Mont-ras

Municipi situat al centre del Baix Empordà i al front litoral. Limita amb Palafrugell, pel nord i l'est; amb Palamós, pel sud; amb Vall-llobrega, per l'oest, i amb Forallac, pel nord-oest. Inclou les platges del Crit, Fontmorisca i Vedell.

Part del terme forma part de l'Espai Natural Protegit de les Gavarres.

El clima del Baix Empordà és de tipus mediterrani suau. La temperatura mínima mitjana a l'hivern és d'uns cinc graus i la màxima mitjana, d'uns tretze. A l'estiu, la mínima mitjana és d'uns divuit graus i la màxima mitjana, d'uns vint.

Les pluges es reparteixen de forma regular al llarg de tot l'any, encara que són una mica més freqüents a la tardor i menys durant els mesos d'estiu.

L'agricultura predominant és la de secà, amb cultius de cereals, farratges i blat de moro. Hi ha una zona industrial al costat de la carretera on hi ha diverses empreses de construcció, de transformació de fusta i suro i de fabricació de derivats del cautxú, entre d'altres. Així mateix, al terme hi ha diversos càmpings, hotels i allotjaments de vacances.

Al terme municipal s'han trobat indicis arqueològics de la presència durant l'època romana durant els segles I, II i III de la nostra era.

Els orígens del municipi estan lligats als de Palafrugell, ja que hi ha constància documental que ja al segle XIII l'església de Mont-ras estava sota la jurisdicció del castell de Palafrugell, que al seu torn pertanyia al priorat de Santa Anna de Barcelona.

Es va independitzar com a municipi autònom l'any 1858, després de l'abolició de l'Antic Règim i d'un important creixement demogràfic.

La llegenda més famosa de Mont-ras és la del Mas de cal Gall Peric i té a veure amb l'origen del nom de la platja del Crit. Segons la llegenda, uns pirates que s'havien aixoplugat en aquesta platja van sentir cantar un gall i van anar a buscar d'on provenia el cant i van trobar el Mas de cal Gall Peric i la família que l'habitava. Sembla que el capità dels pirates es va encapritxar amb una de les filles i com que aquesta no estava disposada a anar-se'n amb ell la va assassinar, capturà la família i cremà la casa. El crit de la noia quan li van tallar el cap va ser tan fort que es va sentir des de lluny; d'aquí el nom de la platja.

El principal monument de Mont-ras és l'església parroquial de Sant Esteve, un gran temple d'aspecte fortificat que va ser construït l'any 1559 sobre un d'anterior. És d'estil gòtic tardà, tot i que presenta elements d'estils posteriors com el portal de la façana lateral, que és d'estil neoclàssic. La façana principal està presidida per un portal d'arc de mig punt adovellat i una petita rosassa. A la part alta hi ha un matacà, dues petites obertures d'arc de mig punt i quatre espitlleres. Adossat a la façana principal s'alça el campanar, de planta quadrada. Presenta dues finestres d'arcs rebaixats a mitja alçada i un arc de mig punt a cada cara a la part superior. Està rematat per un pinacle piramidal.

Un altre monument rellevant és la torre Simona, la torre de defensa que millor es conserva de les diverses que hi ha al municipi i que va ser construïda al segle XIV o al XV. Presenta planta rectangular i en la part superior llueix arcs i espitlleres.

El GR-92 travessa el municipi pel front marítim, convidant a la pràctica del senderisme i la BTT. A més, hi ha un carril bici que travessa el municipi per l'interior, una mica més a l'est de la urbanització de Torre Simona.

La capital de la comarca, la Bisbal d'Empordà, és a tretze quilòmetres de Mont-ras. S'hi pot visitar, entre altres llocs d'interès, el Terracotta Museu de Ceràmica.

Calella de Palafrugell, un dels barris marítims de Palafrugell i un dels pobles més emblemàtics de la Costa Brava, es troba a només cinc quilòmetres de Mont-ras. Val la pena fer un volt pels seus carrerons, ja que el nucli antic conserva moltes cases d'arquitectura tradicional marinera.