Molló

Molló, a tocar de la frontera amb França, s’emplaça al sector nord-est de la vall de Camprodon, a la capçalera del riu Ritort, afluent del Ter, amb els seus afluents, les rieres de Fabert i de la Ginestosa. El nucli de Molló es troba en un turó o serrat, sobre les conques del Ritort i el torrent de la Font Vella. El territori de tot el municipi és força muntanyós i la part nord és la més elevada, amb el Montfalgars (1.610 metres) com un dels cims més alts. En aquestes parts elevades hi ha molts prats d’alta muntanya.

El topònim està documentat des de l’any 936, quan pertanyia al bisbat de Girona. A partir de mitjan segle XII, però, el monestir de Santa Maria de Ripoll va fer-se amb la sobirania del terme.

El poble va patir greus danys durant els terratrèmols de 1427 i 1428, quan es van haver de reconstruir diversos edificis, entre els quals la mateixa església parroquial de Santa Cecília.

El nom de Molló va agafar més relleu a partir de 1659, quan de resultes del Tractat dels Pirineus el terme es convertí en fronterer amb l’Estat francès.

El nucli antic presenta un ric conjunt patrimonial. Així, a l'entrada es pot admirar la capella de Sant Sebastià, amb una torre de costat erigida per agrair que la vila es lliurés de l'epidèmia de pesta a l'edat mitjana. També tenim l'edifici de l'Ajuntament, el safareig i la font Vella. Igualment són d'interès les façanes de les cases de la plaça Major, d'un modernisme auster.

Una mica apartada del nucli urbà, després d'uns carrerons, trobem el monument més important de la vila: l'església romànica de Santa Cecília, amb una torre de cinc pisos. També, una mica més apartada, hi ha l'església de la Mare de Déu de les Neus d'Espinavells, de finals del segle XVII.

Una de les visites més atractives és anar fins al coll d’Ares i pujar a la torre del Mir, una antiga torre de vigilància des d’on es contempla una espectacular vista de les terres de l’estat veí.

Gaudir dels paratges de la zona fent senderisme ens portarà a descobrir els veïnats de Fabert i Espinavell, on es pot demanar que algun vilatà us expliqui la llegenda de la Fembra Morta, molt coneguda a la zona, que parla d’una dona que va morir en estranyes circumstàncies.

Una altra activitat és seguir la ruta de les nombroses fonts que volten la zona, o apropar-nos a l’oratori de Sant Pere o al pont romànic del Riberal, encara en ús. Si es vol voltar amb vehicle tot terreny, hi ha interessants rutes forestals convenientment senyalitzades.

La gastronomia de Molló compta amb un ingredient amb denominació d’origen: la patata de Molló. Als comerços de la vila també s’hi poden adquirir embotits i carn de caça, una amplíssima varietat de bolets, formatges i mel i mató, tots d’elaboració artesanal amb les matèries primeres de la zona.

- L’església parroquial de Sant Esteve, a Llanars.

- L’església de Sant Martí, a Vilallonga de Ter.

- El monestir de Sant Pere de Camprodon.

- El nucli antic de Beget.