Fígols i Alinyà

Fígols i Alinyà és un municipi de l’Alt Urgell situat a la vall del Segre, al nord-oest de Barcelona. S’estén a l’esquerra del Segre, entre el riu de Lavansa i el riu de Perles. El cap de municipi és Fígols d’Organyà. Comprèn també, a la dreta del riu, aigua amunt, l’antic terme del poble i antic monestir de Tresponts i, a l’esquerra, l’antic terme de Canelles de Segre, a la vall d’Alinyà, a la confluència dels rius de Perles i de Canelles.

El clima és de tipus mediterrani, transformat per la muntanya. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes. A l’estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim es dóna a l’hivern. És un clima sec i fred a l’hivern, fresc i plujós a la primavera i començament d’estiu, calorós i sec al final d’estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.

El municipi es dedica principalment al sector primari. L’activitat econòmica majoritària és la ramaderia, especialment de bestiar boví, destinat a la producció lletera.

Hi ha algunes empreses de construcció i allotjaments de turisme rural que complementen l’economia del municipi.

La primera referència documental de Fígols es remunta al segle X, quan el bisbe de la Seu d’Urgell tenia diverses possessions al terme. Se sap que la zona pertanyia a la família Caboet, importants terratinents de la comarca, que van fer donacions al priorat d’Organyà. El 1136, Miró Guitard Caboet va cedir la possessió sobre la batllia de Fígols a aquest priorat, que la va conservar fins a la fi de l’Antic Règim, al segle XIX.

El 1836, en la primera guerra carlina, van morir cremats a l’interior de l’església trenta integrants d’un destacament liberal agafats per sorpresa pels carlins. A mitjan segle XIX la contrada va registrar el seu màxim demogràfic. A partir d’aleshores, les xifres de població van davallar progressivament. La dècada de 1970 va servir perquè els termes de Fígols i d’Alinyà es constituïssin en un sol municipi.

A l’extrem nord-occidental, limitant amb el municipi d’Organyà, trobem els Pontarrons, una sèrie de ponts del segle XI que travessen l’antic camí d’Organyà a la Seu d’Urgell.

Als nuclis de població es poden visitar les esglésies romàniques, entre les quals destaquem la de Sant Esteve d’Alinyà, amb murs de gairebé dos metres de gruix, i l’església de Sant Víctor de Fígols. Als pobles de Perles i d’Alinyà es poden veure dos molins hidràulics, el segon en molt bon estat de conservació.

Les fonts Grans i la de l’Aiguaneix, prop de Llobera, són dues mostres de les moltes fonts que es troben pels camins del terme.

Pels camps criden l’atenció uns estranys monticles de terra: són magatzems subterranis per guardar les patates, que s’agafen a la tardor i es deixen enterrades fins a l’any següent.

La combinació entre natura, patrimoni i senderisme ofereix una gran quantitat d’opcions al terme de Fígols i Alinyà. El sector més occidental del municipi, marcat per uns set quilòmetres de curs del Segre, ofereix interessants paratges per explorar, com els voltants del pont d’Espia, a l’extrem sud, o l’espectacular congost de Tresponts, a l’extrem nord.

Les esglésies romàniques del municipi són també un immillorable fil conductor per a rutes i excursions: un bon recorregut és el que va des de Sant Esteve d’Alinyà fins a Sant Víctor de Fígols, passant per Santa Pelaia i Sant Romà de Perles i Sant Marc de Canelles.

A la part oriental del terme, ja tocant al Solsonès, s’estén l’espai natural de les Serres d’Odèn-Port del Comte, un paratge de muntanya on sobresurt el cim d’Urdiet, de 2.131 metres.

Pel que fa a les celebracions, cal destacar que cada any es pot veure la baixada dels raiers de Coll de Nargó, en un tram del Segre pertanyent al municipi, entre els clops de Fígols i el pont d’Espia.

D’altra banda, la festa major d’Alinyà, que té lloc el segon diumenge d’agost, conserva algunes tradicions pròpies com el ball pla d’Alinyà, que se celebra a la plaça del Ball Pla.

Amb cita prèvia es pot entrar als tallers dels artesans del vímet del nucli de la Vall del Mig, per observar com es fabriquen les cistelles i paneres, per exemple a Cal Gilet i Cal Graell.

- L’estació d’esquí de Port del Comte.

- Els esports d’aventura a Organyà.

- La baixada dels raiers i l’església de Sant Climent, a Coll de Nargó.

- El pou de gel d’Oliana.

- La pista d’esquí Tuixén-Lavansa, a Josa i Tuixén.

- El Museu de les Trementinaires, a Tuixén.

- La ruta romànica entre Perpinyà i Bassella.

- La ruta dels dòlmens a Cabó.