Montesquiu

Montesquiu s’estén a banda i banda del Ter, entre la Farga de Bebié i Sant Quirze de Besora. El municipi també és drenat per la riera de la Solana. Es tracta d’un territori molt accidentat, encara que no s’hi localitzen grans elevacions. El cim més alt del terme és el serrat de la Rovira, amb 885 metres d’altitud. Montesquiu es troba en una zona de transició entre la plana de Vic i la muntanya pirinenca. Pertany a la comarca d’Osona des de l’any 1990; abans pertanyia al Ripollès.

El castell apareix documentat per primer cop el 1285, i no és fins al 1558 que s’erigeix la primera casa al terme, concretament una ferreria situada al camí entre Barcelona i Ripoll.

A partir de la construcció de l’hostal, el 1630, el que llavors era barri de Sant Quirze de Besora va començar a experimentar un notable creixement demogràfic. Aquesta expansió es consolidà amb la inauguració, el 1889, de la fàbrica tèxtil de la Farga de Bebiè, a la qual s’afegiren les dues fàbriques de carbur.

L’any 1934, Montesquiu obtingué la independència municipal respecte a Sant Quirze de Besora.

El castell de Montesquiu és el símbol més emblemàtic del municipi. El seu origen apunta a una petita guàrdia o talaia de planta rectangular, probablement bastida entre els segles X i XI.

L'edifici consta de dos pisos i una planta baixa, distribuïts en una ala per al servei i una ala per al sector noble. A la planta superior hi ha un seguit de sales polivalents. Té una capella adossada construïda el 1663. El castell i la finca van passar a mans públiques, que van convertir l'espai en parc comarcal i en equipament cultural i de convencions.

També destaca el gorg del Pla de l'Hort, a la riera de la Solana, prop de la casa del mateix nom, on es poden veure les antigues cases de ferrers.

Montesquiu, junt amb els municipis de Sora, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, forma part del Bisaura, un paisatge amb petites valls excavades per les rieres i boscos que es barregen amb els camps de conreu i les pastures. La major part del medi natural d'aquesta zona està inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural, exceptuant-ne els nuclis urbans.

Montesquiu té una rica programació cultural que gira al voltant del castell i del parc que l’envolta.

Així, per exemple, el Bisaurart, al juliol, exposa les creacions d'una vintena d'artistes locals, i el cicle Viu el Parc, de juny a octubre, planteja un seguit d’activitats lúdiques per conèixer els indrets més emblemàtics del parc.

A l’octubre se celebren altres propostes, com el Ballabisaura, un cicle de música i ball tradicional, amb tallers i concerts-balls de caire popular, o el Correllengua, una iniciativa a favor de la llengua i cultura catalanes, amb activitats de caire lúdic al carrer.

Per als amants de l’esport sobresurt la cursa Castell de Montesquiu, oberta a totes les edats i amb un circuit d’uns deu quilòmetres pel mig de la natura.

L’entorn permet fer rutes a peu i descobrir una fauna i vegetació molt riques. Els gorgs de la riera de Vallfogona en el seu límit nord, la riera de les Codines amb el pont medieval que la travessa, el camí de la carena de Sant Moí o el curs de la riera de la Solana aigües amunt, són trajectes de curta durada a l’abast de qualsevol visitant.

La zona d’esbarjo de la font d'en Nando, amb barbacoes, taules i bancs de pedra, situada al costat del Ter, és ideal per passar-hi un dia agradable amb la família.