Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys és un municipi de l’Alt Empordà que està situat a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del riu d’Arnera. El municipi està accidentat pel massís muntanyós que va des de l’oest del coll de Lli fins al coll de la Creu del Canonge. La capçalera del riu d’Arnera està separada de la de la Muga per un contrafort que culmina al puig del castell de Grillera (1.060 metres). Pel terme municipal passen diverses rieres, afluents del riu d’Arnera i del riu Mal.

La major part del territori està ocupada per ermots i pasturatges, més estesos que el bosc (alzines sureres) i que els migrats conreus de secà: sègol i blat, patates, pomeres, blat de moro, vinyes i oliveres. La cria de bestiar complementa l’economia del municipi.

Antigament, s’hi explotaven jaciments de ferro i, encara ara, hi ha pedreres i mines de talc. Quant al sector industrial, tenen tres petites centrals hidroelèctriques i és tradicional la manufactura de pipes.

Maçanet, dit antigament Maçanetum, figura ja en un document de Lluís I de l’any 814, i torna a ser esmentat en un altre del 954 signat per Guifré de Besalú, on es consigna la donació d’unes terres al monestir de Sant Pere de Camprodon.

El topònim prové de la combinació de la veu llatina referida als pomerars amb el llinatge dels Cabrenys de Vallespir, baronia que ostentà el poder a la zona entre els segles XIV i XVII. Va ser precisament al segle XVII (el 1620) quan la població adquirí el títol de vila, que perdé momentàniament pel de plaça fronterera arran del Tractat dels Pirineus el 1659.

Durant l’edat mitjana Maçanet de Cabrenys va ser una vila fortificada. D’aquella època conserva restes de l’antiga muralla (segles XIV i XV). A més, l’església de Sant Martí (segles XII i XII) és romànica tardana i conserva restes de decoració llombarda a l’absis.

A la plaça Major es poden observar uns edificis notables, com Ca l’Olivet (segle XVIII), i la Maça de Rotllan, una barra de ferro de cinc metres de longitud. Es tracta de l’arma que aquest llegendari heroi, cavaller de Carlemany, possiblement va fer servir en la seva lluita contra els àrabs.

El terme inclou altres poblacions, com Oliveda, on hi ha l’església romànica de Sant Andreu, que conserva encara elements preromànics; Tapis, un altre llogaret a l’oest, amb l’església de Sant Briç, i els Vilars, una antiga possessió del monestir de Santa Maria de Vilabertran, amb l’esglesiola de Sant Pere dels Vilars, d’estil romànic.

El poble presenta una notable col·lecció de cases de pedra i carrerons molt adequats per fer-hi una passejada tranquil·la. Disposa de nombroses instal·lacions culturals, esportives i comercials. A més, el segon diumenge d’octubre s’hi celebren les fires.

També s’hi organitzen rutes a cavall i amb bicicleta de muntanya, aquestes últimes dins de l’anomenada ruta Salines-Bassegoda, que passa pel terme.

Una altra opció és fer una excursió al paratge del Pas de les Llebres, a tres quilòmetres a ponent de la vila, on hi ha el menhir anomenat la Pedra Dreta (3000-2500 a.C.), o bé arribar-se fins als vestigis del castell de Cabrera (a 850 metres d’altitud), del segle XI, encimbellat damunt un gros penyal rocós.

Hom també pot fer les excursions que menen al roc del Comptador i el roc de Fraussa, els pics més elevats del terme, que ofereixen unes vistes magnífiques. El santuari de la Mare de Déu de les Salines, als peus d’aquests cims, acull un aplec multitudinari el primer diumenge d’agost.

Una altra opció és alguna ruta que permeti descobrir les aigües de les fonts que s’escampen per tot el seu territori (font de l’Abeurador, de la Bauma, de les Creus…).

- Esports aquàtics de l’embassament de Boadella.

- Darnius.

- Agullana.

- Sant Llorenç de la Muga.