Miravet

El municipi de Miravet s’estén a la riba dreta del riu Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra. La part meridional del terme es troba tancada pel congost de Miravet o pas de Barrufemes. D’altra banda, el sector nord és accidentat pels contraforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d’un turó coronat pel castell.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura. Pel que fa als conreus de secà hi ha la vinya, l’ametller, l’olivera i l’avellaner; pel que fa al regadiu, a la vora del riu, es conreen hortalisses i arbres fruiters, especialment cirerers. La ramaderia és força diversificada, del bestiar oví a les granges de conill.

Una posició secundària l’ocupen la indústria i el sector dels serveis: el terme té planters d’arboricultura i floricultura, empreses de fusteria i una fàbrica de dolços. Pel que fa a les activitats artesanals, cal destacar l’ofici de terrissaire, amb molta tradició al poble.

El turisme també dinamitza l’economia de Miravet.

L’origen de Miravet és possiblement ibèric. Posteriorment, els vestigis trobats donen fe de l’ocupació romana. Al segle VIII, el lloc va ser ocupat pels sarraïns, que van donar-li el nom actual (provinent de Morabit) i van bastir-hi un impressionant castell. De fet, la fortalesa va ser un dels últims baluards sarraïns a caure davant les tropes cristianes, el 1153.

La repoblació de la zona va correspondre a l’orde dels templers, que van rebre Miravet del comte Ramon Berenguer IV. El castell va convertir-se en seu del Temple dins la Corona catalanoaragonesa.

L’abolició dels templers a principis del segle XIV no va ser ben rebuda al castell, que s’hi va resistir i va suportar tot un any de setge abans de capitular davant les tropes de Jaume II. Les possessions del Temple van passar a mans dels hospitalers, que van governar des d’Amposta els designis de Miravet.

Els conflictes successius no han passat mai de llarg Miravet, atesa la importància estratègica del castell. El 1640 va patir la Guerra dels Segadors, el 1714 la Guerra de Successió i al segle XIX les guerres carlines. Finalment, la Guerra Civil va tenir un dels seus enfrontaments més sagnants aquí, durant la batalla de l’Ebre.

El castell és, sens dubte, l’element arquitectònic més destacat del municipi. La visita permet tornar a l’època en què era la capital templera de Catalunya, als segles XII i XIII.

D’origen àrab, destaca per les dimensions del recinte emmurallat i per les dependències de l’anomenat recinte sobirà, on hi ha un pati d’armes al voltant del qual s’aixequen l’església i el refetor, entre altres estances.

D’altra banda, cal remarcar el petit nucli de la vila vella, presidit per l’església Vella, d’estil barroc i dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu (segle XVII). El temple consta de tres naus, transsepte, absis rectangular i cúpula sobre el creuer.

També defineix força Miravet l’anomenat cap de la vila, que envolta l’església Vella, amb les cases penjades sobre el riu Ebre. Des de la plaça de l’Arenal, a la part baixa del municipi, es pot gaudir de l’ombra dels arbres i de la panoràmica més típica de Miravet, amb les cases suspeses sobre el riu, el perfil de l’església Vella i el castell al capdamunt.

Finalment, cal no oblidar el raval dels Canterers, on es concentren els artesans que encara modelen el fang al torn, tal com feien els seus avantpassats. L’artesania del fang, d’herència islàmica, es pot veure als tallers on els canterers treballen i elaboren les peces que han fet conegut Miravet arreu del món.

El riu Ebre ofereix algunes opcions interessants a l’altura de Miravet. La més peculiar és el pas de barca, que permet creuar el riu, amb vehicle inclòs, a través de les tradicionals embarcacions derivades dels llaüts.

Si el visitant vol gaudir de les aigües de l’Ebre, durant la Setmana Santa i els mesos d’estiu es pot utilitzar el servei de transport turístic fluvial pels voltants de Miravet, o bé el que connecta Miravet i Móra d’Ebre, tot gaudint de la tranquil·litat del riu i de l’observació de la vegetació de ribera.

A més, les aigües fluvials també poden ser escenari per a la pràctica d’activitats de turisme actiu, com el piragüisme, el rem o les rutes amb diversos tipus d’embarcacions.

El senderisme és una altra opció força interessant al terme de Miravet, per on passa el camí de l’Ebre (GR-99), a través de l’històric camí de Sirga.

Des del punt de vista cultural, cal no deixar-se perdre una de les dues representacions anuals del setge de Miravet, que tenen lloc al pati d’armes del mateix castell a càrrec d’un grup cultural local, amb la interpretació de música en directe.

Els templers són també protagonistes de la ruta Domus Templi, que uneix sota un mateix fil conductor els castells templers catalanoaragonesos de Montsó, Gardeny, Miravet, Tortosa i Peníscola.

Finalment, la gastronomia ocupa un lloc important entre les activitats a Miravet, que cada segon diumenge de juny celebra la Diada de la Cirera, amb conferències, exposicions, balls, un dinar popular amb paella gegant a la vora del riu i concurs de coques de cireres, que tots els assistents poden tastar junt amb el licor de la mateixa fruita.