Isona i Conca Dellà

Isona i Conca Dellà és un municipi del Pallars Jussà, situat a la conca de Tremp. El seu territori està molt ben delimitat per diverses serralades: el cim de Sant Quiri, extrem septentrional de la serra del grau de Moles, la serra Mitjana, el Cimadal, els cingles que dominen la riba dreta de Rialb i el Noguera Pallaresa per l’oest. Hi ha diverses rieres que reguen el terme: la de Solans, la de la Colomera i la de Francolí, totes afluents del riu de Gavet per la dreta.

L’economia del municipi està repartida en diversos sectors, el més important dels quals és l’agricultura de secà amb el cultiu de cereals, ametllers, farratges i vinyes.

També destaquen les granges de bestiar porcí integrades al procés de producció industrial, a més de les de bestiar oví. A més, disposen d’una cooperativa.

La indústria tradicional (molins d’oli i farina) ha anat minvant fins al punt que els molins d’oli han desaparegut. Les noves indústries inclouen tallers mecànics i de mobles.

Els primers pobladors coneguts del terme d’Isona i Conca Dellà van ser les tribus ibèriques, probablement els lacetans d’Eso, l’actual Isona.

Al segle I aC els romans van fundar sobre aquella població la ciutat d’Aeso, que durant cinc segles va ser un municipi amb plens drets que s’expandí fora les muralles i experimentà canvis urbanístics.

El segle V, a l’època del baix imperi, va significar l’inici de la decadència d’una de les poblacions més importants de les terres de ponent. Una crisi que es va intensificar durant el domini visigòtic i que va culminar amb la invasió sarraïna, que va deixar la Conca Dellà llargament despoblada.

La reconquesta cristiana va ser liderada per les tropes d’Arnau Mir de Tost, el fundador del vescomtat d’Àger, en temps del comte Ramon IV de Pallars Jussà. A aquell segle XI corresponen els primers documents històrics on apareixen els castells de Llordà, Benavent, Biscarri, Conques, Figuerola i Sant Romà d’Abella, una xarxa fortificada en zona de frontera.

La vila d’Isona, dins el terme de Llordà, va pertànyer als comtes d’Urgell fins al segle XIII, i al XIV el va rebre el capítol de la Seu. Benavent de la Conca, Conques i Figuerola d’Orcau van integrar la baronia d’Orcau a partir dels segles XIII i XIV fins a la fi de l’Antic Règim, quan es trobaven sota la possessió dels ducs d’Híxar.

El terme ha estat sempre dedicat quasi exclusivament a l’agricultura, amb el conreu de cereals, vinya i oliveres. Les davallades demogràfiques dels dos últims segles van conduir, el 1970, a l’agregació dels municipis d’Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau i Sant Romà d’Abella.

El Museu de la Conca Dellà aplega una important col·lecció de restes arqueològiques de l’antiga ciutat romana d’Aeso i de restes paleontològiques dels dinosaures que habitaven el territori.

Al nucli antic d’Isona també es poden veure vestigis de la ciutat romana, com el pany de muralla que es conserva i una torre de defensa, a més d’una sèrie de làpides actualment inserides als murs de l’església de Santa Maria.

Per tot el terme s’escampaven construccions medievals, com el castell de Llordà, un magnífic exemple d’arquitectura romànica. Es tracta d’un espai fortificat del segle XI, considerat un dels exemples d’arquitectura no religiosa d’època altmedieval més ben conservats de Catalunya. Consta de dos recintes i actualment està en procés d’excavació, consolidació i restauració.

També és molt recomanable visitar el castell d’Orcau, al nucli homònim. Es tracta d’una construcció dels segles XII i XIII que es divideix en dos àmbits, el castell i església, units per un mur perimetral. El castell és de planta quadrada, amb torres circulars a cada angle, mentre que l’església de la Pietat, d’una sola nau, va patir un esfondrament de la volta el 1962 i les seves pintures murals es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.

Figuerola d’Orcau és un poble situat dalt d’un promontori que conserva perfectament l’estructura de vila closa medieval, amb una part més antiga que gira al voltant de l’església i una altra de posterior entorn de la plaça Major porxada, amb edificis senyorials del segle XVI.

És interessant fer una visita a l’església de Santa Maria, a Covet, declarada Monument Nacional. Datada de la primera meitat del segle XII, la façana principal presenta una portalada esculturada que es considera un dels conjunts d’escultura romànica més excepcionals de Catalunya. A l’interior cal destacar la galeria aixecada sobre el mur de la façana.

L’església de Sant Miquel, al nucli de Conques, és un temple d’origen romànic del segle XII àmpliament reformat en època barroca.

Des del Museu de la Conca Dellà, al nucli antic d’Isona, s’organitzen excursions al barranc de la Posa, a quatre quilòmetres del poble, per veure el Parc Cretaci. Es tracta d’un jaciment on s’han trobat més de 2.000 petjades de dinosaure de fa 67 milions d’anys. Entre les nombroses espècies que habitaven la zona, n’hi havia una d’autòctona. També es preparen sortides al jaciment de Basturs, on es poden veure ous d’aquests animals prehistòrics.

Al voltant d’aquest tema se celebra cada agost la Dinogresca, una festa que es converteix en una trobada del bestiari català, és a dir, d’aquells animals que representen pobles i ciutats i que s’exhibeixen a les festes locals. En aquesta jornada participen els carranquers de Cervera, el drac de Puigverd i el drac-dinosaure de la Conca Dellà, entre d’altres.

Tota la zona forestal que envolta el municipi conforma un espai idoni per fer itineraris per la natura i per collir bolets durant la tardor. A l’octubre, a més, es pot gaudir de la Fira Boletus.