Hostalric

Hostalric és un municipi de la comarca de la Selva que s’estén a la riba esquerra de la Tordera, a la confluència amb la riera d’Arbúcies. El municipi forma part de l’anomenada depressió Prelitoral, flanquejat per les serralades costaneres del Litoral i el Prelitoral, amb el massís del Montseny cap a l’interior i el Montnegre al costat de marina.

El clima és mediterrani, humit i temperat. Aquesta climatologia, que en l’àmbit mediterrani és més aviat excepcional, afavoreix la vida vegetal. La serralada pirinenca protegeix el territori de les masses d’aire provinents del nord que provoquen grans gelades a l’hivern. Durant els mesos d’estiu acostuma a ploure-hi sovint, i per això els estius no són gaire secs.

Les activitats econòmiques més importants són el comerç i la indústria tèxtil.

La ramaderia bovina, porcina i l’avicultura també tenen una certa importància.

Les principals indústries són l’alimentària, la del paper, la química, la de la fusta i la de maquinària elèctrica.

Des del seu naixement, Hostalric ha estat un emplaçament estratègic per a l’ocupació humana, que va iniciar-se amb els ibers. La població devia tenir els orígens en un hostal, documentat al segle IX amb el nom d’Onota, al peu del camí de França.

A l'edat mitjana va esdevenir centre administratiu dels vescomtes de Cabrera, de qui prové la primera referència documental clara de la vila, datada l’any 1106. Aquesta ubicació de privilegi respecte al vescomtat de Cabrera es mantingué fins a la fi del senyoriu, el 1836, com a conseqüència de les desamortitzacions.

El 1963 Hostalric va ser declarat Bé d'Interès Nacional, i quatre anys més tard s’impulsaren les obres de restauració de la fortalesa, que havia estat saquejada i incendiada durant la Guerra del Francès, l’any 1809.

El poble d’Hostalric està situat dalt d’un turó, envoltat de boscos, vora el riu Tordera. El castell és al punt més alt del cim i separa la part antiga de la més nova: el Raval i el Ravalet. Les primeres referències que es tenen de la fortificació són del 1106, encara que l’edifici actual és una construcció del segle XVIII que segueix un model de fortalesa militar.

Avui dia es conserven uns 600 metres de tot el recinte murallat, datat del segle XV. A la part alta de la vila destaca l’església parroquial de Santa Maria. Tot i estar aixecada sobre un edifici romànic anterior, és d’estil gòtic i va ser reformada després de patir greus danys durant la Guerra del Francès. Molt a prop podem pujar a la torre Ararà, de 22 metres d’alçada.

Crida també l’atenció l’Ajuntament, un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Bonaventura Conill. A l’interior hi ha la torre dels Frares, del segle XIII, un bell mirador de 33 metres d’alçada que disposa d’un ascensor que ens porta fins dalt. Dins es pot veure una exposició històrica sobre el municipi durant l’època medieval i el vescomtat de Cabrera.

Caminant amunt se situa la plaça dels Bous, des d’on es té una magnífica panoràmica del castell, del riu Tordera i del Montnegre. Si se segueix pel carrer Major podem veure diferents cases de primers del segle XX; després es pot accedir al carrer de la Verge del Socors pel portal de les Hortes i acabar a l’església una altra vegada.

La ruta pel nucli antic és amena i recorre els llocs més importants del poble: parteix de la torre del Convent i passa per la torre dels Frares, la plaça dels Bous, el portal de les Hortes, l'església de Santa Maria i la torre Ararà. També hi ha un camí de ronda, que ressegueix la silueta de la muralla, travessa el portal de Barcelona i entra al castell.

Hostalric és un bon lloc per organitzar excursions de muntanya, tant si es fan a peu com amb bicicleta, a cavall o amb cotxe, ja que el terreny té pendents suaus i és bonic i fàcil de recórrer.

Durant la Setmana Santa se celebra la Festa Medieval, en què s’instal·la un gran mercat d’època, es fan activitats diverses pels carrers i s’organitzen visites guiades pel municipi.

Per endolcir l’estada a Hostalric es poden tastar els sants pares, unes postres de pa de pessic elaborades artesanalment.

- Castell de Montsoriu, a Arbúcies.

- Museu Etnològic del Montseny, a Arbúcies.

- Monestir benedictí de Breda.