Josa i Tuixén

Josa i Tuixén és un municipi de l’Alt Urgell que limita amb el Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya. Es va constituir el 1973 quan l’antic terme de Tuixén es va annexionar amb el de Josa de Cadí. El terme s’estén per la serra del Cadí i comprèn la capçalera de la vall de Lavansa, formada per la confluència de la de Josa i la de la Mola. Està situat entre les serres interiors (vessants meridionals del Cadinell, 2.112 metres d’altitud), al nord, i les exteriors dels Prepirineus (vessants septentrionals de les serres de Port del Comte i del Verd), al sud.

El clima és mediterrani, modificat per la muntanya. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes. A l’estiu, les pluges es concentren a les muntanyes, i el mínim és a l’hivern a tota la comarca. El clima és sec i fred a l’hivern, i calorós i sec a l’estiu.

Els indrets de Tuixén i de Josa són esmentats per primera vegada al segle IX, en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell. El topònim de Tuixén és reconegut com a preromà, mentre que Josa és un nom derivat del basc.

La vila de Tuixén va pertànyer al bisbat de la Seu des del segle x i fins a l’abolició de l’Antic Règim, al segle XIX, amb un petit parèntesi a principis del segle XI en què va estar controlada pel comtat d’Urgell.

Pel que fa a Josa, la població va pertànyer originàriament al comtat de Cerdanya, que la va cedir als barons de Pinós el 1107, juntament amb els castells d’Ossera i de Sant Romà, a canvi del castell i el terme de Gósol. Els Pinós van mantenir sempre Josa entre les seves possessions, fins que els ducs d’Alba van heretar el patrimoni d’aquesta família al segle XVIII. Josa es va significar durant el segle XIII per acollir diversos càtars, acusats d’heretgia.

La població de Tuixén i de Josa del Cadí va davallar a partir de l’últim terç del segle XIX. Ambdós termes es van unir sota la capitalitat de Tuixén el 1973.

Al poble de Tuixén l’església romànica de Sant Esteve, que conserva gran part de la seva construcció original, custodia una marededéu policromada de finals del segle XII.

Al camí que porta cap a Josa hi ha la capella de Sant Jaume, també romànica. A Josa mateix es pot visitar l’església de Santa Maria i contemplar-ne el retaule barroc.

De tornada a Tuixén val la pena visitar el Museu de les Trementinaires, dedicat a les dones que anaven per les masies oferint els seus remeis, les trementinaires, qui coneixien les virtuts de les plantes medicinals amb les quals guarien malalties.

Aquests paratges conviden a passejar pels boscos de coníferes que envolten el terme municipal i a fer excursions pel Parc Natural del Cadí-Moixeró per gaudir de la natura salvatge. A la cara nord del Pedraforca els escaladors tenen una cita amb un itinerari tradicional, i a l’entrada occidental del parc hi ha l’estació d’esquí nòrdic Tuixén-Lavansa.

Una altra opció molt interessant és fer la ruta d’esglésies romàniques que va de Santa Maria de Josa a Sant Just i Pastor de Cerc, passant per Sant Esteve i Sant Jaume de Tuixén, Sant Pere de Lavansa i Sant Julià dels Garrics. A més del patrimoni cultural, s’hi pot gaudir del bonic paisatge.

A principis d’agost a Josa se celebren les Jornades dels Refugis Càtars, amb conferències, rutes, concerts i teatre. I al maig té lloc la Festa de les Trementinaires, amb itineraris naturalistes, una fira d’herbes, música i tallers.

- La ruta romànica entre Perpinyà i Bassella.

- El parapent i esports d’aventura a Organyà.

- Els Pontarrons, a Organyà.

- El pou de gel d’Oliana.

- El santuari del Boscal, a Cava.