La Vall de Bianya

Els primers pobladors del terme corresponen a comunitats neolítiques. Els romans van deixar-hi importants vestigis, com la via romana de Capsacosta, un enllaç de la Via Augusta que demostra la importància estratègica de la zona, que comptava amb mines de plata i ferro.

Una quinzena d’esglésies romàniques són l’herència de l’edat mitjana, en què el municipi va formar part del comtat de Besalú i va participar de les vicissituds històriques d’aquest territori. Hi ha documentats alguns llocs des del segle IX, com l’església de Santa Margarida de Bianya.

Els terratrèmols de 1427 i 1428 van afectar intensament la Vall de Bianya. El testimoni d’aquelles desgràcies encara és reconeixible en les esglésies romàniques, que van patir força desperfectes.

La industrialització experimentada a la riba del Fluvià a partir del segle XIX va fer néixer i créixer el nucli de població més gran del terme, la Canya.

Se sap que aquestes terres ja estaven ocupades a l'època del neolític. El pas del temps ha deixat empremtes del passat tan rellevants com la via romana de Capsacosta, en perfecte estat de conservació. Es tracta d'un antic camí secundari de vuit quilòmetres que enllaçava amb la Via Augusta (que anava de Roma a Cadis) i que actualment uneix la Vall de Bianya amb Sant Pau de Segúries.

La població d'aquestes valls està repartida per masies pairals de dos o tres pisos. En aquestes cases destaquen les arcades a la façana principal (un tret típic de mitjan segle XIX que dóna un aspecte noble) i una gran balconada oberta al medi natural. Alguns masos per visitar són Sobeies, l'Esparc, el Colomer, la Coromina del Clot, la Riba, el Callís i la Torre.

A Hostalnou de Bianya, el centre administratiu del municipi, hi ha el casal de la Riba, reformat per l'arquitecte gironí Rafael Masó, que conserva una capella de la Mare de Déu del Carme i que avui ha estat adaptat a funcions industrials.

Pel territori trobem una quinzena d'esglésies romàniques que converteixen aquesta vall en un dels municipis catalans amb més ermites d'aquest tipus.

A la plana de Bianya s'alça el conjunt d'església, rectoria i cementiri de Santa Margarida de Bianya. Aquest temple del segle IX es troba força malmès pels terratrèmols del segle XV, tot i que conserva el gran campanar a la façana de ponent, on hi ha la portalada neoclàssica del segle XIX.

Una mica més amunt trobem l'església de Sant Martí de Solamal, una construcció del segle XII de només una nau, que a la capçalera presenta un fris sostingut per mènsules decorades amb figures.

Coronant un petit turó veiem Sant Pere Espuig, un edifici del XII que segles després ha estat modificat capgirant la seva posició inicial. I sobre el petit puig de la vall de Sant Ponç jau l'ermita de Sant Ponç d'Aulina, que guarda restes de pintures romàniques a la finestra i una pica baptismal ornamentada.

Per conèixer la Vall de Bianya recomanem prendre a l'atzar alguns camins que la travessen i aturar-se a cada carena, a cada església romànica o en un dels petits veïnats de cases pairals.

Un dels itineraris més populars de la zona és la via romana de Capsacosta. Aquest trajecte de baixada dura poc més d'una hora i va des de Sant Pau de Segúries fins al càmping de la Vall de Bianya. Al llarg del camí, el visitant passa per la font dels Arcs, el coll de Capsacosta, Salvador de Bianya, Hostalets de Capsacosta i l'oratori de Sant Josep.

De les dues valls que componen el terme, la d'en Bac gaudeix d'un ambient més muntanyenc, verge i solitari, que és un gran atractiu per als excursionistes i fer turisme actiu: es pot passejar per senders tradicionals, llogar una bicicleta, fer excursions a cavall o sobrevolar amb globus la zona i contemplar, així, el paisatge a vista d'ocell.

Poden adquirir-se productes artesans en diversos establiments especialitzats, com formatge de pastor, embotits, ceràmica o fins i tot pollastres criats a pagès.