Molins de Rei

Molins de Rei, municipi d’interior, s’estén des de la riba esquerra del riu Llobregat, al bell mig de la seva vall baixa, fins als contraforts occidentals de la serra de Collserola, amb el puig d’Olorda (361 metres) com a cim més alt. De fet, una bona part d’aquest territori es troba en l’àmbit del parc de Collserola.

La indústria és l’activitat econòmica de més pes al municipi. Hi destaca el sector metal·lúrgic, seguit del de la fusta i les arts gràfiques.

El sector comercial també té molta importància en l’engranatge econòmic del terme.

L’agricultura, en regressió, se centra en els conreus de secà, com els ametllers i la vinya, i en els de regadiu.

Molins de Rei va néixer el 1188 per l’encàrrec del rei català Alfons I de construir uns molins per a un ciutadà de nom Joan. Un cop bastits els molins, aquests van passar a responsabilitat d’un ferrer anomenat Bernat, amb la condició que hi visqués i en tingués cura.

El 1430 Alfons el Magnànim cedí la població a Galceran de Requesens, que hi establí una baronia. Els lligams posteriors de la família amb llinatges castellans van fer que es distanciessin de la vila.

Als segles XVIII i XIX Molins ja era un important eix de comunicacions. Arran de la construcció de l’anomenat pont de Carles III el 1767, que permetia creuar el riu Llobregat, era parada obligatòria en el trajecte Barcelona-Madrid.

Noves infraestructures com el canal de la Infanta, el 1819, o la inauguració del ferrocarril el 1855 consolidaren aquestes expectatives de creixement.

Pels voltants de la plaça de la Vila es troba Ca n'Ametller, mansió senyorial de principis del segle XIX amb una singular decoració amb esgrafiats. També hi ha l'edifici de l'Ajuntament, de mitjan segle XIX i llampants colors, i del Mercat Municipal (1935), obra aquest últim de l'arquitecte Joan Gumà, fet amb combinació de maó i pedra artificial. Del mateix arquitecte és la parròquia de Sant Miquel Arcàngel (1942), recoberta de pedra blanca artificial.

A la plaça Mercè Rodoreda, que dóna nom a un premi literari local, podem veure l'edifici noucentista propietat de l'associació de la Joventut Catòlica, completament fet en maçoneria.

Al carrer Jacint Verdaguer trobem l'edifici modernista del sindicat Federació Obrera, acabat el 1921 per l'arquitecte Cèsar Martinell. Al carrer del Pintor Fortuny veurem les peces de material etnològic i arqueològic que es conserven al Museu Municipal.

Hi ha dues rutes interessants a fer que porten a monuments destacats. La que segueix el camí de Santa Creu d'Olorda va fins a les ruïnes de Castellciuró, un castell romànic amb una torre circular del segle X. La ruta del camí Riera i Bonet ens porta a l'església romànica de Sant Pere de Romaní, petita capella documentada des del 1001.

També es poden visitar els aiguamolls recentment recuperats, o les zones de muntanya i bosc de la Rierada i Vallpineda. A Vallpineda hi ha la masia de Can Santoi, amb una casa de colònies i un centre d'educació ambiental i de lleure.

Els qui busquen la tranquil·litat dels espais verds poden anar al Parc de Can Mariona, de més de 4 hectàrees, o gaudir dels paisatges que es veuen des de les penyes d'en Castellví.

El plat típic de la vila és una elaborada recepta de bacallà amb pasta de full, compota de pomes i cruixent de verdures.

Pel que fa a festes, al febrer hi ha la centenària Fira de la Candelera, amb quilòmetres de parades per comprar, i poc després el Carnestoltes, que a Molins se celebra una setmana després que arreu.

A la Festa Major (29 de setembre), entre moltes altres activitats es pot gaudir del ball del Camell, una bèstia de foc popular l'origen de la qual es remunta al segle XIX.

- El castell de Pallejà.
- Les termes romanes de Sant Boi.
- L'església romànica de Sant Ponç de Corbera, a Cervelló.
- La Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, i cripta de Gaudí.