sota l’ombra dels xiprers.

El riu Ebre és l’artèria principal de Móra d’Ebre i el principal espai d’activitats d’oci i lleure. La vila disposa d’un club nàutic i un embarcador, des d’on es poden emprendre excursions de navegació pel riu i fins a Miravet.

A més, la vora del riu ofereix els espais naturals de lleure i esbarjo anomenats l’Aubareda i l’Illa. També s’hi pot practicar la pesca de silurs, anguiles, lucis tigre, barbs, carpes o perques, sempre posant-se abans en contacte amb la societat de pesca local La Carpa per tramitar el corresponent permís.

D’altra banda, Móra d’Ebre és una vila molt activa en la celebració de fires i festes. La festa major, la segona quinzena d'agost, és l'esdeveniment més rellevant i participatiu. El segon cap de setmana de juliol de cada dos anys té lloc la Móra Morisca, una festa que retrocedeix en el temps fins a l’època en què les cultures musulmana, jueva i cristiana convivien pacíficament a la vila. Es tracta d’una fira medieval, amb mercat, artesans, àpats i espectacles, una autèntica i atractiva recreació de la Móra medieval.

- Castell de Miravet.

- Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix.

- Gandesa.

- Parc Natural dels Ports.

- Falset.