Lloret de Mar

El clima és mediterrani humit i temperat. Aquesta climatologia, que dins l’àmbit mediterrani és més aviat excepcional, resulta molt favorable per a la vida vegetal. Aquest territori queda protegit per la serralada pirinenca de les masses d’aire que vénen del nord i provoquen grans gelades a l’hivern. Durant els mesos d’estiu acostuma a ploure sovint i això fa que no sigui una estació gaire eixuta. De tota manera, es dóna una alternança d’estius més plujosos amb d’altres que ho són molt menys.

El terme ja estava poblat en èpoques remotes: als segles IV-III aC hi van haver assentaments ibers al puig del Castellet i posteriorment poblats romans, com testimonia el sepulcre d’aquesta època que s’hi trobà. L’assentament medieval prop del mar es va poder dur a terme gràcies a la construcció del castell de Sant Joan, promogut per Sunifred de Girona.

Al segle XVIII, després d’una llarga etapa d’assentament, Lloret es consolida com un port molt preuat per als navegants que volien fer les Amèriques. La marina mercant que feia aquests trajectes va veure fructificat el seu esforç amb la promulgació l’any 1778, de mà de Carles III, del Decret de Lliure Comerç.

Un cop superat el sotrac de la Guerra Civil, i deixat enrere el període dels indianos, Lloret es va encaminar decididament cap al turisme i els serveis, aprofitant el seu privilegiat perfil costaner.

Al centre de la vila hi ha l'església parroquial de Sant Romà, construïda el 1522 i restaurada el 1910 per l'arquitecte lloretenc Bonaventura Conill, que va annexar a l'edifici la capella del Santíssim, amb una cúpula i mosaics modernistes.

Dues de les cases que mantenen la personalitat del Lloret històric, mariner i colonial són les Garriga, que formen una illa. Aquests edificis són avui la seu de l'Oficina de Turisme i del Museu del Mar, on podem conèixer l'esperit de Lloret i la seva relació amb el mar al llarg de la història.

El santuari de Santa Cristina, a menys de quatre quilòmetres del centre, és un temple barroc i neoclàssic que domina la costa entre la platja de Santa Cristina i la de Treumal. La planta, en forma de creu, té dues capelles laterals, una estança i una cúpula. Cada 24 de juny els lloretencs porten una relíquia a la santa en processó marítima.

A cinc quilòmetres se situa el santuari de la Mare de Déu de Gràcia, remodelat el 1767 per Enric Monserdà, encara que la creu és obra de Josep Puig i Cadafalch, figura destacada del modernisme. L'àngel que hi ha present és el primer monument que Catalunya va dedicar al gran poeta Jacint Verdaguer.

Les restes del castell de Sant Joan s'aixequen sobre el cim d'un turó que divideix les platges de Fenals i Lloret. Antigament aquesta fortalesa servia de punt de guaita, control i refugi.

El poble s'estén entre la punta de sa Caravera i sa Caleta, on trobem sis platges: la de Lloret, la de Fenals, la de sa Boadella, la de Santa Cristina, la de Canyelles i la de Treumal. Totes disposen d'infraestructures per fer-hi activitats nàutiques.

Fora de l'aigua hi ha molts camins que porten a petites ermites, bells miradors i restes d'antics poblats. Els més vells són els camins de ronda, que permeten recórrer tota la costa, passant per les diferents cales i diversos indrets de l'interior. Un d'especialment agradable és el que va de la platja de Lloret fins a la de Fenals, resseguint la línia costera i passant pel racó de Garbí i per sa Caravera fins a arribar al passeig de la platja.

Una altra opció és pujar a Rocagrossa per gaudir d'una bella panoràmica. Aquesta urbanització guarda unes restes dels segles II-III, vestigis de l'ocupació romana de Lloret. Es tracta d'una torre sepulcral d'uns quatre metres que té al voltant una necròpolis, on es dipositaven les cendres dels cadàvers incinerats.

Val la pena, també, fer una tranquil·la passejada pels Jardins de Santa Clotilde, projectats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Són d'estil noucentista i ofereixen, en alguns punts, unes boniques vistes sobre el mar.

Hi ha nombroses pistes i carrils senyalitzats per als amants del ciclisme, amb la xarxa Lloretcycling. També és possible jugar al golf al camp de l'Àngel, prop de Sant Pere del Bosc, i fer excursions a cavall pels boscos del voltant.

Per als més noctàmbuls, Lloret ofereix un repertori molt ampli de locals, bars i pubs. A la carretera per on s'arriba al poble destaquen els llums de neó blaus i roses del Gran Casino, el centre de jocs d'atzar més actiu de la Costa Brava.

Les Festes de Santa Cristina són un altre incentiu per visitar Lloret. Hi sobresurt el ball de les almorratxes i la processó marítima, que du ofrenes amb barques al santuari de Santa Cristina.