Meranges

Meranges, a 1.590 metres d’altitud, limita al nord amb Andorra i França. El terme s’estén per gairebé la totalitat de la vall Tova, que està formada per la conca fluvial del riu Duran i els seus afluents. La capçalera d’aquesta vall és el circ glacial d’Engorgs, d’on neix el Duran.

L’agricultura predominant en aquest municipi és la dedicada a prats i pastures. L’explotació forestal també ha tingut força importància en l’economia de la zona.

La ramaderia, bovina i ovina, ha estat substituïda els darrers anys pel turisme, fenomen que ha tingut com a conseqüència la construcció de nombroses cases de segona residència.

L’acta de consagració de la catedral d’Urgell, del 839, és el primer document històric on s’esmenta Meranges. El poble, juntament amb Girul (avui un nucli agregat del municipi), va pertànyer als comtes de Cerdanya. Posteriorment, al segle XII, el terme formava part de les possessions dels vescomtes de Castellbò, que van atorgar-li diferents privilegis.

Cedit per herència dels Castellbò als Foix, el 1336 va passar a la corona de Mallorca i encara al comtat de Rosselló, abans d’anar a parar definitivament a mans de la Corona catalanoaragonesa.

El màxim demogràfic de Meranges es va registrar cap a 1830. L’aïllament del poble va contribuir des d’aleshores a un descens constant de la població, ininterromput fins a la dècada de 1990. El segle XXI ha arribat a Meranges amb una revifalla provocada per l’auge de les activitats turístiques relacionades amb la muntanya.

L’església romànica de Sant Sadurní, a la vila de Meranges, mereix una visita. En aquest mateix poble es troben la capella de Sant Antoni, les restes d’un molí vell i el Museu de l’Esclop, ja que Meranges va acollir els darrers fabricants d’aquest tipus de sabata. El nucli vell del poble està ben conservat gràcies a les reformes acurades dels seus habitatges i carrers.

Girul és un llogaret de cases amb xemeneies rústiques des d’on s’inicia el camí d’Engorgs, que porta a un salt d’aigua, a una sèrie de petits estanys i al refugi d’Engorgs.

Des de la vila de Meranges surt un itinerari senyalitzat que porta al refugi de Malniu, amb racons entapissats d’herba a l’ombra de pins centenaris. A partir d’aquí hi ha un camí cap als estanys Mal i de Malniu. Aquest últim és escenari de llegendes sobre bruixes i festes de sàbat. Es diu que les seves aigües estan maleïdes i no s’han de beure per cap motiu.

Des del refugi de Malniu es pot accedir al pic de Puigpedrós, amb unes fantàstiques panoràmiques que abasten part dels Pirineus i de Catalunya.

Una altra possibilitat és arribar a l’estany Mal pel pla de Tartera i al refugi de la Tartera.

El bosc de Meranges i de la Carbassa són ideals per passejar, així com el camí vell que va a Gréixer. També és possible fer-hi excursions a cavall.

- El conjunt rupestre de la vall de l’Ingla, a Bellver de Cerdanya.

- Les esglésies de Santa Eugènia de Nerellà, Sant Julià de Pedra i Santa Maria de Talló, a Bellver de Cerdanya.

- Els esports d’aventura, a Bellver de Cerdanya.

- Les pistes d’esquí nòrdic de Guils Fontanera, a Guils de Cerdanya, i de Lles i Aransa, a Lles de Cerdanya.

- El nucli vell de Músser, a Lles de Cerdanya.