L'Escala

El clima és mediterrani, temperat i humit, amb temperatures moderades. L’estiu és l’estació més seca amb temperatures molt agradables entre els 20 i els 25 ºC. Els vents tenen una gran importància al clima de l’Escala, sobretot la tramuntana. La marinada o garbí és un vent molt freqüent a l’estiu, i és el responsable de la major part de la pluja de l’estació càlida.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi, seguits de la pesca i l’elaboració d’anxoves.

La indústria està relacionada amb el món de la fusta, el metall o el tèxtil, sense oblidar la indústria conservera.

El sector agrari, tant de secà com de regadiu, i les granges porcines també tenen una certa importància en l’economia del municipi.

Els grecs es van establir a la zona d’Empúries (que anomenaren Empòrion) a començaments del segle VI a.C., i posteriorment els romans iniciaren la romanització de la Península des d’aquest mateix indret (al segle II a.C.). Això indica el valor geoestratègic que tenia per a ambdues civilitzacions el golf de Roses.

El terme de l’Escala és relativament jove. Va néixer com a barri de pescadors de Sant Martí d’Empúries al segle XVII, tot i que ja apareix documentat al segle XVI amb el nom llatí d’Scala, que designava comunament un port o moll regufi d’embarcacions. Un segle després, al XVIII, ja era capital del municipi.

Al nucli antic, al costat de l’Ajuntament, s’hi troben alguns edificis on val la pena aturar-se. Hi ha, per exemple, l’església de Sant Pere (1682), en honor al patró dels pescadors, i que va ser començada a construir el 1701. Consta d’una sola nau amb capçalera poligonal i capelles laterals.

Del segle XVII és l’antic Alfolí de la Sal o Pòsit Vell. Es tracta d’una construcció de planta basilical que feu funcions de mercat de sal, duana, magatzem i pòsit, i que ha estat declarada Monument Històricoartístic.

Val la pena parar atenció a les cases dels pescadors, algunes obertes al públic. D'arquitectura tradicional popular i senzilla, són emblanquinades de calç i moltes tenen, a més d’un pati interior o davant l’entrada, un magatzem per guardar-hi els estris de feina, predominantment de pesca però també tines per a l'elaboració de vi, que, juntament amb les oliveres, constituïa l’altra font d’ingressos del poble.

Pels aficionats a la literatura, resultarà interessant entrar a la Casa Albert, edifici on nasqué Caterina Albert, filla il·lustre del poble, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català i autora de Solitud, entre altres escrits.

El cementiri Vell, obra neoclàssica popular, ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i mereix també una visita.

Al terme hi podem apropar-nos al nucli de Sant Martí d’Empúries, origen de l’Escala actual, que conserva part de l’antiga muralla medieval, restes del castell i cases senyorials. També s’hi pot veure una església del segle XVI, d’estil gòtic tardà.

Les ruïnes d’Empúries es troben al nord de Sant Martí. S’hi poden contemplar les excavacions de la ciutat grega i el museu, que pertany al Museu d’Arqueologia de Catalunya . La visió de tot el conjunt, a tocar de la platja, és espectacular.

També són d’interès el veïnat de Corts (amb l’església preromànica de Sant Vicenç), el de Vilanera, Cinclaus i altres jaciments arqueològics d’una antiguitat que va del paleolític (Riells) a l’edat del bronze (la muntanya Rodona).

Amb bicicleta es pot realitzar la ruta cicloturística de l’Escala-Empúries al Fluvià. S’inicia a l’antic safareig i segueix el passeig d’Empúries, on coincideix en algun tram amb el sender de gran recorregut GR-92 i amb el GR-1. Passa pel nucli dels Cinclaus, voreja un troç del Fluvià a l’alçada del municipi de l’Armentera i torna pel Camp dels Pilans i la closa del Llop fins al punt de partida.

Es proposen també quatre rutes per fer a peu: la blava, que ressegeuix l’antiga murallai el passeig; la blanca, pel barri vell i la verda, que s’apropa als masos del voltant de la vila.

L’oferta de lleure és ben variada en el camp de la cultura (concerts, Festival de Música de l’Escala-Empúries, cantades d’havaneres, concursos de pintura i literatura, exposicions, etc.), del folklore (festes populars, aplecs de sardanes) i dels esports (campionats de tennis, de quad, de vela llatina, curses populars, cicloturisme…). Compta amb port esportiu. Les activitats aqüàtiques tenen especial importància i s’hi poden practicar diverses especialitats com el surf de vela, el caiac o l’esquí nàutic.

Els amants del submarinisme tenen molts tresors per descobrir sota l’aigüa, com les coves d’en Kim, o el Marmoler, un vaixell enfonsat a 42 metres de profunditat.

Les platges de l’Escala són poc profundes i de sorra fina, i per tant molt recomanables per a famílies amb nens petits.

L’oferta per a la mainada es complementa amb altres propostes: a més d’organitzar-s’hi tota mena d’actes d’animació infantil (jocs, danses, espectacles de titelles, circ, etc.), a la Biblioteca Víctor Català de tant en tant s’hi fa l’hora del conte, en què un professional de l’àmbit del teatre explica i escenifica contes per als més petits.

La garstonomia es basa en la pesca de la zona, però sens dubte el producte estrella és l’anxova, que té denominació d’orígen pròpia. La salaó feta amb aquest peix és el principal record de la vila que s’enduen els visitants. El primer diumenge d’octubre té lloc la Festa de l’Anxova de l’Escala.

El cargol marí o cargol de punxes compta també amb les seves pròpies jornades gastronòmiques, una iniciativa de la confraria de pescadors i l’Ajuntament per donar-lo a conèixer.

La festa major se celebra al voltant del dos de setembre, en honor a santa Màxima. Inclou el Corremulla, una jornada d’exhibició d’estels, balls de nit, concerts, empaitada d’ànecs i una cursa d’embarcacions estrafolàries.

- Pertanyents ja al Baix Empordà, l’Estartit i les illes Medes, zona d’interès naturalístic, paisatgístic i esportiu, i Torroella de Montgrí, vila que encara lluita per protegir el seu entorn natural i historicoartístic.

-El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

- Palamós.