Martorell

El clima de Martorell és mediterrani litoral, amb una temperatura mitjana de 16 °C. La pluviositat és força irregular, per la qual cosa la zona és considerada seca. Un dels vents que bufa en aquest municipi és la marinada, procedent de la costa que segueix el curs del riu Llobregat i arriba fins a Montserrat. Les àrees baixes de Martorell tenen un alt grau d’humitat relativa en època hivernal.

El desenvolupament industrial s’ha beneficiat de l’important nus de comunicacions que passa pel municipi. Les indústries són de plàstics i cautxú, paper i arts gràfiques, fusta, tèxtil, ceràmica, metal·lúrgia i petroquímica.

A més, Martorell és un centre comercial de primera categoria.

L’agricultura, tot i que el terme presenta condicions excel·lents, es troba en regressió.

A l’època romana Martorell ja era un punt important de la xarxa de comunicacions i tenia un dels monuments més famosos de Catalunya, el pont del Diable.

El 1344 la població va obtenir el privilegi de ser municipi de la Corona catalanoaragonesa. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1659) la vila i el seu entorn es van fortificar per esdevenir quarter general de Catalunya.

El 1856 hi va arribar el ferrocarril. A partir d’aquest moment la ciutat va experimentar un avenç de la indústria, que va desplaçar l’economia tradicional.

Al segle XX arribà l’electrificació i es fundà el Centre Republicà El Progrés, nucli d’idees avançades. De ben segur va rebre la visita de l’excèntric filòsof Francesc Pujols (1882-1962), veí de la vila i amic íntim del pintor Salvador Dalí.

A l’extrem est de Martorell podem veure un dels signes d’identitat de la vila, el pont del Diable, d’origen romà, que permetia creuar el riu Llobregat.

D’època visigòtica són les restes de l’església paleocristiana de Santa Margarida, posteriorment reconstruïda al segle XII en estil romànic, amb planta rectangular i nau i presbiteri gairebé de la mateixa llargada.

De l’edat mitjana tenim el testimoni de les muralles del castell de Rosanes, construït al segle X, que formava part del conjunt de fortaleses de la línia de defensa del Llobregat. I les restes de l’església romànica de Sant Genís de Rocafort, de mitjan segle XII, que pertanyia al priorat benedictí fundat el 1402.

Renaixentista és el pati de dos pisos i doble galeria de la torre de Santa Llúcia, un edifici a mig camí entre la masia i el palau, i on van fer estada els reis Carles I i Felip II.

Dels segles XVII i XVIII destaca sobretot l’antic convent dels Caputxins, una de les escasses mostres d’arquitectura caputxina a Catalunya. També hi ha un rellotge instal·lat el 1686 damunt l’antiga muralla, anomenat el Seny de les Hores, i la caserna de cavalleria, edificada a mitjan segle XVIII per a l’allotjament de les tropes.

Caminant pel carrers del barri vell descobrim algunes cases singulars dels segles XIX i principis del XX: Cal Nicolau Ric, la farmàcia Bujons, la torre Ros, Ca l'Oller, la torre de les Hores, el Progrés...

Martorell conté dues de les col·leccions de ceràmica més importants de Catalunya: el Museu Municipal Vicenç Ros, d’una banda, i l’Enrajolada, Casa-Museu Santacana, de l’altra, fundada el 1876. També s'ha de destacar el jaciment arqueològic de Santa Margarida.

El gran atractiu de Martorell és anar descobrint de manera pausada el seu important llegat arquitectònic. Un itinerari possible ens apropa a la serra de l’Ataix, on es troben les restes de dos castells, el de Rosanes i el de Sant Jaume. Un altre itinerari ajunta les places de l’Església, de la Vila i de les Germanes Maestre, i permet veure l’evolució urbana de Martorell.

Un tercera ruta interessant és buscar i comparar els dibuixos i esgrafiats repartits per façanes d’una bona pila edificis: la Rectoria, a la plaça de l’Església; Cal Ros, al carrer Santacana; l’Ajuntament i la farmàcia Burjons, a la plaça de la Vila, i altres edificis dels carrers Josep Anselm Clavé i Pere Puig.

Per descansar es pot anar al Parc de Can Cases, una immensa extensió de zona verda on podrem fer esport o senzillament gaudir del repòs. Si es parla de gastronomia, a la cuina de Martorell destaquen les carns i l’ús dels bolets.

Quant a festes, cal assenyalar els Tres Tombs, en què la vila s’omple de carros i cavalls. Al març es balla la quadrilla, un ball típic de Martorell originari del segle XVIII, i a l’abril la Fira de Primavera, que inclou un mercat de bestiar.

- Muntanya i monestir de Montserrat.

- Mines prehistòriques de Gavà.

- La Passió d’Olesa de Montserrat.

- Parc Natural del Montseny.

- Termes romanes de Sant Boi.