Gombrèn

Guia de Municipis

Descobrir Gombrèn suposa endinsar-se plenament en el món de cavallers i senyors de l’edat mitjana. El senyor feudal en què es basa la llegenda del Comte Arnau, un cavaller condemnat pels seus pecats a cavalcar tota l’eternitat, va néixer i viure a aquestes contrades. Hi ha dos poemes del famós trobador Ramon Vidal de Besalú, del segle XIII, que ja fan referència al seu castell, ara anomenat castell de Mataplana, pel llinatge dels seus senyors.

Gombrèn, situat a la capçalera del riu Merdàs i documentat des de l’any 918, permet reviure un passat de grans senyors feudals, dominadors de terres i constructors de castells (el llinatge dels Mataplana, importants membres de les Corts Catalanes del segle XII). Alhora recorda el seu antic caràcter menestral, ja que la vila era coneguda fins al 1930 per l’elaboració artesana de mantes. Actualment el poble alterna l’activitat industrial amb la ramaderia i el turisme. Una tradició local diu que aquí va néixer Joan de Mata, fundador dels monjos trinitaris.

Les passes del Comte Arnau es poden seguir al castell de Mataplana, redescobert el 1985, així com al Museu del Comte Arnau. D’altra banda, s’hi poden visitar nombrosos edificis religiosos, entre els quals destaca el santuari de la Mare de Déu de Montgrony.



Imprescindibles

- Caminar pel nucli antic.

- Visitar el jardí botànic.

- Recórrer els camins per descobrir les rutes del Comte Arnau.



Suggeriments

  • Comarca: Ripollès
  • Província: Girona
  • Localitat: Aranyonet, Cortal, el, Gombrèn, Montgrony
  • Extensió: 44
  • Habitants: 209

Situació geogràfica

Gombrèn és un municipi del Ripollès situat a la vall del Merdàs, que és afluent del Freser per la dreta (al nord de Vic i Barcelona). La zona del nord és veïna amb les serres subpirinenques —pla de Pujalts o costa Pubilla, 2.046 metres; la Pedra Picada, 2.045 metres; collada de coma Armada, 1.870 metres. Al sud, s’alça la serra de Mogrony, de1.996 metres.

Clima

El municipi de Gombrèn presenta un clima de muntanya mitjana i alta: generalment humit, a causa de les abundants precipitacions provocades per l’afluència dels vents de llevant, i que varia força d’una contrada a una altra. Els hiverns són freds, a l’alta muntanya es poden donar situacions extremes amb nevades i glaçades. Els estius són frescos i plujosos.

Activitats econòmiques

L’activitat econòmica més important del municipi és l’agricultura, principalment el conreu de cereals d'hivern, blat de moro i patates i farratge per al bestiar boví.

El turisme també té certa incidència: al seu terme es troba el santuari de Mogrony, a l’est del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Història

La documentació més antiga del terme fa referència al castell de Montgrony l’any 885, quan Guifré el Pilós el va comprar per cedir-lo ben aviat al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Dins el terme del castell va néixer el lloc de Gombrèn, documentat des de la primera meitat del segle X.

A partir del segle XI, però, el centre d’aquell territori va passar al castell veí de Mataplana. Aquell famós llinatge, que es va originar a partir d’Hug I de Mataplana, fill del vescomte de Berga Dalmau I, va tenir un paper cabdal en la història medieval catalana. En va ser membre i senyor el trobador Huguet de Mataplana (1173-1213).

El 1245, el matrimoni de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx va propiciar el parentiu amb aquesta família de la Cerdanya. A finals d’aquell segle XIII, Hug VII de Mataplana es va casar amb la comtessa Sibil·la I de Pallars Sobirà, convertint la nissaga en hereva d’aquest comtat pirinenc.

El castell de Mataplana va guanyar importància i va convertir-se en centre de la baronia homònima, amb un territori que incloïa els actuals termes de Gombrèn, Castellar de n’Hug, Lillet, Brocà, Sau, Sant Vicenç de Rus, Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet. Aquella és l’època del llegendari Comte Arnau.

El 1376 Jaume Roger de Pallars va vendre la baronia de Mataplana als barons de Pinós. La nissaga de Bagà va cedir ben aviat Montgrony, Gombrèn i Aranyonet a l’abat de Sant Joan de les Abadesses. Sota el control del monestir, el castell va ser abandonat i convertit en ruïnes.

Què veure-hi

La descoberta arquitectònica de Gombrèn passa fonamentalment pels dos tipus d’edificis emblemàtics de l’edat mitjana: les construccions religioses i els castells. En tots dos casos s’ha de caminar una mica i sortir del poble cap a llogarets propers.

Dels primers tenim el santuari de la Mare de Déu de Montgrony (segle XVII), al bell mig d’un penya-segat; l’església de Sant Pere Montgrony, al mig d’un cingle on només s’accedeix pel santuari; la petita capella romànica de Sant Joan de Mata; l’església de Sant Martí de Puigbò, d’estil neoclàssic (segle XVIII) i situada a més de mil metres d’alçada, i la capella de Nostra Senyora de Lourdes.

Quant a castells, hi ha el de Sant Martí de Puigbò i el de Mataplana. Aquest era antigament conegut com el castell del Comte Arnau. Abandonat des del segle XV, se’n recuperà una part important dels murs després d’una espectacular operació arqueològica.

També és destacable el patrimoni natural, on sobresurt el gorg dels Banyuts, la roca del Gall o el forat de Sant Ou, una cova de 74 metres de profunditat i tres metres d’amplada en la qual tornem a topar-nos amb la llegenda del Comte Arnau.

Què fer-hi

Es pot iniciar la visita passejant pel petit nucli antic. Gombrèn havia estat una vila emmurallada, com es pot comprovar encara per les restes del portal d’entrada, que ens dóna una idea d’on se situava el centre del poble a l’edat mitjana.

Un altre passeig pot ser la visita al jardí de plantes medicinals, un autèntic museu de remeis casolans amb més de dos-centes plantes, la majoria autòctones de Gombrèn, de les quals es poden conèixer el usos medicinals, culinaris, cosmètics o ornamentals.

També es pot visitar el museu dedicat a la llegendària figura del Comte Arnau, a partir del qual se’ns explica la història dels Mataplana i del castell.

Fer excursions pels voltants de la zona ens permetrà conèixer poblacions properes, com Montgrony, Aranyonet o Solanllong. Trobarem, així, indrets tan interessants com el paratge dels Closos, on es lliurà una batalla entre els Mataplana i els sarraïns; el gorg dels Banyuts, d’on sortia el Comte Arnau amb el seu cavall rodejat de foc; les balmes del mateix comte, on probablement hi ha la llegendària cova del Moltó, o el lloc conegut com a clot de l’Infern.

Si ens apropem al santuari de Montgrony, antic lloc de peregrinació, podrem practicar esports d’aventura, senderisme i escalada, o descobrir alguna de les nombroses coves i amagatalls que hi ha per la zona.

A Gombrèn, com a tota la cuina de la zona, trobarem plats contundents, especialment de carn, sovint acompanyats de bolets.

Per viure uns dies com ho feien els vells habitants de la vila, podem venir a mitjan agost a la Festa del Cavall i gaudir d’un mercat i un sopar medieval.

Voltants

- El balneari Montagut, a Campelles.

- L’ermita de Sant Pere d’Auïra, a Campdevànol.

- L’església parroquial de Santa Maria, a les Llosses.

- Les fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug.

- L’església de Sant Cristòfol, a Toses.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Gombrèn
  • Gombrèn

  • Pirineus

  • Gombrèn
  • Gombrèn

  • Pirineus

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf