L'Hospitalet de Llobregat

El clima és mediterrani litoral amb unes temperatures mitjanes molt suaus gràcies a la protecció de les muntanyes de la serra de Collserola. En moments puntuals s’hi produeixen situacions de temperatures extremes, tant màximes com mínimes. Les pluges són força irregulars i poc abundants. Les precipitacions més intenses acostumen a ser durant la tardor i la primavera. Una característica destacable d’aquest clima és el seu elevat índex d’humitat, sobretot els mesos d’agost i setembre.

L’activitat econòmica més important del municipi és la indústria, que és molt diversificada. Hi destaquen la metal·lúrgia, la construcció, la indústria tèxtil i la química. La ciutat també té funció residencial. Actualment, l’Hospitalet de Llobregat s’ha convertit en la quarta ciutat industrial del Principat.

L’agricultura, de regadiu i intensiva —a partir de la construcció del canal de la Infanta (1819)—, s’especialitza en la producció d’hortalisses i abasta, en part, el mercat de Barcelona.

El Cap de Medusa, una peça d’ús funerari, i altres restes trobades al municipi donen fe que els romans s’hi van establir des del segle II aC També s’hi han trobat indicis d’assentaments d’algunes tribus ibèriques.

Al segle X la població, que rebia el nom de Provençana, abastava quasi el doble de l’actual territori. Al llarg del segle XII van créixer dos nuclis al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana i de l'hospital de la Torre Blanca, que son els orígens de l’Hospitalet actual.

A finals del segle XVIII s’hi van començar a instal·lar les primeres fàbriques tèxtils, i a principis del segle XX es produí un gran creixement demogràfic propiciat per l’important desenvolupament industrial. El 1925 va rebre el títol de ciutat.

En la dècada del 1960 hi ha un altre espectacular augment de població i la ciutat esdevé la segona de Catalunya en nombre d’habitants, a la vegada que es posa de manifest la greu mancança d’infraestructures i serveis.

El retorn dels ajuntaments democràtics el 1979 marca l’inici del canvi per convertir-se en un municipi modern i amb les infraestructures que li corresponen a una ciutat de més d’un quart de milió d’habitants.

L’edifici més antic de la ciutat és l’església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (segles X-XII). També és d’origen medieval el carrer del Xipreret, on podem trobar alguns dels edificis més notables de la vila, com la casa Espanya, actual Museu d’Història de l’Hospitalet, o l’Harmonia.

L’edifici que acull el museu ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. El fons de la col·lecció inclou peces d’art contemporani, arts decoratives, cultura popular tradicional, història local o tecnologia industrial i té com a objectiu donar a conèixer la identitat de la ciutat, el seu passat i la seva projecció de futur.

A la cruïlla entre aquest carrer i el de Barcelona hi ha una de les icones hospitalenques: la Talaia, torre fortificada del segle XVI que, en enderrocar-se la masia de què formava part, va ser traslladada pedra per pedra a l’emplaçament actual el 1972. Molt a prop hi ha la masia Can Sumarro, reconvertida en una moderna biblioteca.

El neoclàssic va deixar a la ciutat dos exemples de gran bellesa: les cases senyorials de Pubilla Cases i la de Can Rigalt. Però potser la millor època en arquitectura van ser les dècades finals del segle XIX i les inicials del XX.

En aquest període hem de situar l’edifici de l’Ajuntament, les fàbriques Cosme Toda i Tecla Sala, el palauet i el parc de Can Boixeres, i diferents edificis modernistes, com la Botiga Nova o la porteria de la fàbrica Vilumara.

L'Hospitalet atreu cada cop més visitants del Baix Llobregat i del Barcelonès per les seves nombroses possibilitats d'oci.

En l'àmbit cultural, el principal equipament de què disposa la ciutat és el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, on hi ha la seu central de la xarxa de biblioteques de la ciutat i s'organitzen nombroses activitats culturals. També cal destacar el Teatre Joventut, que programa espectacles de teatre, música i dansa.

La Farga ha esdevingut un altre punt clau de la vida social a la ciutat, amb un gran centre comercial i un ampli espai on s'hi organitzen fires, mostres, festivals i esdeveniments de tot tipus.

Per gaudir d'una zona verda al bell mig de la localitat, cal apropar-se al parc de Can Boixeres, on hom podrà desconnectar de l'activitat urbana.

Pel que fa a la gastronomia, no ens podem oblidar dels seus nombrosos locals de restauració, on podem degustar des d'unes excel·lents i tradicionals tapes fins als plats més innovadors.

Cal esmentar també les festes majors que cada barri celebra durant la primavera i l'estiu, i les Festes de Primavera, que tenen lloc al voltant del dia de Sant Jordi.

Durant la Setmana Santa, la Confraria 15 + 1 organitza una processó laica a la que val la pena acostar-se.