Manlleu

L’activitat econòmica més important de Manlleu és la indústria. Destaquen, especialment, el sector tèxtil, el metal·lúrgic, el químic i el derivat de la ramaderia, a part del de la construcció.

En els darrers anys el turisme també ha anat adquirint força importància en l’economia local.

Entre el neolític mitjà (4300-2500 a.C.) i l’època calcolítica (2000-1800 a.C.) es produïren diversos assentaments humans al territori, com demostren les troballes arqueològiques, que han posat al descobert restes de poblats i nuclis humans. El poblament, però, no es constata fins a l’any 906, amb l’acta de consagració de l’església de Santa Maria.

La creació del canal industrial de Manlleu (1841-1848) va representar l'inici de la industrialització moderna de la comarca, ja que comportà la instal·lació de fàbriques com La Seda, les Tres Fàbriques o Can Barola, i de colònies industrials com la Rusiñol o la Casacuberta.

En aquest sentit, l'activitat industrial, que ocupa al voltant del seixanta per cent de la població, n’ha forjat la personalitat durant més de 150 anys.

Manlleu té vestigis de diferents pobladors molt a prop del nucli urbà. Així, del 1200-650 aC, període del bronze final, hi ha materials arqueològics documentats al Fugurull.

Aquest poblament representa el substrat cultural de les tribus iberes que sorgiren més tard, els ausetans, que sofriren un procés de romanització. Això queda reflectit al jaciment de Can Caseta (un assentament rural que durà fins al segle I d.C., ben situat al meandre del riu, a la zona de Vista Alegre) i també a les restes del puig Guardial.

Sobre un turó hi ha l’antiga ciutat de Manlleu, coneguda com dalt vila (segle X), que té l’epicentre a la plaça del Pou. Aquí hi ha l’església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc, amb un campanar del tipus talaia civil, el símbol per excel·lència de la localitat.

Des d’aquest turó hi ha unes amples escales que van fins a baix vila, considerada l’eixample de la localitat i actual nucli urbà. Hi podem trobar la plaça porticada de Fra Bernadí, amb la font, escultures i edificis nucentistes (com la casa Vilamala, construïda pel mestre d'obres Ignasi Mas i seu antiga de Caixa Manlleu).

A mig camí de les escales hi ha la font barroca de la Mare de Déu (1718), un dels punts més emblemàtics del municipi.

Però bona part dels atractius culturals, patrimonials i històrics de la ciutat són al riu. Així, el Museu Industrial del Ter, a l'antiga fàbrica de Can Sanglas, és un centre museístic sobre la industrialització (el procés que ha caracteritzat la conca del Ter des de mitjan segle XIX) i les conques fluvials mediterrànies, amb una exposició permanent sobre la fàbrica de riu. Durant juliol i agost s’hi organitzen visites teatralitzades anomenades “L'esperit del Ter”.

D’altra banda, a la colònia tèxtil d'origen escocès de Borgonyà, una de les colònies industrials més importants de Catalunya, trobem el recinte de la fàbrica Fabra i Coats, on es pot visitar la xemeneia, les calderes, el teatre, la casa bressol i la zona esportiva.

Can Remisa, als afores de la població, acull una altra obra lligada a aquell passat industrial: la colònia Rusiñol, residència del pintor, escriptor i dramaturg Santiago Rusiñol.

A mig camí entre la colònia i la fàbrica urbana, Can Remisa comptava amb habitatges, una capella, l’economat, una fonda i una petita escola. La família Rusiñol va ampliar la colònia construint-hi un imponent casal, batejat per Santiago Rusiñol com el Cau Faluga, una joia del modernisme industrial que resta abandonada.

El pont de Can Moles (1396) va atorgar un protagonisme indiscutible a Manlleu com a punt d'enllaç entre les poblacions d'una banda i l'altra del Ter. La construcció del pont és del tipus anomenat romà, format actualment per cinc arcades de mig punt visibles, una o dues d'enterrades i tallamars molt consistents.

Com no podia ser d’una altra manera, el Ter juga un paper fonamental en l’aspecte cultural i esportiu de la vila. Així, el Parc del Ter té un circuit per a vianants que uneix les dues ribes del riu aprofitant un pont i una passarel·la.

A més, en una de les ribes l’embarcador ofereix la possibilitat de navegar pel riu amb piragua, llogar una bicicleta per recórrer el passeig o, senzillament, seure a prendre una llimoneta, beguda típica.

Molt a prop trobem l’Arboretum, un punt de trobada informatiu i formatiu de l'educació, la cultura i l'oci que simula els boscos més representatius de la zona.

La tradició comercial es respira pels carrers de Manlleu, on actualment es fan dos mercats setmanals: els dilluns i els dissabtes.

Per als amants de les tradicions ancestrals, la recuperació de la llegenda del serpent de Manlleu és una de les cites més peculiars. A través d'una festa de carrer, s’escenifica la història de l'animal monstruós que robava un diamant i era capturat per un noi. La festa té lloc el 14 d'agost, en el marc de la festa major.

- L’illa de les Gambires, a les Masies de Voltregà.

- Les Gorgues, a Santa Maria de Corcó.