Llagostera

Llagostera és un municipi situat al sud de la comarca del Gironès. El seu terme municipal és el més gran de la comarca. El territori és accidentat al sud per la serra de Sant Grau (puig de les Cadiretes, 519 metres d’altura); al nord-est, pels darrers contraforts de les Gavarres, i al nord-oest per una plana de conreus.

El clima és mediterrani marítim de tendència humida. Els estius no són gaire secs i la pluja durant aquesta estació varia força d’un any a l’altre. Els hiverns acostumen a ser freds i els estius càlids, però sense temperatures exagerades. El vent típic de la zona és la tramuntana.

L’agricultura que predomina al municipi és la de secà, principalment, cereals, vinyes i oliveres; també són importants la ramaderia, especialment la bovina (és un centre lleter), i l’avicultura.

La indústria és molt diversificada; l’antiga activitat de taps de suro s’ha mantingut, però ha estat reduïda; altres indústries són la cervesera, la d’alimentació, la de fabricació de mobles, d’aparells elèctrics o la de confecció tèxtil, entre d’altres.

Hi ha indicis que fan pensar que el terme de Llagostera ja estava habitat durant el paleolític. Les restes prehistòriques de Bruguera són els antecedents de la dominació ibèrica, centrada en el poblat de Sant Llorenç.

A l’edat mitjana, el terme va ser una jurisdicció reial fins al 1241. El 1375, el rei Pere III va convertir el lloc en una baronia que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Cassà, i el poble de Caldes de Malavella.

Del segle XIV al XVIII el municipi va viure una època d’expansió, que es va veure truncada per l’ocupació francesa de 1808. La indústria surera i l’arribada del ferrocarril el 1892 li van fer recuperar l’impuls per seguir creixent.

El millor testimoni medieval de Llagostera el constitueix el castell, documentat el 1288, que corona el més punt més alt del poble. Va ser propietat reial i després, el 1314, domini dels Rocabertí. Avui se’n poden veure les dues torres de planta circular unides per un tram de la muralla local, davant de l’església parroquial de Sant Fèlix.

Aquest temple, del segle IX, que s’aixeca a la part més elevada del barri antic, segueix la tradició gòtica i està compost per una única nau i per diverses capelles entre contraforts. Les primeres referències que es tenen de la parròquia són del 855. El 1021 se’n va iniciar una reforma, de la qual només resta una clau de volta a la paret sud. L’església que avui veiem es va començar a construir al segle XVII i no es va acabar fins al 1730.

La façana renaixentista té un aspecte sobri i auster, a causa dels grans carreus de pedra utilitzats. La portalada es completa amb un campanar de cinquanta metres d’alçada, que serveix de contrapunt. Recentment s’ha obert una porta nova a la façana sud, coberta amb una teulada i una escalinata.

Al voltant de l’església i el castell trobem el barri Reramur, que delimita tota la part que antigament estava reclosa per la muralla.

A la plaça major crida l’atenció el Casino Llagosterenc, una construcció noucentista del 1888 que ha estat i continua sent un punt de trobada cultural per a la gent de Llagostera.

Podem completar la visita amb el Museu del Dolmen, fundat el 1987 i situat a la Quadra d’en Ribes, que presenta la història i la prehistòria del terme; el Museu Etnològic, a l'antiga estació de carrilet, que recull eines de l'agricultura i la indústria surera, i la Fundació Emili Villa (1887-1967), a la casa on el pintor i cartellista llagosterenc va néixer i morir, que mostra la seva col·lecció particular.

Per Dilluns de Pasqua Llagostera acull la Trobada Sardanista (cal dir que la de Llagostera és una de les millors cobles del Principat). D’altra banda, el 21 de juny té lloc la Festa del Solstici d’Estiu a l’ermita de Sant Llorenç i a l’octubre es celebra la Festa del Bolet.

El terme està inclòs dins la ruta del Carrilet, que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols. El camí passa per l’antiga via de tren, convertida ara en un carril bici.

Els boscos d’alzines sureres, roures i pins del massís de les Gavarres i del d’Ardenya conformen un marc idoni per a la pràctica del senderisme i el tresc (trekking). Hi ha rutes molt amenes i ben senyalitzades, com la de la vall del Ridaura. Per Llagostera passa un tram del GR-92.

- Parc Art de Cassà de la Selva.

- festa major de Sant Andreu Salou.

- Parròquia de Campllong.