Llacuna, la

El clima és d’interior, molt sec i amb temperatures extremes. Tant la primavera com la tardor duren molt poc i el canvi entre estacions sol ser força brusc. Hi ha una diferència marcada entre les temperatures del dia i la nit, cosa que fa més suportable l’estiu. Els fenòmens d’inversió tèrmica faciliten les glaçades a l’hivern i les fan més freqüents. La tardor és l’estació de l’any més plujosa i l’estiu la més seca, i és que la poca pluja que cau s’evapora amb molta facilitat. Les boires baixes, en especial la coneguda com a boira gebradora, són característiques d’aquest territori.

L’agricultura de secà més important del municipi és el cultiu dels cereals, les oliveres, els ametllers i la vinya. La superfície forestal (pinars, alzines, roures i matollar) ocupa el 77 per cent del terme. L’agricultura de regadiu, però, hi és poc present.

Hi ha jaciments de bauxita, fins fa poc en explotació, i una fàbrica de gènere de punt.

Darrerament s’ha produït un creixement en el sector del turisme, fet que suposa un complement en l’economia del municipi.

El municipi es va constituir a partir de l’edificació del castell de Vilademàger, cap a l’any 1000, per bé que el desenvolupament del nucli urbà va girar al voltant de l’església de Santa Maria i l’hospital.

A l’edat mitjana el poble va patir fortes intrigues religioses per la rivalitat entre el rector de Vilademàger i el prior de la Llacuna. Als segles XIII-XIV hi hagué un important call jueu ben a prop de les desaparegudes muralles medievals, que envoltaven la vila i rebien els visitants per un dels seus cinc portals.

La població del municipi va anar en augment fins al 1887, quan la majoria va haver de deixar el cultiu de la vinya per la irrupció de la fil·loxera. D’aquest passat agrícola resten encara empremtes, com les marjades situades a l’interior dels boscos.

A la Llacuna cal veure la plaça Major porxada i el nucli antic, amb els portals i les restes de la muralla.

Se suggereix pujar al castell de Vilademàger, des d’on es pot gaudir d’unes magnífiques vistes panoràmiques i on destaca l’església de Sant Pere de Vilademàger, situada dins el recinte emmurallat del castell, que conserva una representació de l’Agnus Dei. Del castell tan sols es manté un portal d’entrada i part de la torre, mentre que de l’església encara es poden observar restes de la construcció romànica, malgrat l’edifici que es veu avui dia és d’estil gòtic tardà.

Una recomanació per a una visita de natura és caminar fins al Roure d’Ancosa, un immens arbre de més de quatre metres de tronc. Altres recomanacions són la visita a la font Cuitora o a la cova de Rondes.

Les pintures rupestres de Valldecerves (del 3500 a.C.), conegudes com la Roca Roja, i el sepulcre megalític de Comallagosa són dos dels grans atractius dels voltants més propers de la Llacuna.

La Llacuna és una població dotada de masies reconvertides en cases de colònies i cases rurals des d’on es poden seguir diverses rutes caminant o amb bicicleta. Algunes d’aquestes són la ruta de les fonts, que ressegueix els camins que porten a les més de cinquanta fonts de la zona, amb una aigua excel·lent. Destaquen la font Cuitora (amb aigües diürètiques), la font del Miramon i la font de Cal Marquet, prop de la masia del mateix nom i a redós de l’església de Sant Pere de Vilademàger.

Una altra ruta és la que porta fins a la plana d’Ancosa, on hi ha les restes d’una granja cistercenca i un pou culminat amb una cúpula.

La Llacuna també és coneguda per l’elaboració de vins amb denominació d’origen Penedès. A la vila se’n poden adquirir de diverses varietats, i també es pot comprar embotit artesà.

La festa major de la població es fa el quart diumenge d’agost, i destaquen les cercaviles del bestiari, el correfoc dels diables del poble i un concurs de playbacks. El darrer dia de festa tot el poble se’n va a berenar a la font Cuitora.

Un altre diumenge, en aquest cas el primer de desembre, es fa la fira de Sant Andreu, on es poden comprar embotits i artesania.

Una de les festes més populars és la potada, un dinar popular a base de peus de porc, un dels plats típic de la vila juntament amb els carquinyolis.

El darrer diumenge de maig se celebra l’aplec del Castell, on es ballen sardanes i es fa una gran paella popular.

- Vilafranca del Penedès.

- Castell de la Tossa, a Santa Margarida de Montbui.