Matadepera

Guia de Municipis

La seva proximitat amb Terrassa i Sabadell, i el fet que bona part del terme municipal està format per massa forestal, han convertit aquest municipi en una zona residencial però la història i l'entorn demostren l'activitat que va conduir l'economia local fins ben entrat el segle XX (vinyes i oliverars, carbó, i la indústria dels totxos, teules i vidre). El Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac ofereix llargues rutes a peu o en bicicleta per gaudir de la natura, a només 30 quilòmetres de Barcelona.



Imprescindibles

- Descobrir l’ermita de Santa Agnès, situada en una cova on destaquen les piques d’aigua.

- Fer el camí dels Monjos, que uneix Matadepera, Terrassa, Sant Quirze i Sant Cugat del Vallès.

- Recórrer l’antic camí ral per entendre la formació del nucli urbà de Matadepera.



Suggeriments

  • Comarca: Vallès Occidental
  • Província: Barcelona
  • Localitat: Can Solà del Racó, Can Vinyers, Cavall Bernat, Pla de Sant Llorenç, el, Rourets, els, Pedritxes, les, Matadepera
  • Extensió: 25
  • Habitants: 8669

Situació geogràfica

Matadepera s’emplaça al vessant meridional de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, massís en el qual la Mola (1.095 metres) és el punt més alt. El rega la riera de les Arenes. Dues terceres parts del seu territori es troben dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.

Clima

El clima, mediterrani subhumit, presenta unes temperatures força suaus, sense un autèntic hivern climàtic. Els estius, relativament secs, no són totalment àrids, ja que la proximitat del massís de Sant Llorenç del Munt fa que tota aquesta àrea tingui un volum més gran de pluges.

Activitats econòmiques

El motor econòmic principal del municipi és el sector dels serveis.

L’agricultura que predomina al municipi és la de secà, principalment, els cereals, les oliveres i la vinya, amb algunes explotacions ramaderes.

Les activitats industrials es limiten a petites empreses d’alimentació, de fusta, suro i de la construcció.

Història

Matadepera és avui un municipi reconegut pel seu entorn natural privilegiat i l’elevat atractiu residencial. Però no sempre ha estat així. Fins a mitjan del segle XX, l’activitat agrària i les petites indústries de caire rural eren el seu paisatge quotidià.

La població apareix documentada l’any 959, quan se l’esmenta vinculada al castell de Terrassa. El 1014, els comtes Borrell i Ermessenda van dotar el monestir benedictí de Sant Llorenç amb l’alou de Matadepera, que posteriorment va passar a ser de jurisdicció reial.

No va ser fins a finals del XVIII quan es va començar a crear el que avui és l’actual municipi. Les primeres cases es van formar a banda i banda del camí ral que unia Barcelona amb Manresa, l’actual carrer de Sant Joan.

Al segle XX, Matadepera s’encamina cap la industrialització (la totxana, la calç o el carbó) i els serveis residencials, donada la seva proximitat als municipis de Terrassa i Sabadell.

Què veure-hi

Al cim del massís de Sant Llorenç del Munt hi ha el monestir del mateix nom, del qual es conserva el temple, el campanar i una galilea adossada a la façana sud. Fou construït amb blocs de pedra de la mateixa muntanya.

L’ermita de Santa Agnès, que està situada a la cova que porta el seu nom, era com un convent de dones religioses. Hi destaquen les piques d’aigua de l’interior de la cavitat.

El 1768 pagesos vinyataires construeixen al camí ral dues cases de quaranta i cinquanta pams de façana, una al costat de l’altra. Naixia així el nucli urbà de Matadepera, en l’actual carrer de Sant Joan. En aquest antic camí es pot veure l’hostal de la Marieta (edificat el 1769), Cal Pratginestós (casa de pagès de 1771), la plaça de Cal Baldiró (espai públic que neix per comunicar els carrers de Sant Joan, Sant Isidre i Sant Llorenç, entorn la bassa veïnal), Ca l’Aldavert (exponent del fenomen del primer estiueig a Matadepera) o Cal Marcet (del 1895, de l’arquitecte Lluís Muncunill).

A pocs quilòmetres del nucli urbà, a la carretera de Terrassa a Talamanca, es pot veure la torre de l’Àngel. Iniciada el 1908, representa la reinterpretació d'un habitatge d'estructura rural des de la visió modernista del seu autor, Lluís Muncunill.

Què fer-hi

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ofereix la possibilitat de gaudir de la natura i de practicar-hi tota mena d’esports d’aventura i a l’aire lliure (senderisme, bicicleta de muntanya, baixada d’avencs o escalada). A més, es pot jugar al golf al camp que s’estén a l’entrada de la població.

Al cim de la Mola (1.095 metres) hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt. El dia de Sant Llorenç (10 d’agost) els excursionistes hi organitzen una festa.

El camí dels Monjos uneix des de l'edat mitjana els monestirs benedictins de Sant Cugat i de Sant Llorenç del Munt, passant pels termes de Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera. Al llarg dels seus 25 quilòmetres va pujant des dels cent metres d'alçada de Sant Cugat fins als 1.095 metres del cim de la Mola.

El passat rural del terme queda palès en les festes de Sant Sebastià. A la plaça de Cal Baldiró es planta un pi, al voltant del qual es fa el concurs de grimpaires i el ball de l’arbre.

D’altra banda, hom no pot deixar d’apropar-se a l’Obrador de Xocolata (al carrer de Sant Isidre), on s’elaboren artesanalment els bombons de Matadepera amb flaires del massís de Sant Llorenç.

Dins el marc del Festival Internacional de Música a Matadepera, el segon dissabte de juliol té lloc el Concurs Internacional de Músics de Carrer, que omple la vila de música per als vianants.

Voltants

- El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Matadepera
  • Matadepera

  • Costa Barcelona

  • Matadepera
  • Matadepera

  • Costa Barcelona

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf