Montseny

Montseny és un municipi de muntanya prelitoral situat en la vessant sud del Montseny, al nord-est de Barcelona. S'estén des del cim del Matagalls (1.694 metres) i del turó de Sant Marçal (1.523 metres), al nord, i el cim de les Agudes (1.706 metres), a l'est; al sector sud-oest és accidentat pel Pla de la Calma. El territori, amb força pendent i trencat per diversos torrents, és drenat per la Tordera, que travessa el terme de nord a sud.

El lloc de Montseny, esmentat des de l’any 862, formava part del terme sota la jurisdicció de l’antic castell de les Agudes (avui totalment desaparegut), que s’estenia pels territoris dels actuals municipis de Montseny i Fogars de Montclús.

Ben aviat els senyors van deixar el castell de les Agudes per baixar al castell de Montclús, més accessible. Aquell llinatge de Sesagudes-Montclús va patrocinar la fundació del monestir de Sant Marçal al segle XI.

El 1275 la jurisdicció va passar a mans dels poderosos Cabrera. El 1328 Montseny s’integra el vescomtat de Cabrera, que tenia la seu administrativa a Hostalric i la fortalesa principal al castell de Montsoriu.

Al municipi cal veure l'església de Sant Julià de Montseny, un temple romànic del segle XII restaurat totalment el 1767 i el 1872 en estil barroc tardà.

A l'antic veïnat de Vila-seca també es conserven les ruïnes del que va ser el castell de Miravalls i de la capella de Santa Anastàsia, una obra romànica del segle XII profanada el 1940 i enderrocada posteriorment.

La capella de Sant Martí de Montseny (un edifici rectangular romànic) i la capella neoromànica de Sant Bernat de Menthon (obra de Josep Maria Ros i Vila l'any 1952) completen el patrimoni eclesiàstic del territori, juntament amb l'església de Sant Marçal (segles X-XI), que s’aixeca prop d'un antic monestir benedictí (actualment un hotel). El cenobi va ser fundat entre el 1050 i el 1060 i va quedar pràcticament buit al segle XV. Tot i això va subsistir fins el 1835 com a part de la Congregació Caustral Tarraconense.

El municipi acull una bona quantitat de masies disperses, entre les quals cal destacar la de Can Badó (amb un finestral d’escultures tosques) i la de Can Jovany.

Cada cap de setmana Montseny rep un bon nombre de visitants atrets per les excursions que s'ofereixen pels paratges dels voltants, ja sigui a peu, a cavall o bé amb 4x4, bicicleta de muntanya o quad.

El municipi és un bon punt de sortida d'excursions per pujar a cims com el Matagalls, el Turó de l’Home o les Agudes. Per als qui prefereixen un esforç físic més suau, també hi ha la possibilitat de fer petites rutes a peu per les planes i terrasses assolellades del terme.

Per exemple, es pot triar un recorregut senyalitzat des de l'hotel de Sant Bernat fins al càmping de les Illes, o bé seguir un itinerari amb sortida al restaurant Can Besa i arribada a l’ermita de Sant Martí de Montseny.

També és recomanable visitar la vall de Sant Marçal, enmig del Parc Natural del Montseny, un lloc de parada per a tots els qui segueixen l'itinerari que va de Matagalls a les Agudes.

Als restaurants i fondes d'aquest indret no hi falta la cuina típica de muntanya ni la gastronomia tradicional catalana, feta a base de productes de la terra. De fet, a la Fira d'Aliments Artesanals Catalans, organitzada per l'Ajuntament a principi d'octubre, es pot comprar i degustar una gran varietat de productes artesans i de la pagesia local. A final del mateix mes el municipi celebra el Cap de Setmana del Bolet.

- El paisatge del puig Drau, a Viladrau.

- La capella de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús.

- La panoràmica des de l'església de Santa Maria de Tagamanent.

- La torre Roja, el campanar romànic de l'antic palau de la Força, a Sant Pere de Vilamajor.

- El Castanyer Gros de la Baga d'en Cuc, a Cànoves i Samalús.