La vall de la Llosa és d'origen glacial, formada per l'avenç successiu de les glaceres. Com quasi totes les valls dels Pirineus, compta amb llacs que són restes de les cubetes del gel glacial en la seva retirada, que van donar la configuració a les depressions en els cims muntanyencs. Les aigües del desgel van quedar recollides en aquests llacs donant lloc al naixement de diversos cursos fluvials. És una vall agresta d'alta muntanya, la més salvatge de la Cerdanya, coronada per impressionants masses de granit.
Sota les ruïnes del castell de la Llosa, al fons de la vall, s'hi troba l'antiga caseria de la Llosa i el mas de Cal Jan de la Llosa, punt de partida de l'etapa. El recorregut, tot de pujada, remunta la vall de la Llosa fins a la cabana dels Esparvers, on s'encreua amb el GR 11. A continuació, ascendeix per la vall d'Engaït fins al coll de la Portella Blanca, un port de muntanya a 2.514 metres d'alçada entre el pic Negre d'Envalira i la Tosseta de l'Esquella, que fa de frontera amb Andorra i França.
La vista des del coll és esplèndida i el paisatge és el típic d'aquestes altituds, pelat i sense arbres. Pel cantó francès es veu el vessant nord del Puigpedrós i tota la vall de Campcardós que va a desembocar a Porta. Per la banda andorrana, el coll és just a sota del pic Negre d'Envalira i dels dominis del Pas de la Casa. Cap al sud es pot gaudir de la vista que ofereix tota la vall d'Engaït.
GR 107 - Etapa 7: De Cal Jan de la Llosa al coll de la Portella Blanca
Pirineus
GR 107 - Etapa 7: De Cal Jan de la Llosa al coll de la Portella Blanca
Pirineus