Masies de Voltregà, les

El clima és mediterrani de muntanya mitjana, amb tendència continental i abundants precipitacions, sobretot al sector oriental i septentrional. Els hiverns són freds i la freqüent inversió tèrmica de la plana de Vic provoca temperatures extremes i boires que poden persistir durant dies. Els estius són generalment frescos a les muntanyes i relativament càlids a la plana.

La ramaderia bovina, i especialment la porcina, tenen força importància en l’economia del municipi. L’agricultura de regadiu produeix principalment hortalisses i la de secà, cereals, patates, llegums, blat de moro i farratge.

Hi ha sis empreses que conformen la indústria tèxtil cotonera. Prop del Ter hi ha també una important fàbrica de coure i aram.

Just encetat el segle X (any 900), es troben els primers documents escrits en què figura l’existència del municipi. Apareix associat al castell de Voltregà, fortificació romana primer i visigòtica després, que acomplia la funció de protegir els territoris de la plana d’Ausona i la via ceretana.

El bisbe de Vic va distribuir el territori en quatre parròquies: Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí de Sobremunt, Santa Cecília de Voltregà i Sant Esteve de Vinyoles. Aquestes van anar experimentant progressives segregacions fins a esdevenir termes independents, la culminació dels quals va ser el reial decret del 1889, que anunciava la separació definitiva entre Vinyoles i Sant Hipòlit.

Un dels principals atractius de la vila és l’església romànica de Sant Esteve de Vinyoles. Mossèn Cinto Verdaguer hi va fer de vicari i la va dirigir del 1871 al 1873. Hi podem trobar un llorer plantat per ell mateix a l’hort de la rectoria (se n’han reproduït alguns esqueixos en diferents llocs on residí el poeta).

Actualment l'Ajuntament és la seu del Centre d’Interpretació de Verdaguer, un equipament que disposa d’una exposició permanent: "Desencís d’un paisatge, poesia i natura a través de Verdaguer".

La visita al centre s’acompanya d’un recorregut pel municipi, en què es pot fer estada al santuari de Nostra Senyora de la Gleva per conèixer la cambra Verdaguer, contemplar el majestuós retaule i veure l’interior d’aquest santuari barroc, el més important de Catalunya després del de Montserrat.

L’ermita de Sant Martí Xic i les ruïnes del castell de Voltregà constitueixen el conjunt més antic i amb més passat de tot el Voltreganès. Situat al final de la serra de Sobremunt, des d’aquí es pot gaudir d’unes vistes panoràmiques i dels paisatges de tota la plana de Vic.

La primera menció escrita del castell és del 902, i hi ha documents que en certifiquen l’existència com a fortificació romana i visigòtica amb funció de protecció.

L’església romànica (segle XI) està situada sota del turó del castell, en una estreta carena vorejada de cingles a banda i banda. Per les reduïdes dimensions és coneguda popularment com Sant Martí Xic, però el seu nom és Sant Martí de Voltregà o del Castell.

Un altre museu interessant del municipi és el Museu del Coure, on el visitant podrà descobrir els orígens d'aquest metall i la seva importància en la història de la industrialització.

Els canvis orogràfics i de vegetació fan molt recomanable la pràctica del senderisme en aquest municipi. Molts dels camins estan perfectament senyalitzats, i en qualsevol dels recorreguts és possible topar-se amb una fauna i flora molt variada. Guilles, garses, senglars, mosteles, àguiles marcenques, falcons mostatxuts, salamandres o serps d’aigua es poden mostrar al visitant pacient.

Del castell surt el sender de Voltregà (PR C-49), que és part del sender de gran recorregut GR-3 en el tram que passa per Osona.

El mercat setmanal té cita els diumenges durant tot l’any. Allà s’hi poden comprar i tastar diferents embotits.

- La colònia tèxtil del Pelut, a Orís.

- El Museu de la Torneria de la Vall del Ges, a Torelló.