La Torre de Capdella

L'extens municipi de muntanya de la Torre de Capdella ocupa la vall pirinenca de la vall Fosca, al nord de Lleida. El municipi és un complex de muntanyes que separen valls secundàries. El riu Flamicell, afluent de la Noguera Pallaresa, travessa el municipi i recapta aigües de diversos rierols i torrents. Al nord, on hi ha el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es troba l'embassament de Sallente. Les alçades als límits més septentrionals arriben a prop dels 3.000 metres, com el Subenuix, el pic de Peguera o el pic de la Mainera.

L’activitat més rellevant és el sector serveis i el turisme, sense oblidar l’explotació hidroelèctrica.

L’agricultura també té importància en l’economia del municipi que està repartida entre l’explotació forestal i les pastures per a ramats de bovins, equins i ovins; també hi ha cultius de secà: blat, ordi, civada, sègol, patates i alfals.

Els vestigis arqueològics més antics trobats al terme municipal corresponen a l’edat del Bronze –a la zona d’Estavill- i l’edat del Ferro –a Mont-ros.

La història dels diversos municipis de l’extens territori de la Torre de Capdella va experimentar variacions al llarg de la tortuosa època feudal.

El nucli central de l’actual municipi de la Torre de Capdella va ser històricament el poble de Capdella, documentat des del segle XII. Tant Capdella, com Espui, la Torre de Capdella i Aiguabella van pertànyer al domini dels Erill com a mínim a partir del segle XIV. Aquesta nissaga va mantenir-ne la possessió fins a la fi de l’antic règim.

D’altra banda, l’extensa i poderosa baronia de Bellera va tenir extenses possessions a la zona. Des del segle XIV i fins a la fi de l’antic règim, els nuclis de Guiró, Astell, Oveix, Castellestaó i Estavill formaven part d’aquesta baronia, que tenia el centre a Rialb (Pallars Sobirà).

A la mateixa baronia pertanyien els llocs de Beranui i Antist el segle XIV, tot i que posteriorment van escindir-se’n. Beranui va passar a domini de la família Serraller, mentre que Antist va quedar en mans del bisbat de Lleida a partir del segle XVIII.

Una altra possessió de l’església era el nucli d’Envall, que va pertànyer al monestir de Gerri de la Sal (Baix Pallars) des del segle XIV i fins a la fin de l’antic règim.

Finalment, l’antic nucli de Bellveí –documentat per primera vegada el 1057- va ser substituït el segle XIV per la Pobleta de Bellveí. Els seus senyors a l’època medieval van ser els comtes de Pallars. El segle XVII consta com a possessió dels senyors de Toralla i posteriorment dels marquesos de Sentmenat. A la fi de l’antic règim, la nissaga dels Bellveí i Orteu n’eren els senyors.

Pel que fa als episodis històrics succeïts al terme, cal destacar l’acció ocorreguda el 1836 prop de la Pobleta de Bellveí, en el context de la Primera Guerra Carlina.

Entre les nombroses restes d'edificis romànics de la vall sobresurt l'església de Sant Martí de la Torre, que ha estat declarada Bé d'Interès Nacional com a Monument Històric, a un quilòmetre de Torre de Capdella. Destaca per la seva alçada desproporcionada en comparació amb les mides de la planta rectangular.

També és recomanable visitar l'església de Sant Vicenç de Capdella, d'on prové una imatge del Sant Crist del segle XII que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.

L'església de Sant Julià d'Espui mereix, igualment, una visita per contemplar el seu campanar quadrat.

El 1914 es va posar en marxa la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya, i actualment la més antiga de l'Estat. El Museu Hidroelèctric de Capdella permet fer-se una idea de què va suposar aquesta obra, que va abastir la zona de noves carreteres, canalitzacions, funiculars i carrilets per portar l'electricitat als habitants.

A la Torre de Capdella hi ha una variada oferta d'excursionisme, tant a peu com amb bicicleta. També s'hi pot practicar l'esquí de muntanya , fer descens de barrancs o practicar la pesca controlada al riu Flamisell i als estanys de la zona alta.

Als mesos d'estiu, el telefèric de Sallente permet arribar a l'estany Gento i contemplar des de l'aire l'impressionat paisatge de la vall Fosca. Un cop a l'estany, es pot accedir a diversos itineraris de complexitat variada que s'endinsen pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La Torre de Capdella és un bon lloc per gaudir de la gastronomia local i tastar les truites de riu o el palpís, una manera especial de cuinar el xai.