Fogars de Montclús

Fogars de Montclús pertany a la comarca del Vallès Oriental i està situat al vessant sud del Montseny, al nord-est de Barcelona.

El seu relleu presenta grans desnivells, que van des dels 200 metres d’altitud de la riera de Pertegàs als 1.707 del Turó de l’Home, el cim més alt del massís del Montseny.

Una de les bases de l’economia del municipi és l’explotació de la zona forestal del territori per a l’obtenció de fusta i carbó vegetal. Aquesta activitat es complementa amb l’agricultura i la ramaderia.

En el curs del segle XX ha esdevingut un lloc d’estiueig i s’hi han format algunes urbanitzacions.

Mosqueroles, el cap del municipi, està documentat des de l’any 978. Més antic encara és el nucli de la Costa del Montseny, que data del segle IX, mentre que el de Santa Fe de Montseny no surt documentat fins al segle XIII. Històricament el terme estava sota la jurisdicció del castell de Montclús (segle XI), que avui pertany al municipi veí de Sant Esteve de Palautordera.

El moment de màxima esplendor del castell va ser el segle XIII, quan la seva jurisdicció s’estenia també a Vilalba Sasserra, Vallgorguina i Olzinelles, a més de Mosqueroles i Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera. Les lluites de poder amb la casa de Fluvià i amb la mateixa Corona van succeir-se durant l’edat mitjana.

La bellesa d'indrets com la riera de Santa Fe, el collet de Santa Helena, les roques de Santa Helena o Fontmartina fan que el terme sigui un centre turístic important.

Mosqueroles conserva l'antiga església parroquial de Sant Martí, on es poden admirar importants peces d'orfebreria dels segles XVI i XVII. En aquesta mateixa parròquia s'alça la gran església romànica de Santa Magdalena (segles XI-XII), un edifici de tres naus erigit pels monjos de Sant Marçal.

A l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Fogars es conserven algunes restes de la primitiva construcció romànica, tot i que l'església actual és de finals del segle XVI o principis del XVII.

Al poble de la Costa de Montseny trobarem l'església romànica de Sant Esteve de la Costa (segle XII). La peça més valuosa d'aquesta construcció és una imatge gòtica d'alabastre de la Mare de Déu dels Àngels (segle XIV), obra de l'escultor Berenguer Ferrer. També hi destaca l'església romànica de Santa Maria de l'Illa o Sant Roc (segle XII), que guarda un antic retaule de gust plateresc (segle XVII).

Finalment, el nucli de Santa Fe de Montseny acull l'ermita de Santa Fe, documentada el 1231 i renovada el 1577 i el 1701. Aquesta construcció es troba adjunta a l'hotel de Santa Fe, un edifici de pedra amb aires de palau neogòtic construït a principis del segle XX.

Fogars de Montclús disposa de molts restaurants, hotels, fondes, cases de colònies, àrees d'acampada i allotjaments rurals. Acull, a més, les oficines centrals del Parc Natural del Montseny, on s’ofereix una multitud de rutes a peu, amb cotxe o amb bicicleta de muntanya i propostes d’esports d’aventura als visitants.

A la vall de Santa Fe es pot trobar l'Escola de Natura Can Lleonart, amb programes educatius i itineraris de descoberta i anàlisi del medi natural del massís del Montseny. En aquesta vall també es troba el pantà de Santa Fe, on es poden llogar caiacs.

Si s’arriba a Sant Martí de Mosqueroles el primer cap de setmana de maig, per la festa major del Roser, es pot veure el tradicional ball de gitanes.

- La casa del dramaturg noucentista Frederic Soler, Pitarra, a Campins.

- El recinte emmurallat de la Força, al centre de Sant Celoni.

- Les cases pairals de Sant Pere de Vilamajor i de Santa Maria de Palautordera.

- El monestir benedictí de Sant Marçal de Montseny.