Montferrer i Castellbò

Es tracta d’un municipi pirinenc ubicat al sud-oest de la Seu d’Urgell i el Principat d’Andorra, i al nord-est de Lleida. És el municipi més extens de la comarca de l´Alt Urgell i ocupa una àmplia vall entre la riba dreta del riu Segre i el Port del Cantó i el riu Santa Magdalena, tributari de la Noguera Pallaresa. El terme està drenat pels rius d’Aravell, de Castellbò i de Pallerols, així com a diversos torrents. La capçalera del riu i vall de Castellbò pertany als Pirineus axials, amb alçades superiors als 2.000 metres, als límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Al sector primari té importància principalment la ramaderia bovina, ovina i porcina. Els prats, els cereals i el cultiu de patates són tan importants com l’explotació del bosc.

La indústria de la fusta i els pinsos es localitza prop del Segre, a Montferrer.

El sector serveis del turisme ha crescut gràcies a la possibilitat de practicar esports de neu i golf.

La història de la vall de Castellbò (fins al segle XI anomenada Castell-lleó) està lligada de forma indestriable a la del vescomtat homònim, d’importància durant l’edat mitjana. Les primeres referències escrites dels nuclis de població que en formen part es remunten a la consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839. Allà s’esmenten Vilamitjana, Carmeniu, Santa Creu i Solanell.

A finals del segle X, el vescomte Guillem d’Urgell va adquirir diverses possessions a la vall de Castellbò. Un patrimoni que la família va anar ampliant fins a controlar-la íntegrament. A principis del segle XII, i per diferenciar-se del recent llinatge dels comtes d’Urgell, sorgit dels vescomtes d’Àger, el vescomte Pere Ramon va començar a fer-se dir de Castellbò. Aquest personatge va adquirir les possessions del comtat de Cerdanya pel matrimoni amb Sibil·la.

A finals del mateix segle XII, un altre matrimoni, aquest cop del vescomte Arnau amb Arnaua de Caboet, va afegir les possessions dels Caboet a les valls de Cabó, de Sant Joan i d’Andorra al vescomtat de Castellbò. La filla d’Arnau de Castellbò i Arnaua de Caboet, Ermessenda, va contraure matrimoni amb Roger Bernat II de Foix, enllaç que va contribuir a una gran ampliació de l’aleshores ja denominat comtat de Foix, no només a l’Urgell sinó també al Pallars Sobirà.

Al segle XV va continuar l’expansió territorial duta a terme per Joan I de Foix i Castellbò, i continuada pel seu fill Gastó IV. El resultat, un territori d’uns 1.100 quilòmetres quadrats d’extensió, dividit en cinc quarters: Castellbò, Organyà, Ciutat (Castellciutat), Tírvia i Rialb, que acollien uns 5.000 habitants. Gastó IV va contraure matrimoni el 1436 amb Elionor I de Trastàmara, reina de Navarra, afegint des d’aleshores al llinatge dels Foix i Castellbò la corona navarresa.

La col·legiata de Castellbò és una església amb elements romànics i gòtics que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Local. És interessant el treball de forja de la portalada, entre d’altres elements.

Als afores del nucli es poden veure les ruïnes de l’antic priorat de Santa Maria de Costoja, documentat per primera vegada el 1015.

El Museu de la Farinera de Montferrer està ubicat a l’antiga farinera hidràulica, que es va construir el 1911, i que havia estat abans el molí fariner de la Trobada o de les Tres Moles, del 1868. S’hi poden visitar els habitatges dels moliners i les quatre plantes per on pujaven i baixaven els cereals i la farina durant el procés de neteja, remull i trituració. Les conduccions i la maquinària, en un bon estat de conservació, són de fusta, metall i roba.

Al capdamunt de la vall de Castellbò, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, es troben les pistes d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm. A la mateixa zona hi ha el refugi de la Basseta i, una mica més avall, boscos de pins negres i avets, idonis per passejar-hi.

Al terme de Montferrer, un aeroclub ofereix petits vols turístics i formació en una escola.

Les Jornades dels Refugis Càtars de Castellbò donen al visitant l’oportunitat de veure l’obra Cercamón de Lluís Racionero, que es representa cada any a les ruïnes de Costoja. Dintre d’aquest cicle també es pot assistir a conferències, itineraris, concerts, un mercat càtar i teatre al carrer.

Hi ha una via romànica força interessant que va per les valls d’Aguilar, Castellbò i Tost, en la qual es poden visitar les esglésies de Santa Maria de Castellbò, Santa Maria de Costoja, Santa Elena de Trejuvell, Sant Esteve de la Guàrdia, Sant Martí de Taús i Sant Martí de Tost.

També és possible fer rutes senzilles a peu, com la que surt de Castellbò, passa per la masia de Cap de Roc i Cal Gabriel i torna a Castellbò. Igualment, hi ha rutes per fer amb bicicleta des de Sant Joan de l’Erm.

Al poble d’Aravell es pot practicar el golf a les instal·lacions de l'Aravell Golf Club.

- El Parc Olímpic del Segre, a la Seu d’Urgell.

- La catedral de Santa Maria, a la Seu d’Urgell.

- Els esports d’aventura i d’aigua, a Llavorsí.

- L’estació d’esquí de Port Ainé, a Rialp.

- La via romànica entre Perpinyà i Bassella.