Granadella, la

Guia de Municipis

El secà i la terra eixuta determinen el paisatge d’aquest municipi, que és el més extens de les Garrigues i que té també una zona forestal dins el terme.

El conreu de l’olivera i l’elaboració de l’oli per a la comercialització constitueixen la principal riquesa del poble, que creix a partir del castell i l’església cap al pla.

La Granadella sempre apareix presidida per l’església parroquial de Santa Maria de Gràcia (segle XVIII), exemplar barroc, coneguda com la catedral de les Garrigues i situada a la moderna plaça anomenada Pla de la Vila. També hi destaca, als afores, l’ermita de Sant Antoni Abat (segle XIV).

La població va veure néixer Emili Pujol, intèrpret, compositor i pedagog i un dels músics més importants que ha donat les comarques de Lleida, juntament amb Enric Granados i Ricard Viñes.



Imprescindibles

- Visitar l’església barroca de Santa Maria de Gràcia, coneguda com la Catedral de les Garrigues.

- Pujar a la serra de Sant Antoni fins a l’ermita de Sant Antoni Abat i gaudir-hi d’un dia d’esbarjo o de la tradicional Festa dels Quintos.

- Visitar algun molí d’oli.



Suggeriments

  • Comarca: Garrigues
  • Província: Lleida
  • Localitat: Granadella, la
  • Extensió: 89
  • Habitants: 750

Situació geogràfica

La Granadella és un extens municipi situat al sud de les Garrigues, al límit amb el Segrià i la Ribera d’Ebre. El terme municipal és un pla lleugerament ondulat i travessat per petits barrancs i torrents com el de Siscall o el de Figueres i el riu Cana, tributari de l’Ebre. La vila es troba en el serrall delimitat per la Vall Major i la barrancada del Coll de Bovera.

Clima

El clima és mediterrani continental, amb temperatures extremes. Els hiverns són molt freds i boirosos. Els estius, calents i llargs. Les precipitacions són molt escasses i les boires hivernals, freqüents.

Activitats econòmiques

L’economia del municipi està repartida entre el sector agrícola, bàsicament de secà, amb el conreu d’oliveres, ametllers i cereals, ja que el proveïment d’aigua va ser un problema crònic al municipi fins a la canalització del pantà d'Utxesa; i la ramaderia ovina i porcina, però en menor incidència.

Disposa també d’una cooperativa que elabora oli amb denominació d’origen; dues fàbriques de processadores d’ametlles i una empresa d’embalatge de fruites.

Història

El castell té origen sarraí i el repoblament del lloc data de finals del segle XII. La família Moliner va liderar aquesta operació, tant a la Granadella com als termes de Torrebesses, Bovera, Granyena i la Pobleta de Granadella. Aquest territori, que s’estenia uns 150 quilòmetres quadrats, va configurar la baronia de la Granadella a partir de 1313.

La guerra contra Joan II va afectar la baronia, i els castells de Bovera, Granyena i la Granadella no van capitular fins a la caiguda de Lleida, el 1464. A mitjan segle XVI, la pubilla Moliner es va casar amb Joan de Queralt i de Ribes, cavaller de Sant Jordi, i la baronia passà als Queralt i Moliner.

El matrimoni d’Elisabet de Queralt amb Feliu d’Àger, el 1673, va ennoblir encara més la nissaga de la Granadella. Les aliances matrimonials de les següents generacions van culminar amb la baronia a mans de la família Gomar, que la va conservar fins a la fi de l’Antic Règim (segles XIX-XX).

Què veure-hi

El pla de la Vila, plaça situada al centre del poble, on antigament hi havia la bassa per abeurar el bestiar, és el punt de reunió dels granadellencs. En un dels extrems de la plaça s'hi troba l'església parroquial de Santa Maria de Gràcia, edificació barroca que començà a construir-se el 1764. És coneguda com la catedral de les Garrigues per les seves dimensions catedralícies.

El campanar, de torre octogonal, és un dels més bells i majestuosos de les terres de ponent i la portalada està bellament decorada. A l’església, formada per tres naus, hi destaquen un cimbori il·luminat per una artística llanterna i l'altar major amb el cambril del Sant Crist de Gràcia.

A la serra de Sant Antoni, i encarada cap a la vila, trobem l'ermita de Sant Antoni Abat (segle XIV), amb un altar de recent construcció dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Té una torre de planta quadrada coronada per un campanar de paret que correspon a un primitiu edifici romànic. L'actual santuari és més modern (segles XVII-XVIII), amb un porxo a l'entrada i l'interior de gust barroc. Fins al 1936 va conservar dos bells retaules gòtics.

Com en altres municipis del voltant, es poden visitar les cooperatives i molins particulars d’oli, com la Cooperativa Agroindustrial Catalana (plaça de Joan Perucho, 4) o el molí de la Vall Major (partida Comadrens). Aquí també es pot veure alguna farinera, com la de Ramon Moncusí o la Farinera Sancho Farran (al camí de la Bovera), que ara és un museu on es pot seguir el procés d’elaboració de la farina.

Encara es poden veure restes de l’antic castell que coronava el poble (sitges i murs) i també restes del que fou la vila closa (muralles i altres fragments d’edificacions coetànies al castell).

Així mateix, el poble manté cases porxades i arcs interiors evocadors de carrerons antics, i cases amb elements decoratius del Renaixement i del Barroc.

A prop del nucli urbà hi ha els pous de la Vila (segle XIII), antic pou amb un arc gòtic, situat sota l’ermita, al camí de Lleida, i el de la Cometa (segle XVIII), antic pou amb un arc barroc.

Què fer-hi

Els voltants de l’ermita de Sant Antoni Abat, a la serra que du el nom del mateix sant, són un lloc d’esbarjo de la població, tant per passar-hi el dia en família com per participar en alguna de les festes populars que s’hi celebren.

Un bon exemple és la Festa de Quintos, el 17 de gener, en què es convida a llonganissa (botifarra) els veïns i visitants i s'estableix una batalla dialèctica entre la colla dels quintos (joves) de l'any i la dels gitanos (d’un any menys), amb versots satírics sobre persones o esdeveniments de la població. A més, s’organitza una cavalcada de carrosses de quintos i gitanos que recorre la vila.

Les tradicions també tenen una cita durant el Festival de Música Tradicional i Popular Catalana (la segona quinzena d'agost), on tots els actes (des d’esports tradicionals per als més petits fins a concerts) són gratuïts i es fan a la plaça de la Vila.

Per als qui vulguin comprar qualsevol cosa i conèixer els productes típics de la zona, val la pena apropar-se els dimarts i divendres al mercat setmanal que s’organitza al Pla de la Vila.

Voltants

- El coll de Bovera, des d’on es té una vista panoràmica de la vall de Bovera i la Ribera d’Ebre.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Granadella, la
  • Granadella, la

  • Terres de Lleida

  • Granadella, la
  • Granadella, la

  • Terres de Lleida

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya