La teranyina, Jaume Cabré

Ruta d'art i cultura
La novel·la "La teranyina" (1983) significa la consagració de Jaume Cabré entre el públic lector català.

La novel·la La teranyina (1983) significa la consagració de Jaume Cabré entre el públic lector català. Aquest text, igual que els títols Fra Junoy o l'agonia dels sons i Luvobski o la desraó, es troba ambientat a Feixes, un espai fictici que es correspon amb la Terrassa de l'època industrial i modernista. De fet, l'argument de La teranyina transcorre durant els convulsos anys de principi segle XX, amb els fets de la Setmana Tràgica com a dramàtic teló de fons.

Els protagonistes de la novella, la família Rigau, són propietaris d'una de les fàbriques tèxtils que sovintejaven al Vallès de l'època. Un dels millors punts de partida possibles per a una ruta que ressegueixi els escenaris de La teranyina podria ser el Vapor Aymerich, Amat i Jover, que actualment acull la seu principal del museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Considerat com un dels millors exemples del modernisme industrial català, va ser obra de l'arquitecte Lluís Muncunill (1907) i es va dedicar a la fabricació de teixits de llana fins al 1976. Les visites se centren en l'edifici com a vapor modernista, a través de les parts originals conservades, com les carboneres, les calderes, la xemeneia, la màquina de vapor i una enorme sala de màquines amb sostre de volta catalana.

A ponent del centre històric, al bell mig del parc de Sant Jordi, es pot veure una de les meravelles del patrimoni modernista terrassenc. Es tracta de la masia Freixa, un edifici construït també per Muncunill (1905-1910) com a residència familiar de l'industrial Josep Freixa i Argemí. L'arquitecte va partir d'una estructura fabril anterior per bastir un conjunt revestit d'una espectacular estructura d'arcs i de voltes d'inspiració gaudiniana. L'actual parc de Sant Jordi també es va dissenyar en aquell moment com l'extens jardí de la casa.

Tornant al centre, les passes ens porten a passar per davant de nombrosos edificis de cert interès, construïts en aquella època. És el cas del triangular mercat de la Independència (1903-1906), d'estructura de ferro. O de la façana de la Confiteria Vídua Carné (1908), on l'artista Joaquim Vancells va aplicar diverses tècniques com mosaics, esgrafiats, sòcol de ceràmica vidriada, rellotge de sol a la cornisa, garlandes de flors, etc. En aquest edifici, dedicat a l'activitat de farmàcia des de 1934, també hi destaca el treball de forja del balcó i les jardineres del primer pis. Un cas curiós és el de l'edifici de l'Ajuntament (1900-1902) que, tot i ser construït en les mateixes dates i pel mateix Lluís Muncunill, respon a l'estil neogòtic.

Altres antigues fàbriques, magatzems i edificis industrials anticipen l'arribada a la Casa Alegre de Sagrera (1911), actualment seu d'una de les seccions del Museu de Terrassa. L'edifici es va construir a principi segle XIX, tot i que el seu aspecte actual respon majoritàriament a la reforma realitzada el 1911, que en va transformar l'estil cap a un modernisme eclèctic. Són d'especial interès els motius decoratius de l'interior, que es pot visitar, on es poden veure pintures murals neoclàssiques i modernistes de Joaquim Vancells i Pere Viver, excellents treballs d'ebenisteria, vitralls emplomats, relleus escultòrics i pintures d'Alexandre de Riquer, entre altres.

La ruta continua cap a llevant fins a arribar a la zona del riu, on s'aixeca l'edifici conegut com a Casa Bauman. Va ser construïda l'any 1913 per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí com a residència particular pròpia. Presenta façanes arrebossades i esgrafiades amb motius florals, teules de ceràmica vidriada a la teulada i trencadís de ceràmica als pilars de la tanca del jardí, feta amb reixes de ferro forjat. Actualment, l'edifici acull la seu del Servei Municipal de Joventut.

Ben a prop, seguint el curs del riu cap al nord, s'arriba al que podria ser un bon punt i final per a la ruta, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Aquest edifici funcional posa en context el producte de les fàbriques tèxtils i programa de forma continuada exposicions temporals.

  • Classificació de la ruta: Literatura
  • Mitjà de locomoció: A peu
  • Nivell de dificultat: Debutants
  • Distància del recorregut: 3
  • Època de visites: Tot l'any
  • Província: Barcelona
  • Comarca: Vallès Occidental
  • Senyalització: No
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
La teranyina, Jaume Cabré
  • La teranyina, Jaume Cabré

  • Adreça:Passeig Passeig de les lletres, 1

  • 08221 Terrassa

  • Barcelona / Costa Barcelona

  • La teranyina, Jaume Cabré
  • La teranyina, Jaume Cabré

  • Adreça: Passeig Passeig de les lletres, 1

  • 08221 Terrassa

  • Barcelona / Costa Barcelona

  • Telèfon:937 894 589

  • E-mail:bctxarxa@terrassa.cat

  • Web:https://www.terrassa.cat/la-teranyina

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya