El santuari de Santa Maria de Cabrera, dalt la serra de Cabrera, té unes vistes extraordinàries. Va ser construït entre els anys 1611 i 1641, encara que el campanar i la casa dels ermitans són posteriors.
Al minúscul nucli de Sant Julià de Cabrera hi ha una església d'estil romànic construïda al segle XI, d'una nau i transsepte, en el qual s'obren els tres absis. Fou modificada el 1567, quan s'hi va construir el portal adovellat i el petit campanar. Després s'hi va afegir el porxo.
D'altra banda, també cal visitar l'església romànica de Sant Bartomeu Sesgorgues (construïda al segle XII i modificada als segles XVII-XVIII) i la de Santa Margarida de Vila-seca (segle XVII, adossada al mas avui conegut com de Santa Margarida).
Igualment destaca l'església de Sant Martí Sescorts, construïda al segle XI i modificada els anys 1561 i 1711. D'estil romànic, té una nau amb creuer, tres absis i un campanar esvelt amb finestrals tapiats. Al Museu Episcopal de Vic es conserva una part de l'antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original.
Cal esmentar també Santa Maria de Vilanova, església d'estil renaixentista amb tocs gòtics, reconstruïda al segle XVI. Al nucli antic de l'Esquirol resten moltes cases amb llindes de pedres, algunes amb enigmàtiques inscripcions llatines del segle XVIII. També és remarcable el pont de dos arcs a l'antic camí ral d'Olot.
Per la seva banda, el castell de Cabrera (segle X) fou la primera residència dels vescomtes de Cabrera, família destacada a Catalunya. En queda actualment l'ermita, successora de l'església del castell, i diverses restes com la part baixa de la torre rodona.
Finalment, entre l'Esquirol i Cantonigròs se situa el dolmen de Puigsespedres, un dels sepulcres més antics del període megalític (2100-1500 a.C.). Està compost per una cambra d'enterrament i un passadís, amb lloses col·locades verticalment que formen les parets i altres d'horitzontals que fan de coberta.