Franqueses del Vallès, les

El clima de les Franqueses és mediterrani litoral, amb temperatures suaus i absència d’un autèntic hivern climàtic. Està condicionat per la disposició del relleu: és una plana envoltada de muntanyes, fet que afavoreix el fenomen de la inversió tèrmica. La comarca presenta unes precipitacions anuals amb destacades variacions entre un any i un altre i està afectada per les rigoroses sequeres estiuenques pròpies de la zona mediterrània.

L’activitat industrial del municipi s’ha beneficiat de la proximitat de Granollers, per la seva indústria química, metal·lúrgica, tèxtil (cotó i fibres sintètiques), d’adoberies i de la construcció.

Hi podem trobar tant agricultura de regadiu, destinada a patates, cereals, llegums i farratge, com de secà, amb el conreu de cereals, vinyes, oliveres, patates i llegums, especialment faves. La ramaderia bovina, porcina i la cria de gallines i conills complementen l’economia del municipi.

Les darreres troballes han confirmat que aquest territori va acollir el poblament més antic del Vallès Oriental, un jaciment del paleolític inferior (fa més de 500.000 anys) localitzat prop de la masia de Can Màrgens, a Llerona.

També a Llerona s’han localitzat les restes d’una vil·la romana que podria ser descendent de la Lauro ibèrica. Aquesta hauria controlat una àmplia zona amb prou població i producció agrícola per encunyar moneda pròpia.

La demarcació històrica de les Franqueses del Vallès està documentada per primera vegada l’any 1025, en els privilegis que hi atorgava el comte de Barcelona Berenguer Ramon I. Aquell territori inicial era molt més extens que l’actual i comprenia també els termes de Granollers, Samalús, Palou, l’Ametlla, la Garriga, la Roca i Santa Agnès de Malanyanes.

Pel que fa als pobles, el 895 es troba referenciat el lloc de Maserata (Marata); el 990, el de Laurona (Llerona); l’any 984, el de Corrone (Corró), amb Corrone Subteriore (Corró d’Avall) el 989 i Corrone Superiore (Corró d’Amunt) el 1008.

A finals del segle XIV, les Franqueses del Vallès ja estava format per l’actual terme. El 1385 van passar a ser carrers de Barcelona, amb els drets i privilegis que això comportava.

El fort corrent immigratori de les dècades dels anys seixanta i setanta del segle XX va portar el municipi a un augment demogràfic molt important. A resultes d’aquest creixement va formar-se el 1970 el nucli de Bellavista, actualment el més poblat del terme.

La Casa del Comú, amb les escoles annexes, és un notable edifici modernista de 1912 obra de l’arquitecte Albert Joan i Torner. De l’arquitectura civil del terme també sobresurten alguns masos i masies, com Can Sala i Can Bertran, amb finestres gòtiques, o el Mas Carbó, avui Mas Biure.

A Llerona destaquen Can Riambau (amb finestrals del segle XVI), Can Gorgs (que darrerament ha donat nom a tota una urbanització), Can Guilla (amb una capella del segle XII dedicada a santa Digna) o Can Màrgens (que conserva mobiliari i imatges antigues).

Pel que fa al patrimoni arquitectònic eclesiàstic, són edificis d’interès l’església de Santa Maria de Llerona, la de Santa Coloma de Marata (segle XI), la de Sant Mamet de Corró d’Amunt (segle XI) i la de Santa Eulàlia de Mèrida de Corró d’Avall (cremada durant la Guerra Civil i edificada de nou el 1954).

Un altre lloc de visita recomanada és la torre de Seva, a Marata, construïda al segle XIV i reformada al XX, amb una finestra principal renaixentista i diverses de gòtiques.

A la primera planta del Centre de Recursos Agraris es pot visitar la col·lecció històrica Ramon Turon, que aplega elements de l’arqueologia i la història locals.

La ruta verda (PR-C142), un projecte de l’Ajuntament i de la Diputació, ens ofereix un recorregut de setze quilòmetres a peu, amb bicicleta o a cavall per les principals masies, esglésies i edificis monumentals del terme.

També podem optar per fer un recorregut que ens permeti descobrir alguns dels 27 arbres més singulars del municipi, com l’Olivera mil·lenària, l’Alzina de l’entrada i el Pi de Can Guilla, a Llerona; el Lledoner centenari, a Corró d’Avall, o el Poll de Can Grau Xic.

Si seguim el meridià verd (la línia imaginària de Dunkerque a Barcelona, que es correspon amb el meridià 0º de la cartografia francesa), travessarem el terme entrant pel camí de Ca l’Etmetllera, a Corró d’Amunt, i sortint pel camí de Can Jo.

Per als amants de l’esport, el club ciclista de Corró d'Amunt organitza un trofeu de bicicleta de muntanya a l'abril, i l'associació esportiva Grup Fondistes de Bellavista, una participativa cursa popular entre el juny i el juliol. A més, la Mitja Marató, una coneguda cursa de fons de 21 quilòmetres amb sortida i arribada a Granollers al gener i febrer, també passa per la Garriga i les Franqueses.

Per conèixer la gastronomia, l’artesania i el comerç típics d’aquestes contrades no us perdeu la Fira de Sant Ponç ni tampoc la Fira Comercial, que se celebra amb el Mercat de Nadal, dedicat principalment a l'aviram. El mercat setmanal es fa els dissabtes.

Per la festa major de Corró d'Avall, la segona quinzena de setembre, té lloc el ball de l’espolsada, que comparteix melodia amb la dansa de Castellterçol i que protagonitzen cinc parelles que fan de nuvis i que duen un pom de flors.

- El mercat setmanal dels diumenges de Canovelles, un dels més grans de Catalunya.

- El turisme termal a la Garriga.

- La ruta Raspall, amb parada a Cardedeu, Granollers, l’Ametlla del Vallès i la Garriga.

- El Museu de Granollers.