Lladorre

Guia de Municipis

Alta muntanya és l’expressió que millor defineix el paratge del terme municipal de Lladorre. Situat a la capçalera de la vall de Cardós, el seu territori és fronterer amb França en una llarga línia de carenes muntanyoses que s’eleven molt per damunt dels dos mil metres.

Bona part d’aquest municipi es troba dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu. El llac de Certascan, el més gran dels Pirineus, és l’indret natural de màxima rellevància. Altres punts d’interès són el pla de Boavi, els estanys de Mariola, Naorte i Romedo, així com els cims de Sotllo (3.084 metres), Mont-roig (2.847 metres) o el mateix de Certascan (2.853 metres), entre molts d’altres.

Els rius Tavascan i Noguera de Lladorre atrauen nombrosos pescadors de truites, mentre que l’estació d’esquí de Tavascan és un centre orientat a l’esquí familiar.

Els principals nuclis de població del municipi són Tavascan, que ha crescut com a centre turístic de muntanya, i Lladorre. L’encant dels pobles, que mantenen l’estructura i l’arquitectura típica pirinenca, n’és el principal atractiu.



Imprescindibles

- Fer excursions per conèixer el llac de Certascan i els plans de Boavi, entre moltes altres opcions dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

- Contemplar el caràcter tradicional pirinenc dels nuclis que conformen el terme municipal, amb les seves cases, esglésies i ponts de pedra.

- Practicar l’esquí alpí o l’esquí de fons a l’estació de Tavascan.

- Practicar la pesca de truites als rius o a la piscifactoria de Tavascan.

- Visitar la Central Hidroelèctrica Subterrània de Tavascan.



Suggeriments

  • Comarca: Pallars Sobirà
  • Província: Lleida
  • Localitat: Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lladorre, Lleret, Tavascan
  • Extensió: 150
  • Habitants: 239

Situació geogràfica

Lladorre és un municipi del Pallars Sobirà que limita amb el País de Foix. Constitueix la capçalera de la vall de Cardós, i al nord queda tancat per la carena divisòria dels Pirineus centrals, des del Mont-roig (2.864 metres), a ponent, fins al pic de Sotllo (3.073 metres), passant pel port de Tavascan (2.217 metres) i pel port de Lladorre (2.457 metres. Al municipi hi ha dos rius, el Lladorre i el Tavascan.

Clima

El clima és mediterrani d’alta muntanya, amb un efecte notable d’ombra pluviomètrica, i la seva vegetació autòctona està molt influïda pel relleu. Les valls del sud de la comarca tenen un hivern fred i més aviat sec i un estiu calorós i relativament humit que comença al final de maig. Cap al nord s’accentua el fred i les precipitacions es reparteixen en el decurs de l’any; hi ha alguns dies d’innivació.

Activitats econòmiques

L’economia del municipi està repartida en diversos sectors. Els conreus es redueixen a cereals, principalment blat marcenc, ordi, sègol, patates i mongetes. La població té pasturatges comunals (vacades de llet).

Té indústria farinera, serradores i la central hidroelèctrica de Tavascan.

Història

Les primeres referències documentals dels pobles que conformen l’actual municipi de Lladorre corresponen a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, de l’any 839, on apareixen citats Tavascan, Boldís Jussà i Boldís Sobirà.

A partir d’aquest punt, tant aquests nuclis com els pobles de Lladorre, Aineto i Lleret, a més de les bordes de Noarre, Son, Quanca i Graus, queden integrades en els dominis dels comtes de Pallars, igual que la resta de la vall de Cardós. La contrada viu la divisió del comtat sota la branca dels Pallars Sobirà.

A finals del segle XV, amb l’extinció del comtat, Lladorre queda sota la jurisdicció del nou marquesat de Pallars, dels ducs de Cardona. El traspàs hereditari als ducs de Medinaceli es va mantenir fins a la fi de l’Antic Règim.

Què veure-hi

Tots els pobles que conformen el municipi conserven la personalitat típicament pirinenca, basada en una arquitectura de cases de pedra cobertes amb teulades de llicorella.

Lladorre, el cap del municipi, destaca per l’església parroquial de Sant Martí, un edifici d’una sola nau amb campanar de torre quadrada, segon cos vuitavat i coberta piramidal. El riu Noguera de Cardós adopta aquí l’aparença d’un estret congost, abans vigilat pel castell del qual encara es conserva part dels murs a l’altra banda del riu. Finalment, uns centenars de metres al nord de Lladorre es conserva el pont medieval de Borito.

Tavascan és el poble amb més habitants del municipi i amb més activitat, gràcies sobretot al turisme de muntanya. El nucli antic compta també amb un esvelt pont medieval de pedra i l’església parroquial de Sant Bartomeu.

A més, a Tavascan és possible visitar la Central Hidroelèctrica Subterrània, un centre d’interpretació de l’aigua que permet descobrir el complex hidràulic de l’Alt Cardós. Aquest complex és una obra d’enginyeria impressionant estudiada en universitats d’arreu del món com a model d’aprofitament integral de l’aigua per a la generació d’electricitat. Construït entre el 1950 i el 1974, es troba 500 metres dins la muntanya del pic de Gueron. És coneguda com la Caverna.

El terme municipal és ric en petits temples romànics, com les esglésies de Sant Miquel de Boldís Sobirà, Sant Romà d’Aineto i Sant Corneli i Sant Ciprià de Lleret, o les ermites de Sant Cristòfol de Boldís Jussà i de Santa Eulàlia de Can Serra, a Lladorre.

Què fer-hi

La natura en general i l’alta muntanya en particular són els elements que defineixen les activitats més esteses al terme de Lladorre. Bona part d’aquest municipi es troba inclòs al Parc Natural de l’Alt Pirineu, i alguns dels seus paratges són estendards d’aquest parc.

És el cas del llac de Certascan, el més gran dels Pirineus, que conforma un paisatge quasi alpí, conjuntament amb el veí pic de Certascan (2.853 metres) o els fabulosos plans de Boavi.

Precisament els estanys i els cims són els principals destins de nombroses excursions de més o menys nivell de dificultat. Alguns dels llacs més visitats són els de Naorte, Romedo, la Gallina o Mariola.

La carena muntanyosa que separa el terme de Lladorre del francès País de Foix està literalment coberta de cims que superen àmpliament els dos mil metres. El pic de Sotllo, a l’extrem de llevant del municipi i veí de la Pica d’Estats, supera fins i tot els tres mil, amb els seus 3.084 metres.

Guins de l’Ase (2.960 metres), pic de Montestaure (2.671 metres), pic dels Tres Comtes (2.671 metres), pic de Turguilha (2.521 metres), pic de Colatx (2.556 metres), cap de Canalets (2.624 metres), pic de Sabollés (2.650 metres), pic de Flamisella (2.785 metres), pic de Montarenyo (2.618 metres), pic de la Roia de Mollàs (2.658 metres) o el Mont-roig (2.847 metres) són només alguns dels grans colossos d’aquest municipi. Muntanyencs i excursionistes han pres valls i muntanyes com a escenari de rutes, que disposen de diversos refugis com a plataforma de sortida.

Aquesta zona ha estat també escollida per a l’organització d’una travessa senderista circular, anomenada La Porta del Cel, que uneix els refugis de Graus, Certascan, Pinet (França) i Vallferrera. L’exigent itinerari, només per a muntanyencs experimentats, té 65 quilòmetres de distància i onze mil metres de desnivell acumulat.

Els amants del senderisme també poden recórrer el tram del GR-11, o sender transpirinenc, que travessa el municipi i passa pels nuclis de Boldís Sobirà, Tavascan, Aineto i Lleret.

Més assequibles i familiars són les activitats que es poden realitzar a l’estació de Tavascan. A l’hivern, disposa de cinc quilòmetres de pistes d’esquí alpí i fins a setze quilòmetres de pistes d’esquí de fons, a més de la possibilitat de fer altres activitats de neu, com excursions en raquetes.

Una altra activitat a l’aire lliure que atrau molts visitants és la pesca de truites, que es pot practicar en diversos trams dels rius Noguera de Cardós, Noguera de Lladorre i Tavascan, a més d’alguns estanys. La Societat de Pesca Cardós-Tírvia en gestiona els permisos. A més, la pesca també es pot practicar a la carta a la piscifactoria de Tavascan.

Voltants

- L’estació d’esquí de fons de Virós-Vallferrera, a Alins.

- Llavorsí.

- L’església de Santa Maria, al municipi de Vall de Cardós.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Lladorre
  • Lladorre

  • Lladorre
  • Lladorre

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf