Moià

Moià, capital de la comarca del Moianès, es troba a la conca central catalana. El municipi està situat entre el torrent de Malrubí i els afluents de capçalera de la riera de Marfà. També drena el terreny la riera de Castellnou. A la part septentrional del terme, força muntanyosa, hi sobresurt el puig Rodó (1.055 metres) com a pic més alt. Al sud, d'altra banda, el territori és més planer, encara que rodejat per les serres de la Moretona i de Riqueus.

El clima, mediterrani continental, fa que hi hagi una notable oscil·lació tèrmica que facilita les glaçades a l'hivern. La pluviositat se centra durant la primavera i la tardor. Les temperatures poden ser extremes: estius càlids i hiverns gèlids. La climatologia del Moianès és més freda i plujosa que la del Bages.

L’agricultura se centra principalment en els conreus de secà, el blat i l’ordi. La ramaderia porcina complementa les tasques del camp, mentre que l’explotació forestal es troba en regressió.

El sector industrial es basa en el ram del tèxtil.

Pel que fa al comerç, cal destacar el mercat setmanal. L’estiueig ha comportat la instal·lació d’hotels i la construcció de xalets.

Els primers documents que parlen de Moià daten de principis del segle X. També d’aquella centúria es conserva l’acta de consagració de l’església parroquial (939), que prova que ja hi existia un nucli de població. El 1151 del comte Ramon Berenguer hi va instituir una fira i el mercat.

El moment àlgid de la història de Moià va arribar entre els segles XVI i XVIII, quan es va convertir en un dels centres tèxtils més rellevants de Catalunya de la mà d’una potent indústria llanera. El segle XIX va ser el de la recessió per a la vila, incendiada per les tropes carlines el 1839, fet que es va unir a la crisi industrial provocada per la manca d’aigua.

Actualment, Moià té un important vessant turístic, gràcies a l’existència de nombroses cases de segona residència i a tota una sèrie de serveis orientats a aquesta activitat.

Les coves del Toll, situades a llevant del terme municipal, són el principal reclam de Moià, ja que estan considerades com un dels conjunts prehistòrics més rics en fauna del quaternari. Consta de diverses cavitats que sumen 1.148 metres de profunditat; s’hi han trobat molts vestigis d’animals i restes de presència humana durant el paleolític mitjà (de 100.000 a 40.000 anys d’antiguitat).

Dues galeries de 158 metres en total s’han condicionat per a la visita, amb llums i passeres, tot i que les troballes es poden veure exposades al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, que comparteix edifici amb el Museu-Casa Natal de Rafael Casanova. Aquest museu és un equipament molt interessant, on s’explica la trajectòria de l’heroi de la defensa de Barcelona del 1714, nascut a Moià el 1660, i de la seva família.

El nucli antic de Moià també ofereix altres edificis interessants, com l’església de Santa Maria, construïda entre 1674 i 1749 en estil barroc, en què destaquen les dues portalades i el campanar octagonal de 52 metres d’alçada. El Col·legi de l’Escola Pia, també barroc, va ser la primera casa escolàpia de la península Ibèrica i va ser fundada el 1683, tot i que l’edifici actual data de mitjan segle XIX, després que l’original fos destruït per les tropes carlistes.

Can Rocafort (1888), que és la seu de l’Ajuntament, i la modernista Can Viñas (1904) són altres edificis d’interès a la vila. Cal no oblidar el Parc Municipal Francesc Viñas, un gran i frondós espai verd públic amb arbres centenaris, plantes i flors que li proporcionen una atmosfera fresca, molt propícia a l’estiu per a diverses celebracions i activitats.

Finalment, els voltants de Moià disposen també de força espais d’interès, com el gran casal gòtic de Castellnou de la Plana (segles XIII-XIV), antiga residència de la família Planella i que va ser elevat a la condició de castell termenat. També hi ha diverses cases de pagès força interessants, així com el parc del Molí Nou, un espai de lleure al voltant d’un petit embassament, amb alberg de joventut, fonts, taules, etc.

L'entorn natural de Moià, l'altiplà del Moianès, comprèn diverses àrees protegides pel Pla d'Espais d'Interès Natural. Les rutes a peu recorren tota la comarca, amb el GR-177 (dit la ronda del Moianès) com a principal eix senderista, ja que passa per diversos nuclis, entre els quals Moià, des d'on es dirigeix d'una banda cap a Calders i de l'altra cap a Santa Maria d'Oló.

El GR-3 també passa per Moià i permet descobrir algunes de les meravelles naturals del Moianès. Seguint una part de cadascun d'aquests dos GR, es pot arribar al puig Rodó (1.056 metres), el cim més emblemàtic del Moianès i un dels més alts, prop del qual hi ha el dolmen del puig Rodó. Un altre emplaçament interessant dins el municipi és la riera del Perer.

Els itineraris excursionistes poden combinar l'interès històric i arquitectònic amb l'interès natural, donades les múltiples opcions de la comarca. A més, la majoria d'aquestes rutes també es poden fer amb BTT o a cavall.

D'altra banda, l'entorn natural també dóna la possibilitat de fer altres activitats de turisme actiu, com el vol amb ultralleugers des dels camps de vol del Prat i les Umbertes, i gaudir d'una vista impressionant de Moià des de l'aire. També l'escalada té un petit escenari a les Roques Tallades de Montbrú, un bon indret per iniciar-se en aquest esport. Prop d'allà hi ha el Club de Golf Montbrú-Moià, on es pot practicar aquesta disciplina esportiva.

- Vic.

- Manresa.

- Monestir de Sant Benet del Bages.

- Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

- Parc Natural del Montseny.

- Església de Santa Maria, a l’Estany.