L'Ametlla de Mar

La força del vent i el terreny àrid, conegut documentalment com el desert d’Alfama, han provocat el despoblament històric d’aquest territori, tendència que no es veu capgirada fins a l'època contemporània. No hi ha, doncs, nuclis de població antiga, però sí vestigis de comunicacions estratègiques, ja des d'època romana.

En un intent de repoblar aquest sector, el rei Pere I el Catòlic va concedir-lo el 1201 a l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama, creada per ell mateix. L'hospital castell de Sant Jordi d'Alfama, erigit amb aquesta finalitat, fou l'origen de l'orde, amb un terme inicial que anava des de l'Ampolla fins a la cala Justell.

Durant el segle XVI, a la franja costanera del terme es van bastir torres de defensa. La torre de l'Ametlla, ubicada a la cala de l'Amenla o de la Merla, fou el lloc escollit per pescadors valencians per establir-s'hi durant la segona meitat del segle XVIII.

El passeig Marítim és la passarel·la que obre la Cala al mar. És aquí on trobem l'església de la Mare de Déu de la Candelera, bastida al segle XIX. Resulta interessant visitar la torre fortalesa de Sant Jordi d'Alfama, prop de la població de la línia de costa. Va ser construïda al segle XIII, bombardejada i destruïda per les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors al segle XVII i edificada, novament, al segle XVIII.

El port pesquer de l’Ametlla mereix una visita per observar el calmat trànsit de barques i veure la subhasta del peix, al costat del Club Nàutic.

Al bell mig de la natura i envoltat de pins, garrofers i oliveres, es troba el Museu de Ceràmica Popular de l’Ametlla de Mar.

Si ens allunyem una mica del centre de la vila trobarem, en un perfil abrupte amb bonics penya-segats, cales encisadores de sorra daurada, en les quals l’aroma salada es barreja amb la dels pinars.

Cada platja té característiques diferents: unes són de sorra fina i blanca, i altres, de pedres, envoltades d'una vegetació típicament mediterrània. Algunes de les cales més boniques són la Forn, la de Sant Jordi, les Tres Cales, la Mosques, la de Sant Roc i la de l'Àliga, de calcàries blanquinoses. La seva fama fa que aquest poble sigui conegut com la Cala (i els seus habitants, com a caleros i caleres).

Pel que diuen els experts, gràcies a la proximitat de la desembocadura de l’Ebre, el peix i el marisc de l’Ametlla tenen un gust únic i especial. Per això els fruits de la mar són l'eix vertebrador de la gastronomia local.

La zona és ideal per als amants del submarinisme, la vela, la natació i tota mena d’esports relacionats amb el mar. També hi ha moltes possibilitats de fer rutes a peu o amb bicicleta de muntanya per acabar de descobrir els racons més encantadors d’aquest municipi costaner. EI circuit de motociclisme de Calafat completa l'oferta esportiva.

Pels volts del 2 de febrer es pot gaudir de la festa major de la Candelera, en la qual són protagonistes l'ofrena de flors i la processó de les candeles. També és gratificant passejar per les catifes de flors de Corpus (el diumenge més proper a Corpus), o comprar a la Fira Alternativa (una fira de productes naturals i artesans acompanyada d’una mostra d'oficis antics, al març o l’abril).

És obligada la visita a la subhasta de peix, que es fa cada dia de la setmana, excepte els dissabtes, diumenges i festius, a les cinc de la tarda, a la confraria nova de pescadors.

Quant a la gastronomia, cal tastar els pastissets i els corassons per la Candelera, la farinosa i els panellets per Pasqua i la coca de crema amb fruits secs per Tots Sants, que compta amb la denominació comarcal de qualitat.