Guardiola de Berguedà

Guardiola de Berguedà és un municipi de la comarca del Berguedà, a l’alta vall del Llobregat, situat dins els Prepirineus meridionals (al nord-oest de Barcelona). Situat al sud de la serra del Cadí, limita al nord amb el coll de Pal; al sud, amb l’estret de Fígols; a l’est, amb el riu Llobregat; a l’oest, amb el Roc dels Quatre Batlles i amb l’estret de Fígols, al sud.

La indústria extractiva del carbó ha tingut molta importància, ja que el municipi participa de l’aflorament carbonífer més important de la comarca (Fígols-Guardiola-Saldes). Les indústries més importants han estat la d’embotits, ciment natural, filats de cotó i paper.

L’agricultura que predomina al municipi és la de secà, principalment cereals, patates i farratge.

El cap del terme de Guardiola de Berguedà és de creació recent, de principis del segle XX. De tota manera, el municipi es troba integrat per diversos antics termes, documentats entre els segles IX i X (Brocà, Gavarrós, Llenes, Gréixer i Cerdanyola), que com el monestir de Sant Llorenç prop Bagà tenen més de mil anys d’història.

El castell de Guardiola i tot l’actual terme municipal estaven vinculats al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que tenia una influència decisiva en la política medieval de la zona. Amb l’ascensió dels barons de Pinós a partir de finals del segle XI, la rivalitat entre aquests i el cenobi es fa patent.

L’estratègica situació del castell, en una important cruïlla de camins cap al Ripollès i l’Alt Berguedà i la Cerdanya, provoca disputes entre els Pinós i els monjos de Sant Llorenç, en les quals també intervé la vila de Berga. Durant el segle XIV, el castell canvia diverses vegades de mans. Els terratrèmols de 1427 i 1429 van acabar amb l’etapa rellevant del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

Els segles XVII i XVIII van significar un fort impuls per a la zona, de la mà d’un creixement demogràfic que va ampliar les explotacions agrícoles i va originar una incipient indústria. Era famosa la farga de Guardiola, que fabricava un dels millors acers de Catalunya.

Les colònies industrials i les primeres explotacions mineres daten del segle XIX, marcat per les guerres carlines. El segle XX arriba amb el ferrocarril, que contribueix decisivament a la fundació del nou nucli de Guardiola.

Tot i que al principi tan sols era una torre de guaita, l'antic castell de Guardiola va passar a ser després motiu de litigi entre els poderosos nobles de la regió. Avui, però, dels dos nivells de muralles només queden restes, declarades Bé d'Interès Cultural.

El municipi comprèn també l'antic terme de Sant Julià de Cerdanyola, amb la seva església homònima i la de Sant Miquel de Sant Llorenç, en una clara referència al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, la construcció arquitectònica més important de Guardiola de Berguedà.

A Gréixer, al mig de les pedregoses masies, despunta una església romànica dedicada a Sant Andreu i edificada l'any 1000. D'altres edificacions religioses completen el patrimoni arquitectònic del municipi. Es poden esmentar la neoromànica església parroquial de Guardiola i la de Sant Martí de Brocà, del segle XII.

El segon diumenge de maig, la Festa de la Truitada és una bona excusa per apropar-se a aquest municipi ple de riqueses naturals. Els seus paisatges i camins el fan molt adient per als amants de les excursions, a peu, a cavall o amb bicicleta de muntanya.

A la tardor, com a bon municipi del Berguedà, Guardiola s'omple de bolets, sobretot als mesos de setembre i octubre, que és quan obre les portes el Mercat del Bolet, ubicat als terrenys de l'antiga estació.

Les visites culturals del municipi comprenen la colònia agrícola i industrial del Collet i la mina de petroli de Riutort, pel seu interès i valor de conservació històric de les activitats a la regió.

- Bagà.

- Castellar de n'Hug.

- La Pobla de Lillet.

- Cercs.