Granollers

El clima és mediterrani, amb temperatures suaus i absència d’un autèntic hivern climàtic. Està condicionat per la disposició del relleu: en ser una plana envoltada de muntanyes afavoreix el fenomen de la inversió tèrmica. Presenta unes precipitacions anuals amb destacades variacions entre un any i un altre, i està afectada per les rigoroses sequeres estiuenques, pròpies de la zona mediterrània.

L’economia del municipi està repartida en diversos sectors. La crisi tèxtil del decenni fou molt forta i moltes fàbriques van haver de tancar, cosa que ha propiciat la instal·lació a la ciutat d’indústries totalment noves, procedents en part de l’èxode industrial de Barcelona: fàbriques de galetes, de pa especial i pastissos, pasta per a sopes, ampliació de farineres, etc.

El regadiu produeix patates, verdura, blat de moro, farratge i mongetes. Els conreus de secà se centren en el blat, l’ordi, la vinya, l’olivera, els avellaners, tots ells amb tendència a desaparèixer. La ramaderia és important pel que fa al bestiar boví (llet), el porcí i l’aviram.

Tot i que els arqueòlegs hi han trobat vestigis de poblament humà de fa uns 4.000 anys, el jaciment més important del terme és la necròpolis romana de Can Trullàs.

La primera referència escrita sobre Granollers apareix l’any 944, com a Granularios Suberiore. Un segle més tard, ja està documentat el mercat setmanal.

Fins al segle XV, Granollers va ser moneda de canvi i objecte de l’interès del rei, l’Església i el senyor de la Roca. Una situació que es va acabar quan els ciutadans de la vila van oferir 10.000 florins a Alfons IV perquè adquirís la vila i la incorporés definitivament a la Corona (1418).

Durant la Guerra Civil entre la Generalitat i Joan II (1462-1472), Granollers va ser l’escenari de la mort del conestable de Portugal, candidat a la Corona catalanoaragonesa. La Segona Guerra Remença (1485-1486) també va afectar de ple el municipi.

Els segles XVI i XVII van portar la prosperitat a la ciutat, que va veure com creixien els edificis més emblemàtics de la població. Tot i que la Guerra dels Segadors i la Guerra del Francès no hi van passar de llarg, va ser la tercera guerra carlina (1875) la que va afectar més intensament la localitat, amb l’atac de 3.000 carlins que van segrestar l’alcalde i 33 persones més, alliberades posteriorment.

Aquell segle XIX va portar també la construcció de carreteres i la línia fèrria, que van consolidar el caràcter més industrial i comercial del municipi, per sobre de la tradició agrícola.

La Guerra Civil Espanyola va provocar força destrosses a la ciutat, a causa dels quatre bombardejos de l’aviació de Hitler i Mussolini. La recuperació demogràfica no va arribar fins a l’onada immigratòria dels anys seixanta i setanta, paral·lela a una diversificació de la indústria.

La Porxada, construïda entre els anys 1586 i 1587, és el monument més emblemàtic de la vila antiga. La seva finalitat originària era la de llotja de gra. Formada per una teulada que se sosté sobre 15 columnes d'ordre toscà, el 1938 va ser bombardejada i va ser restaurada després de la Guerra Civil. Davant trobem l'Ajuntament, construït a final del segle XVI i reformat entre 1902 i 1904, que compta amb una curiosa façana neogòtica.

De l'antiga església gòtica de Sant Esteve, bastida al segle XV sobre l'edifici romànic i també destruïda durant la Guerra Civil, només en queda el campanar. Es conserven restes de les muralles del segle XIV, refetes al segle XVI i enderrocades a finals del XIX.

De la casa dels Tagamanent (segle XV, coneguda també com la Casa de Conestable) avui sols queda dempeus la part central.

Fora muralles, l'antic hospital de Sant Domènec (segle XIV-XV) és la mostra més important de l'arquitectura gòtica de Granollers. El 1926 va ser remodelat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall per convertir-lo en biblioteca i l'interior es va decorar amb motius vegetals i vitralls modernistes.

El nou hospital, obra de Josep M. Miró i Gibernau, és d’estil modernista i es va construir entre 1919 i 1923.

Del patrimoni arquitectònic civil destaquen Can Torrebadella (1901, obra de Francesc Mariné), Can Miquel Blanxart (1904, obra de Jeroni Martorell) o Can Clapés (1913, de Raspall).

Els amants del senderisme poden optar per fer alguna ruta pels voltants del nucli urbà, com ara la ruta del Pedró (des de la serra de Llevant fins a la riba del Congost) i la de la font del Ràdium (una passejada per la serra de Ponent que s'inicia a Palou).

Un altre lloc per gaudir de l’espai verd és el bosc de Can Cabanyes, un espai natural compartit amb el municipi de Montmeló, que actualment s’està recuperant com a zona de lleure i aula de natura.

La ciutat ofereix una àmplia programació cultural estable (música, teatre, dansa i arts visuals), que s'ha vist potenciada gràcies al Teatre Auditori, inaugurat l'any 2002, i a la Roca Umbert Fàbrica de les Arts, un gran centre adreçat a la producció, formació i difusió de la creació artística. Una altra opció cultural és la visita al Museu de Granollers, que té com a extensió el Museu de Ciències Naturals La Tela.

L'esport també té una llarga tradició en aquesta ciutat, sobretot l'handbol (l'equip de la ciutat juga a la lliga Asobal). També és famosa la Mitja Marató, una cursa de 21 quilòmetres amb inici i final a Granollers que té lloc entre els mesos de gener i febrer.

Finalment, un dels grans atractius del municipi és el mercat tradicional del dijous, un aplec multisectorial que congrega unes 450 parades en diversos carrers i places del centre.

Qui sigui a la ciutat per la festa major, podrà participar de l'amistosa rivalitat entre les colles de Blancs i Blaus, que es van crear l’any 1983 basant-se en una antiga juguesca de dos rajolers. També cal tastar aleshores els rajols de Granollers, a base de pasta de full farcida de xocolata.

- La Casa del Comú, edifici modernista de les Franqueses del Vallès.

- L’església de Sant Feliu de Canovelles, d’estil romànic.

- El Circuit de Catalunya, a Montmeló.

- Els castells de Montornès i de la Roca del Vallès.

- Les restes de la vil·la romana de Can Gurri, a Lliçà de Vall.