Gelida

La seva climatologia és suau, gràcies a la serralada Prelitoral, que protegeix la comarca dels efectes d’una climatologia continental més rigorosa; però sobretot, gràcies a la influència de la Mediterrània, que arriba a la comarca per la limitada altura de les muntanyes de la serralada Litoral Catalana.

Gelida és una població amb un cert caire industrial. La principal indústria és la paperera, tot i que també existeix la industria de l’oli i el vi, una fàbrica de seda, tallers de confecció i indústries alimentàries, entre d’altres.

Continua existint l’activitat agrícola, però amb caràcter secundari, principalment conreus de vinya, oliveres, arbres fruiters, cereals i hortalisses.

Tot i que hi ha restes que testimonien que l’indret de Gelida va ser habitat en les èpoques megalítica, ibèrica i romana, les primeres notícies de què es té constància són del segle X, amb nuclis de població al voltant del castell i de l’actual església parroquial.

L’agricultura, l’explotació del bosc i del cànem, alguna fàbrica d’aiguardent i els pous de glaç van ser els motors econòmics tradicionals de Gelida fins al segle XVIII.

El 1783, amb la construcció del molí Vell, va iniciar-se una activitat que arribaria a tenir una importància fonamental per al desenvolupament del municipi: la fabricació de paper a la riba del riu Anoia. El 1825, la prestigiosa marca Guarro va situar la seu en aquest molí, i uns anys més tard es va construir el molí Nou, on s’instal·laria la fàbrica La Gelidense.

La consegüent industrialització, l’arribada del tren i, ja al segle XX, l’inici de l’activitat estiuejant van assentar les bases de la Gelida moderna.

A la part més elevada de la població s’alça el castell, construït abans del segle X. Va ser l’origen de la vila i encara ara és el símbol més important i el vestigi arquitectònic més destacat del municipi.

El centre de la ciutat s’estructura al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, que va ser bastida durant la segona meitat del segle XIX sobre l’antiga capella romànica de Sant Miquel. Repartits pel nucli urbà destaquen els nombrosos edificis modernistes de la població, que es van construir a partir del final del segle XIX, coincidint amb la màxima expansió del negoci vitivinícola i amb l’arribada dels estiuejants arran de la construcció del ferrocarril.

Al barri de l’estació hi ha un altre element característic de Gelida: el tradicional funicular de fusta, obra de Santiago Rubió i Tudurí, que es va inaugurar el 1924 i que ajuda a salvar el desnivell de 103 metres que hi ha entre aquest barri i el centre del poble, amb un pendent màxim del 22%, en uns vuit minuts.

Una de les activitats que es poden fer per Gelida són les excursions a diverses fonts del municipi, com les de Sant Miquel, Cantillepa, Freda, Barbuda i del Claro. També es poden visitar les caves Torelló, en les quals es pot conèixer el procés de producció d’aquest vi escumós i reviure la tradició vitivinícola de Gelida.

Des del segle XVIII, cada 13 de desembre se celebra la Festa de Santa Llúcia, patrona del poble. La tradició és compartir una copiosa escudella popular elaborada al carrer amb els ingredients aportats per tots els veïns.

- Pont del Diable de Martorell.

- Vilafranca del Penedès.

- Parc Natural del Garraf.

- Conjunt monumental de Sant Miquel d’Olèrdola.

- Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.