L'Esquirol

El sector primari encara té importància en l'economia local, hi ha cultius de cereals, patates, blat de moro i alfals per a la ramaderia (vaques, porcs, ovelles i conills).

Tenen també indústries agroalimentàries i tèxtils.

Els serveis i el turisme (cases de colònies o establiments rurals) tenen un pes important en l'economia.

Els primers habitants de la vila, instal·lats al camí ral de Vic a Olot, van viure en un antic mas, anomenat hostal de l'Esquirol perquè hi havia un exemplar d'aquest animal. D'aquí que la vila es conegui popularment com l'Esquirol. El 1743 es va afegir el nom de Santa Maria de Corcó en traslladar-s'hi la parròquia de Corcó.

Cantonigròs també va originar-se al camí ral, quan el 1565 el pagès Antoni Prat, conegut com Toni Gros, va fundar un hostal on actualment trobem el nucli, que va adoptar el nom del fundador.

Els segles XIX i XX queden marcats per la industrialització del tèxtil. El 1852 els treballadors d'una fàbrica de Manlleu, en fer vaga, van ser substituïts per aturats de l'Esquirol. Fou aleshores quan va néixer el terme esquirol per designar la persona que trenca una vaga.

Durant el període de 1937 i 1939 el poble va canviar de nom de Santa Maria de Corcó per l'Esquirol, el nom originari. No obstant això, amb la dictadura franquista va ser canviat de nou. El 2014 es va sotmetre a consulta popular mantenir el nom o tornar a canviar-lo i va guanyar la segona opció, de manera que actualment s'anomena l'Esquirol.

El santuari de Santa Maria de Cabrera, dalt la serra de Cabrera, té unes vistes extraordinàries. Va ser construït entre els anys 1611 i 1641, encara que el campanar i la casa dels ermitans són posteriors.

Al minúscul nucli de Sant Julià de Cabrera hi ha una església d'estil romànic construïda al segle XI, d'una nau i transsepte, en el qual s'obren els tres absis. Fou modificada el 1567, quan s'hi va construir el portal adovellat i el petit campanar. Després s'hi va afegir el porxo.

D'altra banda, també cal visitar l'església romànica de Sant Bartomeu Sesgorgues (construïda al segle XII i modificada als segles XVII-XVIII) i la de Santa Margarida de Vila-seca (segle XVII, adossada al mas avui conegut com de Santa Margarida).

Igualment destaca l'església de Sant Martí Sescorts, construïda al segle XI i modificada els anys 1561 i 1711. D'estil romànic, té una nau amb creuer, tres absis i un campanar esvelt amb finestrals tapiats. Al Museu Episcopal de Vic es conserva una part de l'antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original.

Cal esmentar també Santa Maria de Vilanova, església d'estil renaixentista amb tocs gòtics, reconstruïda al segle XVI. Al nucli antic de l'Esquirol resten moltes cases amb llindes de pedres, algunes amb enigmàtiques inscripcions llatines del segle XVIII. També és remarcable el pont de dos arcs a l'antic camí ral d'Olot.

Per la seva banda, el castell de Cabrera (segle X) fou la primera residència dels vescomtes de Cabrera, família destacada a Catalunya. En queda actualment l'ermita, successora de l'església del castell, i diverses restes com la part baixa de la torre rodona.

Finalment, entre l'Esquirol i Cantonigròs se situa el dolmen de Puigsespedres, un dels sepulcres més antics del període megalític (2100-1500 a.C.). Està compost per una cambra d'enterrament i un passadís, amb lloses col·locades verticalment que formen les parets i altres d'horitzontals que fan de coberta.

La serra de Cabrera i Aiats és un cingle de 1.300 metres d'alçada que constitueix un gran mirador de la plana de Vic i la Garrotxa.

En el patrimoni natural de Cantonigròs destaca la Foradada, un engorjat que fa la riera de la Rotllada abans de prendre el nom de riera de les Gorgues. L'aigua llisca per un salt sobre el gorg, al costat d'un gran esvoranc a la paret rocosa que li dóna el nom.

La riera de les Gorgues travessa el terme i va a parar al pantà de Sau, a l'alçada del salt del Cabrit. Té nombrosos salts d'aigua i restes de molins fariners. La Barra de Ferro és un dels penya-segats més espectaculars de la riera, amb un desnivell de vuitanta metres.

També val la pena resseguir el camí dels Enamorats o les fagedes de la font del Faig, sense oblidar fer una passejada pels camins que porten a les masies que envolten el poble, com la Bertrana, Carboneres o la Guàrdia.

Quant a la gastronomia, es poden tastar plats típics d'Osona tan elaborats com el conill amb rom o l'ànec amb peres.

Cantonigròs compta, des del 1983, amb el Festival Internacional de Música i Dansa, de reconeixement mundial per la qualitat dels intèrprets que hi actuen.