Montferri

Guia de Municipis

Penetrant pels dos portals que es conserven d’un clos emmurallat arribem a Montferri, poble de caves, artesania i propostes de turisme rural.

Flanquejat de nord a sud pel riu Gaià i per la serra que du el nom del municipi, la població apareix a ulls del visitant exhibint la policromia d’aquestes terres. Els vestigis medievals conviuen amb les gradacions de verd i ocre que ofereixen els conreus de secà.

El municipi conserva l’encant de les petges històriques a la seva arquitectura: el romànic del castell de Rocamora dialoga amb el gòtic de l’església de Sant Bartomeu o amb l’arquitectura sacra modernista del deixeble més avantatjat de Gaudí, Josep Maria Jujol.

Imprescindibles

- Visitar el santuari de la Mare de Déu de Montserrat.

- Pujar al castell de Rocamora i fer un àpat al seu restaurant.

- Visitar alguna de les caves del municipi, concertant la cita prèviament.

Suggeriments

Comarca: Alt Camp
Província: Tarragona
Localitat: Montferri, Vilardida
Extensió: 19
Habitants: 396

Situació geogràfica

Montferri és un municipi al sud de la comarca de l’Alt Camp, als límits del Tarragonès, al nord-est de Tarragona. El terme s’estén des dels últims contraforts sud-occidentals de la serra del Montmell al marge dret del riu Gaià. L’elevació principal es troba al sud del municipi, a la Tossa Grossa de Montferri, amb 387 metres d’altitud.

Clima

El clima és mediterrani temperat, amb hiverns relativament suaus. Les muntanyes de la serralada Prelitoral (el Montmell) fan de pantalla orogràfica i dificulten l’entrada de vents humits i borrasques de l’interior. La tardor és l’estació més plujosa i l’estiu, la més seca.

Activitats econòmiques

L'agricultura de secà, sobretot la vinya, és el conreu principal del municipi. Altres cultius de secà són les oliveres, els ametllers i els avellaners. La ramaderia és poc important i està representada només per granges d’aviram i porcí. Hi ha dues bodegues on es produeix cava.

Història

El topònim es deu a l’extracció de ferro que s’hi duia a terme a l’època romana. Tanmateix, el poble es deia Puigtinyós fins al 1917, i va agafar el nom actual del castell de Montferri i les terres circumdants, avui deshabitades.

El municipi és esmentat per primer cop l’any 1010. Guillem de Montcada, fill de Guilleuma de Castellvell, cedí el terme al monestir de Santes Creus el 1234, fet que provocà tibantors entre l’orde monàstic i els descendents d’aquell, controvèrsies que van acabar el 1284.

Entre els segles XV i XVI, Montferri va veure créixer una pròspera indústria llanera, motiu pel qual s’hi produïren onades d’immigració gascona que hi buscava fortuna.

Què veure-hi

Montferri té dues construccions emblemàtiques: el castell de Rocamora, d’estil romànic (segle XI), situat al sud, just damunt del barranc del Còdol, i el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que va començar a ser construït el 1926.

També és destacable l’església de Sant Bartomeu, una combinació de gòtic i barroc amb un esvelt campanar que s’erigeix com un dels punts més visibles del municipi. Al terme agregat de Vilardida hi trobem el castell de Cal Tudó, datat del segle XII.

Per als interessats en el turisme enològic, cal destacar la presència de dos cellers de caràcter familiar que compten amb elaboració pròpia de cava: Vives Ambròs, al carrer Major, i Martí i Sendra, al carrer de la Muralla.

Què fer-hi

La serra que flanqueja el municipi és una bona opció per a qui vulgui fer una excursió pels voltants. En aquest sentit, Montferri disposa d’allotjaments rurals, com el mas de L’Eucaliptus o l’hotel rural de Les Vinyes, situat al terme agregat de Vilardida.

Dins el nucli urbà podrem gaudir de l’oferta comercial visitant els tres cellers, un taller d’artesania ecològica i una agrobotiga (aquesta situada a Vilardida).

Hi ha tres celebracions populars destacades: les dues festes majors, consagrades a sant Bartomeu (24 d’agost) i a sant Sebastià (20 de gener), i l’aplec als voltants del santuari de la Mare de Déu de Montserrat, que se celebra el darrer diumenge d’abril.