Llimiana

Llimiana és un municipi del Pallars Jussà que limita amb la Noguera. Ambdues comarques queden separades pel Montsec de Rúbies (1.668 metres d’altura). El pantà de Tarradets o de Cellers límita amb el municipi a l´oest, mentre que al sud es troben el pic del Peladet, de 1.465 metres, i el Mirapallars, de 1677 metres, que pertanyen al Montsec de Rúbies.

L’activitat econòmica més important del municipi és l’agricultura, sobretot la típica del mediterrani (oliveres, vinya, ametllers). El conreu més destacable és el raïm moscatell i l’activitat, la d’un trull olier.

Els boscos de pins i alzines i una mina de lignit semiabandonada completen els recursos econòmics del municipi.

Llimiana va ser frontera, a l’edat mitjana, entre el món feudal i el món islàmic. Al segle XI feia de vigia des de la muralla natural que conformava el Montsec, a la qual s’accedia per la porta del congost de Terradets.

Documentat des del 954, el castell de Llimiana va pertànyer primer al comtat d’Urgell i després als comtes de Pallars Jussà. Arnau Mir de Tost, fundador del vescomtat d’Àger, també va tenir el domini sobre la població.

Al segle XIII, el castell i la vila de Llimiana van passar a integrar les possessions de la corona. El 1330 formava part del marquesat de Camarasa, però es mantenia sota control reial.

Alfons el Magnànim en vengué la jurisdicció a Pere d’Orcau el 1426. De tota manera, la guerra contra Joan II va canviar novament la situació de la vila, que va tornar a jurisdicció reial aquell mateix segle.

Consta que els segles XVII i XVIII Llimiana era vila de reialenc. La població, dedicada majoritàriament a l’agricultura del cereal i la vinya, ha patit un fort i constant retrocés des de mitjan segle XIX.

Llimiana és una població pintoresca, amb impressionants panoràmiques dels voltants, que es poden apreciar en la seva grandiositat des del mirador de l'anomenada placeta del Mü.

Va ser una vila closa durant l'època medieval; d'aquell temps queden l'arc del Janillo i els porxos de Camàndol. També es poden trobar diverses cases de la noblesa dels segles XVII i XVIII, com la casa Bonifaci. A les façanes d'alguns edificis es poden observar vestigis d'escuts feudals.

L'edifici més destacat de Llimiana és l'església de Santa Maria, coneguda com la catedral de la Conca. És un temple romànic del segle XI, amb tres naus i tres espectaculars absis semicirculars, presidida per la Mare de Déu de la Cinta. Actualment acull la imatge de Sant Salvador del Bosc, a l'excavació de la cripta sota l'altar.

Des de les eres del poble hi ha un antic camí que va fins al turó de Sant Andreu, on es troben les restes d'una ermita recuperada pels veïns del poble, que la van desenterrar el 1972. L'ermita és un cas únic en el romànic català, ja que la capçalera té dos absis bessons semicirculars. Des d'aquest punt la panoràmica és més espectacular encara que des del poble.

Al santuari de Sant Salvador del Bosc, situat entre barrancs a la serra del Montsec de Rúbies, es troba una imatge molt venerada pels habitants de les rodalies. Des d'aquest santuari també es pot gaudir d'una magnífica vista.

La biodiversitat de flora i fauna de la serra del Montsec ha estat reconeguda al Pla d’Espais d’Interès Natural. Al seu terme es poden fer excursions de muntanya i recórrer tant boscos de pins i roures com camps de vinyes i oliveres.

Al peu del pantà de Terradets hi ha una petita zona de bany que es coneix com els Pins. L’embassament és també aprofitat per practicar-hi diverses activitats nàutiques.

S’han trobat restes humanes de l’edat del bronze i del ferro a la cova de Muricecs, al congost de Terradets, a poca alçada sobre el riu, una cavitat que actualment està habitada per ratpenats.

Aquest mateix congost també té algunes de les vies més conegudes per l’escalada a l’anomenada paret de les Bruixes.

Els fòssils sovintegen al camí de la serra de Sant Andreu, al barranc de Xércoles i, en general, per tot el Montsec. Fins i tot les pedres de les façanes de les cases en tenen restes incorporades, i els habitants acostumen a tenir-ne la seva pròpia col·lecció.