L'Estany

L'Estany és un municipi de la comarca del Moianès, al límit nord-oriental i al seu punt més elevat, a l'altiplà homònim. El petit terme municipal ocupa una petita vall del vessant septentrional del Montví, presidida pel puig Rodó (1.053 metres) i el puig de la Caritat (1.007 metres), que són les cotes més elevades del municipi. La riera d'Oló, afluent per l'esquerra de la riera Gavarresa, recull les aigües de diversos torrents i de les nombroses fonts. El ben conservat nucli rural es troba prop d'un estany dessecat l'any 1570 per evitar epidèmies i que encara s'omple en època de pluges fortes.

El clima és mediterrani continental caracteritzat per una notable oscil·lació tèrmica i amb una pluviositat destacada. Les èpoques de l’any més plujoses són la primavera i la tardor. Els fenòmens d’inversió tèrmica faciliten les glaçades a l’hivern i les fan més freqüents. A l’estiu les precipitacions es poden donar en forma de calamarsa. Les temperatures són molt extremes, amb uns hiverns rigorosos i uns estius força suaus, atès que es troba en un altiplà voltat de muntanyes.

L’agricultura principal és de secà: cereals, patates i farratge. Si bé, la ramaderia ha disminuït notablement, hi ha una cabanya bovina i ovina important.

El sector dels serveis cada cop té més incidència per l’increment d’excursionistes i turistes, principalment de pas o de cap de setmana.

L’Estany apareix documentat per primera vegada al segle X, sota el control del bisbat de Vic, tot i que la seva història es troba estretament lligada a la fundació del monestir de Santa Maria de l’Estany, el 1080.

Una altra data cabdal per al municipi és el 1554, quan l’abat Carles de Cardona va donar l’ordre de construir la mina per assecar l’estany que dóna nom al poble, per evitar la proliferació d’insectes transmissors de malalties.

El poble va néixer a redós del monestir, amb una activitat econòmica orientada bàsicament cap a l’agricultura i la ramaderia, fins que a principis del segle XX van instal·lar-s’hi les primeres indústries tèxtils, que van transformar la vila. Actualment, els serveis del turisme ocupen un sector creixent de la població.

El monestir de Santa Maria de l’Estany és el gran punt d’interès de l’Estany. Fundat el 1080, va ser habitat per una important comunitat de canonges agustinians entre els segles XI i XIV. L’església i el claustre el converteixen en una de les joies del romànic català.

L’element més remarcable és el claustre, construït entre els segles XII i XIII. Té forma quadrada i destaca sobretot pels 72 capitells que en formen el conjunt i que es troben en molt bon estat de conservació. Al voltant del claustre hi ha diverses dependències del monestir, reconvertides en museu, biblioteca i rectoria, així com un arc gòtic del segle XVI que el connecta amb l’església (segle XII).

El temple presenta un estil auster i consta d’una sola nau, amb creuer, tres absis i campanar sobre el cimbori (reconstruït després del terratrèmol de 1448). Dins el temple destaca l’escultura en alabastre de la Mare de Déu del segle XIV.

Al voltant del monestir, el nucli urbà de l’Estany acull nombroses cases de pedra dels segles XVII i XVIII, amb portals adovellats. Cal passejar per l’estret carrer Fosc, el que conserva millor l’encant d’una altra època gràcies a les pedres i lloses que en formen el sòl.

D’altra banda, l’Estany disposa de nombroses fonts d’aigua, com la famosa font Vella, situada a l’entrada del poble, al capdavall d’una escala a quatre metres de profunditat amb tres arcs i una làpida datada el 1756. Altres fonts interessants són la de la Mare de Déu, la de Mig Prat, la de la Sala, la del Molí, la de Jesús, la Canaleta i la de la plaça de l’Ajuntament.

L'entorn natural de l'Estany, amb un dels sectors de l'espai natural del Moianès inclòs, és ideal per a la pràctica del senderisme. Precisament pel centre de la població transita el sender GR-177, anomenat la ronda del Moianès, que recorre circularment tota la comarca al llarg de 115 quilòmetres repartits en diverses etapes.

El tram entre l'Estany i Santa Maria d'Oló és un dels més assequibles, gràcies a l'escàs desnivell que cal superar a través de la serra de l'Estany, on coincideix amb l'espai natural del Moianès. En aquests indrets es pot observar la vegetació local, on destaquen les delicades orquídies. Les millors vistes del terme de l'Estany s'obtenen des del mirador de la Serreta, a llevant del nucli urbà, seguint el GR cap a Collsuspina.

- Vic.

- Moià.

- Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.