Llanars

Llanars és un municipi del Ripollès, situat a mig camí entre Camprodon i Villallonga de Ter. Comprèn un petit fragment de l’alt Ter, aigua amunt de Camprodon, el qual gairebé coincideix amb les conques de dos afluents: el riberal de Faitús, a l’esquerra, i la riera d’Espinauga, a la dreta. El relleu forma part dels Subpirineus hercinians.

El clima del Llanars és mediterrani, de muntanya mitjana i d’alta muntanya, generalment humit, a causa de les abundants precipitacions provocades per l’afluència dels vents de llevant, tot i que varia força d’una contrada a l‘altra. Els hiverns són freds i, a l’alta muntanya, es poden donar situacions extremes. Els estius són frescos i plujosos.

L’agricultura encara té molta importància al municipi, sobretot els conreus de patates i farratge, que s’alternen amb blat marcenc i sègol. La cria de bestiar boví, l’explotació del bosc (roures, faigs i freixes, pi roig i pi negre) i la petita indústria elèctrica complementen l’activitat econòmica de Llanars.

El lloc de Llanars apareix documentat per primera vegada l’any 1027. El 1130, Ramon Berenguer III va donar al monestir de Ripoll diversos drets sobre la població, tot i que la jurisdicció es va mantenir de reialenc i dependent de la vegueria de Camprodon.

Durant la Guerra de la Gran Aliança (1688-1697), el duc francès de Noailles va establir-hi el seu quarter general en la campanya d’assetjament i presa de la vila de Camprodon (1689).

La història de la població s’escriu més aviat per l’activitat agrícola i ramadera dels seus escassos habitants.

Al bell mig de Llanars, a la mateixa plaça on hi ha l’Ajuntament, podem veure un dels edificis romànics més importants de la zona: l’església parroquial de Sant Esteve. Va ser construïda a mitjan segle XII i consagrada el 1168. Destaca per la portalada, amb un elaborat treball als capitells, d’estil rossellonès, i pel frontal d’altar, on hi ha l’única pintura romànica de la vall de Camprodon, dedicada a la lapidació de sant Esteve.

A banda d’això, podem apropar-nos als veïnatges de Feitús i Espinalba, on, a més de magnífiques vistes de la vall, trobarem interessants masies i dos oratoris dedicats a sant Pere i a sant Isidre. Hi ha un altre oratori, dedicat a la Mare de Déu del Raïm, al camí que va de Llanars al poble de la Roca.

Finalment, cal fer esment que a Llanars s’han trobat jaciments arqueològics a les coves de la Rendilla i les Salines.

El petit nucli de carrerons estrets recorda el passat medieval del poble. Com a vila rural, ofereix l’oportunitat de veure cavalls i vaques pasturant en llibertat, o de perdre’s pels camins veïnals i ramaders.

Les excursions, tant si es fan a peu, a cavall o amb vehicle tot terreny, permeten descobrir un bon grapat de fonts, i si se segueix el camí a la vora dels rius es passa per més d’una dotzena de ponts i palanques.

Llanars és també una zona on abunden de bolets i, sovint, un lloc de trobada de boletaires experts. Algunes de les varietats que s’hi poden trobar són ceps, peus de rata, cama-secs o moixernons. També en podem menjar als restaurants de la zona com a plat principal o acompanyant carn de caça.

- El monestir de Sant Pere de Camprodon.

- El nucli històric de Beget.

- L’església de Santa Cecília, a Molló.

- L’estació d’esquí Vallter 2000.